La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El baluard de Sant Pere, també anomenat de Santa Maria, es va construir el 1638, a l'espai entre l'Onyar i el portal de França, per defensar-lo. Estava envoltat per un fossat i una fina muralla de baixa alçada (banqueta) que li permetia tenir un camí cobert en el perímetre exterior, entre el fossat i la banqueta.
Va ser enderrocat el 1898 durant la construcció de la via del tren de França. El tram de muralla a recés d'aquest baluard resseguia la vorera esquerra del carrer de Sant Pau. Al final del carrer, ja entrant al de Bellaire, enganxada a la via del tren es conserva un tram de mur amb espitlleres, que són les restes que queden del potent baluard.

Un tram de la muralla amb el portal de França i la plaça de Sant Pere. A la dreta, el talús del ferrocarril amb el pont sobre el riu Onyar i la Devesa. 1900

(Ampliar) - Un tram de la muralla amb el portal de França i la plaça de Sant Pere. A la dreta, el talús del ferrocarril amb el pont sobre el riu Onyar i la Devesa. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant la Guerra del Francès (1808-1809) la primera Esquadra de la Companyia de Santa Bàrbara va ser destinada a la plaça de Sant Pere, i havien de tenir cura de la bateria de Sant Narcís, el baluard de Sant Pere, el baluard de les Sarraïnes i els llocs intermedis fins la porta de Sant Cristòfol. Aquesta primera Esquadra estava comandada per Llúcia Jonama de Fitz-Gerald, amb les sargentines Rita Sala i Ignacia Alsina i les esquadristes Ana Detrell y Maria Mató.

Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu'. Amb la lletra D s'indica el baluard de Sant Pere. 1711

(Ampliar) - Detall de 'Plan des attaques de Gironne, depuis le 22 décembre que la tranchée a esté ouverte jusqu'au 23 janvier 1711 que la place s'est rendu'. Amb la lletra D s'indica el baluard de Sant Pere. 1711. Bibliothèque nationale de France.

Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809. 1809

(Ampliar) - Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809. Amb la lletra Q s'indica el baluard de Sant Pere. 1809. Bibliothèque nationale de France.

Fragment del baluard de Sant Pere. 2021

(Ampliar) - Fragment del baluard de Sant Pere. 2021. Fotografia de Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

El portal de França estava situat al final, sortint cap a Pedret, a la plaça de Sant Pere. La seva importància raïa en què permetia l'entrada a la ciutat des del nord. Estava protegit per una garita al costat dret, per un original tambor de forma allargada i disposa d'un pont llevadís.
El portal va ser enderrocat el 1909. Actualment només en resta l'edifici on hi havia el Cos de Guàrdia, edifici que actualment acull l'equipament municipal del Centre Jove de Salut Integral.

Plànol de Cos de Guàrdia del portal de França o de Santa Maria. 1747

(Ampliar) - Plànol de Cos de Guàrdia del portal de França o de Santa Maria. 1747. Ministerio de Cultura.

Cos de Guàrdia del portal de França, actual Centre Jove de Salut

(Ampliar) - Cos de Guàrdia del portal de França, actual Centre Jove de Salut. 2011. Daniel Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cos de Guàrdia del portal de França, actual Centre Jove de Salut

(Ampliar) - Cos de Guàrdia del portal de França, actual Centre Jove de Salut. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Plaça de Sant Pere. Al fons s'observa el portal de França i, a la muntanya de Montjuïc, el fort de Sant Joan. 1905

(Ampliar) - Plaça de Sant Pere. Al fons s'observa el portal de França i, a la muntanya de Montjuïc, el fort de Sant Joan. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bibliografia.
- "La muralla de Girona". Jaume Prat i Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Visita guiada: les muralles de Girona". Jaume Prat i Pons amb planimetria de Jordi Pericot Dilmé. 2009. Dins "Els darrers mil anys de les muralles", col·lecció "Girona a l'abast" Vol. XI. ISBN 84-9223-862-0.
- "La Muralla de Girona: dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Institut d'Estudis Gironins. ISBN 84-8695-321-9.

'La Companyia de Santa Bàrbara' de Ramon Martí i Alsina. 1891

(Veure obra sencera) - Heroïnes de Santa Bàrbara. Detall del quadre 'La Companyia de Santa Bàrbara' de Ramon Martí i Alsina. 1891. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Fuseller del Regiment Ultònia, de guarnició a Girona durant els setges napoleònics

(Ampliar) - Fuseller del Regiment Ultònia, de guarnició a Girona durant els setges napoleònics. "Estados Militares" de 1805.

Fuseller del regiment de Sant Narcís. Guerra de Sucessió

Fuseller del regiment de Sant Narcís. Guerra de Sucessió. Pintat i fotografia d'Ignasi Tor i Prunell, gentilesa de l'autor.

Detall del 'Gran Dia de Girona' de César Álvarez Dumont

(Ampliar) - Detall del 'Gran Dia de Girona' de César Álvarez Dumont. Viquipèdia.

Cos de Reserva i Somatent. Guerra del Francès. 1808

(Ampliar) - Cos de Reserva i Somatent. Guerra del Francès. 1808. Dibuix de Francesc Riart.

[Baluards i portals]
[Itinerari de les muralles]
[Forts, castells i torres (I)]
[Forts, castells i torres (II)]

Tornar-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés