La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Del 29 d'octubre de 2022 al 28 de maig de 2023 s'exhibeix al Museu d'Història de Girona l'exposició 'L'aposta per l'art nou', itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i Maria Teresa Santos Torroella.
La col·lecció i l'arxiu-biblioteca del crític, historiador i poeta Rafael Santos Torroella conforma un conjunt valuós que no és només el testimoni de la trajectòria vital i intel·lectual d'una de les figures més rellevants de l'escena artística catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, sinó que ens assenyala també un recorregut pels camins de l'avantguarda a Catalunya des dels orígens fins als anys 60. Aquest itinerari és el que es proposa en aquesta exposició.

Una de les sales de l'exposició

(Ampliar) - Una de les sales de l'exposició.

1. LES ARRELS. El punt de partida d'aquest trajecte pels senders de l'art nou és una sèrie d'episodis germinals de la modernitat que es desenvoluparan durant les quatre primeres dècades del segle XX: l'arribada de l'avantguarda a Barcelona durant la Gran Guerra, la tradició de l’art d’innovació a Catalunya des dels epígons del modernisme fins al postnoucentisme i els cercles i artistes de l’entorn del surrealisme els anys 20 i 30. Aquests episodis constitueixen els referents estètics de Santos Torroella, les seves arrels culturals.

Rafael Barradas. 'De Pacífico a Puerta de Atocha', 1918. Oli sobre tela

(Ampliar) - Rafael Barradas. 'De Pacífico a Puerta de Atocha', 1918. Oli sobre tela.

1.1. BARCELONA, CAPITAL DE L'AVANTGUARDA: ELS ANYS DE LA GRAN GUERRA. Gràcies a la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona es convertirà, durant els anys del conflicte, en un nucli important d'acollida d'artistes d'avantguarda europeus que, fugint de la contesa, s'instal·len a la capital catalana i actuen de dinamitzadors de l'ambient cultural de la ciutat. Entre ells, Albert Gleizes, Serge Charchoune, Helena Grünhof, Francis Picabia, Sonia i Robert Delaunay, Marie Laurencin, Mela Muter, Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Arthur Cravan.

Rafael Barradas. 'Tres prescadoras del sur de Francia', Ca. 1925-1926. Llapis negre i de color sobre paper

(Ampliar) - Rafael Barradas. 'Tres prescadoras del sur de Francia', Ca. 1925-1926. Llapis negre i de color sobre paper.

Aquesta situació excepcional serà aprofitada pel marxant Josep Dalmau (1867-1937), que organitzarà a la seva galeria (1911-1930) una sèrie d'exhibicions pioneres a Espanya i a Europa d'art d'avantguarda: l'Exposició d'Art Cubista (1912), l'Exposició d'Art Francès d'Avantguarda (1920), l'Exposició d'Art Modern Nacional i Estranger (1929) i les mostres d'Albert Gleizes (1916), Serge Charchoune (1917), Joaquín Torres García (1917), Joan Miró (1918), Rafael Barradas (1920), Francis Picabia (1922) i Salvador Dalí (1925), entre d'altres. A més, Dalmau donarà cabuda a la seva sala a les innovadores revistes 391 (1917), del dadaista Francis Picabia, i Troços (1917-18), del poeta Josep Maria Junoy.
Pels mateixos anys, tindran lloc a Barcelona altres esdeveniments significatius que situaran la ciutat al capdavant de l'avantguarda europea, com ara l'exhibició dels salons parisencs interromputs per la guerra o l'arribada dels famosos ballets russos de Diàghilev, tots dos el 1917, cosa que motivarà, alhora, el retorn de Pablo Picasso a la capital catalana amb motiu de l'estrena al Liceu del ballet Parade, amb vestuari i escenaris dissenyats per l'artista.

Joaquín Torres García. 'El port', 1928. Oli sobre tela

(Ampliar) - Joaquín Torres García. 'El port', 1928. Oli sobre tela.

1.2.VERS UN CLASSICISME MODERN: LA BARCELONA DEL PRIMER QUART DE SEGLE. A l'escena artística de la Barcelona de les tres primeres dècades del segle XX, hi conviuen la modernitat i el passat, l'avantguarda i el classicisme.
D'una banda, hi ha l'herència de l'art nou, que té les arrels en la generació de pintors postmodernistes de l'entorn de la cerveseria Els 4 Gats (1897-1903) i la revista Pèl & Ploma (1899-1903), on es formen el jove Picasso, al costat d'altres, com Isidre Nonell, Carles Casagemas o Ramon Pichot, i també el galerista Josep Dalmau. Una tradició d’innovació que, després de l’arribada de les avantguardes estrangeres, sumarà episodis nous amb l’activitat dels poetes futuristes Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit, i les propostes, entre el classicisme i la modernitat, de pintors com Rafael Barradas, Joaquín Torres García, Joan Miró i Salvador Dalí.

Mela Muter. 'Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel', 1911. Oli sobre tela

(Ampliar) - Mela Muter. 'Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel', 1911. Oli sobre tela.

D’altra banda, hi ha la línia noucentista, que, propulsada els primers anys 10 per Eugeni d'Ors o Francesc Pujols i amb el suport de Les Arts i els Artistes i de Santiago Segura al Faianç Catalàà i les Galeries Laietanes, tindrà la seva continuïtat a les generacions noves que representen Els Evolucionistes (1917), l'Agrupació Courbet (1918), Nou Ambient (1919) o l'Agrupació d'Artistes Catalans (1919). Una modernitat moderada que entroncarà, als anys 20, amb el nou classicisme de les tendències internacionals del Retorn a l'Ordre.

Joaquín Torres García. 'Fris grec', 1926. Tinta xina i aiguada sobre paper

(Ampliar) - Joaquín Torres García. 'Fris grec', 1926. Tinta xina i aiguada sobre paper.

1.3.SALVADOR DALÍ A LA RESIDENCIA DE ESTUDIANTES (1922-1926). La trajectòria del jove Salvador Dalí passa per un episodi clau en la seva formació, que és la seva estada a Madrid durant la primera meitat dels anys 20 a la Residencia de Estudiantes, centre cultural de referència on convergiran moltes de les figures més inquietes de la intel·lectualitat espanyola de l’època. Allà, l'artista empordanès tindrà algunes trobades fonamentals per al desenvolupament de la seva carrera posterior: Rafael Barradas, Maruja Mallo, Luis Buñuel i Federico García Lorca.

Norah Borges. 'Córdoba en el recuerdo. Retrato de Guillermo de Torre', 1928. Oli sobre tela

(Ampliar) - Norah Borges. 'Córdoba en el recuerdo. Retrato de Guillermo de Torre', 1928. Oli sobre tela.

Especialment amb aquests dos darrers, establirà una relació d'amistat i un diàleg creatiu que donarà els seus fruits, en el cas de la col·laboració amb Buñuel, en dos films fonamentals del cinema d'avantguarda (Un chien andalou, del 1929, i L'Âge d'Or, del 1930) i, en el cas del tàndem Dalí-Lorca, en un flux constant d'intercanvi d'influències.
D'aquest intercanvi són testimoni diverses obres i documents de l'època, com ara els anomenats Putrefactos, una sèrie de caricatures feta a dues bandes amb què van articular una mena de col·loqui xifrat, a més dels manifestos i articles publicats per tots dos, els poemes de Lorca escrits en aquests anys i les obres d'art del període madrileny de Salvador Dalí.

Vista de la sala d'Ángeles Santos al X Salón de Otoño de Madrid. Revista 'Nuevo Mundo' (Madrid) 14 de novembre 1930

(Ampliar) - Vista de la sala d'Ángeles Santos al X Salón de Otoño de Madrid. Revista 'Nuevo Mundo' (Madrid) 14 de novembre 1930.

Exposició de pintura espanyola en benefici dels voluntaris espanyols durant la Gran Guerra a les Galeries Laietanas. Barcelona, 1916

(Ampliar) - Exposició de pintura espanyola en benefici dels voluntaris espanyols durant la Gran Guerra a les Galeries Laietanas. Barcelona, 1916.

1.4. AL VOLTANT DEL SURREALISME: ELS ANYS 30. Entre el final dels anys 20 i la primera meitat dels 30, emergeixen a l'escena artística barcelonina diversos artistes l'obra dels quals gira al voltant del surrealisme, tendència representada, més enllà de les grans figures de Joan Miró i Salvador Dalí, per creadors formats o en actiu a diferents nuclis de la geografia catalana: Sitges (Jaume Sans, Artur Carbonell), Lleida (Leandre Cristòfol, Antoni Garcia Lamolla, Manuel Viola) i Girona (Remedios Varo, Àngel Planells, Esteban Francés, Joan Massanet).

Marià Pidelaserra. 'Escena de bordell', Ca. 1938. Tinta i aquarel·la sobre paper

(Ampliar) - Marià Pidelaserra. 'Escena de bordell', Ca. 1938. Tinta i aquarel·la sobre paper.

Molts d'aquests artistes confluiran a la plataforma de dinamització cultural creada per l'associació ADLAN (Amics de l'Art Nou), fundada el 1932 per Joan Prats, Josep Lluís Sert, Carles Sindreu i Joaquim Gomis. Aquesta agrupació promourà diverses activitats, com ara trobades, publicacions, conferències i exposicions. En alguns d'aquests esdeveniments participaran figures i grups surrealistes del territori espanyol, com el nucli canari de Gaceta de Arte o l'escultor madrileny Ángel Ferrant, professor a La Llotja i mestre d'Eudald Serra, Ramon Marinel·lo i Jaume Sans.
A més, algunes creadores catalanes properes al realisme màgic, com ara Ángeles Santos, en aquell temps a cavall entre Valladolid i la capital, serviran de pont amb l'escena artística d'avantguarda madrilenya, establint llaços amb intel·lectuals vinculats a la generació del 27, la Residencia de Estudiantes, l'ultraisme o La gaceta literaria i amb pintores com ara Maruja Mallo o Norah Borges.

Carles Casagemas. 'Estudi de pintor', s/d. Aquarel·la sobre paper

(Ampliar) - Carles Casagemas. 'Estudi de pintor', s/d. Aquarel·la sobre paper.

Enric C. Ricart. 'Dona asseguda', 1918. Llapis sobre paper

(Ampliar) - Enric C. Ricart. 'Dona asseguda', 1918. Llapis sobre paper.

Olga Sacharoff. 'Interior' Ca. 1938. Tinta i aquarel·la sobre paper

(Ampliar) - Olga Sacharoff. 'Interior' Ca. 1938. Tinta i aquarel·la sobre paper.

Nicolás Müller. Retrat de Maria Teresa Bermejo al seu domicili de Barcelona, 1951. Fotografia

(Ampliar) - Nicolás Müller. Retrat de Maria Teresa Bermejo al seu domicili de Barcelona, 1951. Fotografia.

Joan Gris. 'Retrato de un bailarín de los ballets de Diághilev, 1921. Llapis i carbó sobre paper

(Ampliar) - Joan Gris. 'Retrato de un bailarín de los ballets de Diághilev, 1921. Llapis i carbó sobre paper.

Salvador Dalí, Federico Garcia Lorca i Pepín Bello davant el Museu de Ciències Naturals de Madrid, 1925

(Ampliar) - Salvador Dalí, Federico Garcia Lorca i Pepín Bello davant el Museu de Ciències Naturals de Madrid, 1925.

Leandre Cristòfol. 'Finestra', 1936. Acer, ferro, fusta i porcellana

(Ampliar) - Leandre Cristòfol. 'Finestra', 1936. Acer, ferro, fusta i porcellana.

Joaquim Sunyer. 'Nu femení', s/d. Llapis sobre paper

(Ampliar) - Joaquim Sunyer. 'Nu femení', s/d. Llapis sobre paper.

Manuel Humbert. 'Dona asseguda', s/d. Aquarel·la sobre paper

(Ampliar) - Manuel Humbert. 'Dona asseguda', s/d. Aquarel·la sobre paper.

Pere Jou. 'Nu femení', s/d. Llapis sobre paper

(Ampliar) - Pere Jou. 'Nu femení', s/d. Llapis sobre paper.

Ramon Marinel·lo. 'Cap crepuscular', 1936, Xapa de fusta pintada, escaiola i pintura

(Ampliar) - Ramon Marinel·lo. 'Cap crepuscular', 1936, Xapa de fusta pintada, escaiola i pintura.

Antoni Garcia Lamolla. 'Tubercul incúbic tot esperant l'hora seca', 1936. Oli sobre cartró

(Ampliar) - Antoni Garcia Lamolla. 'Tubercul incúbic tot esperant l'hora seca', 1936. Oli sobre cartró.

Ramon Pichot. 'Manolas', s/d. Oli sobre tela

(Ampliar) - Ramon Pichot. 'Manolas', s/d. Oli sobre tela.

Emili Bosch i Roger. 'Nu femení', 1925. Aquarel·la sobre paper

(Ampliar) - Emili Bosch i Roger. 'Nu femení', 1925. Aquarel·la sobre paper.

Isidre Nonell. 'El cretí de Boí', Ca. 1896. Llapis conté sobre paper

(Ampliar) - Isidre Nonell. 'El cretí de Boí', Ca. 1896. Llapis conté sobre paper.

Francesc Gimeno. 'Autoretrat', s/d. Tinta sèpia amb canya i pinzell sobre cartró

(Ampliar) - Francesc Gimeno. 'Autoretrat', s/d. Tinta sèpia amb canya i pinzell sobre cartró.


[Més obres de l'exposició]-Back-Index-Més imatges

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés