|
|
|
||||||||
La casa de la plaça del Vi. El casal, també conegut com Casa Xammar, situat a la plaça del Vi, és un habitatge desenvolupat al voltant d'un pati interior, des del qual s'accedeix per una escala a les plantes superiors. Són interessants algunes de les sales de la planta pis, amb un gran saló del tron, on s'havien celebrat molts esdeveniments, cambra reial i el menjador, entre d'altres. Els sostres són amb voltes pintades amb símbols de la reialesa i altres propis de la família Carles. La façana de la plaça presenta voltes a la planta baixa i balconades als nivells superiors, amb façanes arrebossades imitant carreus i coberta de teula àrab. 
(Ampliar) - Dormitori reial de la casa Carles. Del mobiliari i la decoració, en destaquen el llit amb capçalera, les calaixeres, les cadires, les peces de ceràmica i els quadres. En aquest dormitori hi van dormir D. Juan Bosco i hi va reposar Alfons XIII. 1910-1915. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona. L'edifici actual és el resultat d'una remodelació de la casa Xammar, antics senyors de Medinyà, que adquirí tres cases contigües. Ocupa tres arcades de la plaça del Vi. L'any 1760 hi residia Joan Baptista de Millós, i el 1761 la comprà Salvador Puig Diern de Torroella de Montgrí, que la compartí amb el seu oncle Ferran Diern. Un membre de la família Carles, que havia acumulat un important patrimoni agrari a Torroella de Montgrí i havia assolit el seu ascens social l'any 1737 en obtenir el títol de cavaller i de noble del Principat de Catalunya el 1760, Salvador de Puig, va adquirir l'antiga casa Xammar de la plaça del Vi de Girona i, el 1772, s'hi varen instal·lar els seus hereus, Martí de Carles i de Quintana (1721-1804) i Marianna, casada amb Robert Robert i Surís. Varen ser ells qui van transformar l'antic casalot medieval, en origen tres habitatges independents, en un veritable palau neoclàssic. Va inaugurar les remodelacions del palau el rei Carles IV d'Espanya l'any 1802. 
(Ampliar) - Habitació de la Casa Carles. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
El 1796, en morir Salvador Puig, la casa quedà vinculada al cognom Carles fins al 1921, quan morí Joaquim Carles i Ferrer, deixant l'edifici al Bisbat de Girona, donació que no es va fer efectiva fins l'any 1934. La deixa de tot el patrimoni Carles, el que quedava, al Bisbat de Girona, llevat del Palau de Torroella, va comportar la cessió i incorporació de tot l’arxiu de la família a l’Arxiu Diocesà de Girona. 
(Ampliar) - Saló de la Casa Carles. 1910-1915. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona. Elements biogràfics de la família Carles.
La família Carles esdevindria el segon contribuent de la província i que donaria peu a una nissaga d’hisendats després del trànsit de la condició de pagesos a rendistes i de l’inici pels volts de la Guerra Gran de la utilització del terme hisendats per assenyalar la formació d’una classe que acumularia grans propietats agrícoles disperses i que en el segle XIX assumiria el trànsit cap a la revolució liberal (J. Nadal). Aquest és el cas de Martí de Carles de Quintana (1721-1804) que un cop traslladat de Torroella a Girona va ser nomenat el 1789 diputat del comú; o amb més motiu el cas de Narcís de Carles (1791-1839) que entre 1836 i 1838 va ser alcalde de Girona, i, molt especialment, Joaquim de Carles de Mendoza (1822-1895), tinent d’alcalde entre 1848 i 1851, que va ser diputat provincial també i que va ser cridat a ocupar diversos càrrecs de representació social i institucional. En el marc de la revolució liberal a la regió de Girona no hi va haver una ruptura social en part perquè els propietaris directes, la noblesa titulada, ja havia abandonat la demarcació mentre que els hisendats hi assumiren el paper més rellevant. 
(Ampliar) - Reunió dels membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), coneguts com fejocistes, a la casa Carles, amb l'assistència del bisbe Josep Cartañà. Presideix la sala una imatge del Sagrat Cor de Jesús. 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El fons musical de la Casa Carles de Girona forma actualment part de l'important gros documental que aquesta família va deixar en herència a l'Arxiu Diocesà de Girona. La catalogació d'aquest fons ha permès fer-ne un estudi tot seguint el rastre que els manuscrits i els impresos musicals han deixat al descobert durant aquesta tasca musicològica. El catàleg comprèn una franja temporal dilatada, que comença amb música editada i manuscrita del darrer quart del segle XVIII i que s'estén fins al segon quart del segle XX. El contingut del fons permet recrear un ampli espectre musical, que inclou l'activitat que durant el segle XIX s'espargia per les instàncies domèstiques de la Casa Carles, i que s'evidencia amb la presència de les signatures dels membres de la família. Entre els manuscrits també hi ha obres de compositors que es relacionaren amb aquesta família d'hisendats, com és el cas de Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884), amic i company d'estudis de Joaquim de Carles i de Ferrer.
- "Viure de renda: els Carles". Joaquim Nadal i Farreras. Article publicat al "Diari de Girona" el 02/07/2022. - "1869–1894. Abonaments al Teatre de la Família De Carles". Joan Manel Barceló Sitges. 2022. Article publicat a la revista "Operem, Butlletí dels Amics de l’Òpera de Girona", núm. 88, abril 2022. - "La formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina". Mònica Bosch i Portell. 2018. Universitat de Girona. - "Antigues cases senyorials gironines", Pelai Negre i Pastell. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 24. |
(Ampliar) - Família Carles (1891). D'esquerra a dreta: Emili, Joaquim, el primogènit que va visitar Juan Bosco a Sarrià, Dolors, Joaquim (pare), que va rebre Juan Bosco al seu palau, i Eduard. Centro Històrico de Carabanchel, Madrid. 
(Ampliar) - Escut de la família Xammar de Girona. Font textual: Catedral de Girona, sepulcre de Gaspar Xammar, Ca. 1493. 
(Ampliar) - Dormitori senyorial de la casa Carles. Del mobiliari i la decoració en destaquen el llit amb capçalera, la calaixera, les cadires, els quadres i la làmpada del sostre. 1911-1915. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona. 
(Ampliar) - Inundació de la Casa Carles, seu del Museu Diocesà fins el 1974, pel desbordament del riu Onyar. 1962. Josep Buil Mayral. INSPAI - Diputació de Girona. 
(Ampliar) - El compositor Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884) amic íntim de Joaquim de Carles i de Ferrer. Viquipèdia.
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Actualitzat: 14/01/2025 |