La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

RAFAEL SANTOS TORROELLA. UN INTEL·LECTUAL "FRONTERA". La figura de Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914 - Barcelona, 2002) desborda els límits i les categories estanques per construir-se en una cruïlla de vectors espacials i conceptuals. Nascut a Portbou, format a Salamanca, Valladolid i Madrid, resident a Barcelona amb estades estivals a Cadaqués, el seu itinerari vital i intel·lectual traspassa els límits de la geografia espanyola. Igualment, el seu perfil professional es diversifica en diferents facetes, que fan de la seva figura allò que podríem anomenar un intel·lectual "frontera" entre l'art, la poesia, la investigació, la promoció i el col·leccionisme.

Julio Antonio, 'Projecte de monument a Enric Granados', 1918, guix amb pàtina i base de marbre. Manolo Hugué, 'Malabarista', terracota i base de marbre. Fidel Aguilar, 'Imploració', 1927, terra cuita

(Ampliar) - Julio Antonio, 'Projecte de monument a Enric Granados', 1918, guix amb pàtina i base de marbre. Manolo Hugué, 'Malabarista', terracota i base de marbre. Fidel Aguilar, 'Imploració', 1927, terra cuita.

Enric Casanovas, 'La meva dona', s/d, Terracota i base de fusta. Sebastià Badia, 'Maternitat', s/d, bronze i base de fusta. Manolo Hugué, 'Noia', s/d, bronze i base de marbre. Julio Antonio, 'Projecte de monument a Enric Granados', 1918, guix amb pàtina i base de marbre

(Ampliar) - Enric Casanovas, 'La meva dona', s/d, Terracota i base de fusta. Sebastià Badia, 'Maternitat', s/d, bronze i base de fusta. Manolo Hugué, 'Noia', s/d, bronze i base de marbre. Julio Antonio, 'Projecte de monument a Enric Granados', 1918, guix amb pàtina i base de marbre.

Una de les sales de l'exposició

(Ampliar) - Una de les sales de l'exposició.

Una de les sales de l'exposició

(Ampliar) - Una de les sales de l'exposició.

Reunió del jurat dels premis de ceràmica al Castell. D'esquerra a dreta, l'artista, Emília Xargay i els crítics, Àngel Marsà i Rafael Santos Torroella. La Bisbal d'Empordà. 1974

(Ampliar) - Reunió del jurat dels premis de ceràmica al Castell. D'esquerra a dreta, l'artista, Emília Xargay i els crítics, Àngel Marsà i Rafael Santos Torroella. La Bisbal d'Empordà. 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

El poeta. Tot i la varietat i l’extensió dels seus interessos, Santos Torroella sempre es va definir a si mateix, i abans de res, com a poeta. Els seus versos, escrits en català i castellà, recullen l'empremta de les generacions del 98 i del 27, a més de la influència lusitana-brasilera d'autors com João Cabral de Melo o de poetes catalans com Carles Riba.

Rafael Santos Torroella. 1990

(Ampliar) - Rafael Santos Torroella. 1990. Pere Duran. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'historiador. Al costat de la poesia, l'altra gran passió de Santos Torroella va ser l'art, al qual s'aproximarà des de la història, la crítica, la gestió cultural i, fins i tot, des de la pràctica creativa i el col·leccionisme. Com a investigador, destaquen, entre moltes altres aportacions, els treballs sobre el Salvador Dalí del període de la Residencia de Estudiantes, que van ser pioners en la introducció de la psicoanàlisi als estudis iconogràfics i en el descobriment de la complexa relació personal i artística del pintor amb el poeta Federico García Lorca.

Rafael Santos Torroella. 1992

(Ampliar) - Rafael Santos Torroella. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El gestor cultural. Dins la seva faceta de promotor d'activitats culturals, destaquen, per la transcendència, les iniciatives impulsades o que comptaran amb la seva col·laboració dutes a terme durant la postguerra i que van significar la recuperació i la difusió de la cultura d'avantguarda a Espanya: l'editorial i associació Cobalto (1947-1953), l'Escuela de Altamira (1949-50), la Triennal de Milà (1951), els Congressos de Poesia (1952-1954) i les Biennals Hispanoamericanes d'Art (1951, 1954 i 1955).

El crític i el professor. Com a crític d'art i professor, la seva activitat recorre un ampli arc cronològic que va des de les revistes editades per Cobalto a la postguerra fins a les seves col·laboracions periòdiques al Noticiero Universal, ABC o Diario 16 els anys 60, així com la seva dedicació a l'ensenyament a l'Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge a la mateixa dècada.

El pintor i colçleccionista. Totes aquestes facetes i activitats s'aglutinen i manifesten en la seva pràctica artística com a dibuixant i aquarel·lista, especialment a la seva galeria de retrats de personatges de la cultura lligats a la seva trajectòria, i també a la seva col·lecció, que és reflex de tot aquest univers ric d'interessos i passions. Gràcies a la complicitat de la seva esposa, María Teresa Bermejo, s’ha pogut preservar íntegrament aquest ric patrimoni artístic i documental.

Rafael Santos Torroella. 1992

(Ampliar) - Rafael Santos Torroella. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Rafael Santos Torroella i la seva germana Ángeles, Ca. 1917. Viquipèdia.

Rafael Santos i la seva esposa María Teresa Bermejo. Viquipèdia.


[Més obres de l'exposició]-Back-Index-Més imatges

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés