Exposició 'L'aposta per l'art nou'


		2. LA REPRESA. La Guerra Civil suposa una fractura en aquesta genealogia de la modernitat principiada a començaments del segle. Tot i aquesta interrupció, i encara en el difícil context de l'Autarquia, Santos Torroella impulsarà o donarà suport a una sèrie d'iniciatives que, des de diversos punts de la geografia espanyola, tenen com a finalitat la represa de l'activitat avantguardista de preguerra: Cobalto 49 a Barcelona, l’Escuela de Altamira a Santander i els Congressos de Poesia d'Àvila, Salamanca i Santiago de Compostel·la. Iniciatives que tenen la seva culminació al premiat pavelló espanyol de la IX Triennal de Milà (1951), la primera exhibició internacional d'art d'avantguarda des del final de la guerra. (Ampliar) - Una de les sales de l'exposició. 2.1.‘TIEMPO DE SILENCIO’: COBALTO 49 A LA POSTGUERRA (1947-1953). La Guerra Civil interromp el procés de renovació artística iniciat el primer terç del segle XX. No obstant això, i malgrat les dificultats del context, a final dels anys 40 comencen a sorgir diverses iniciatives que intenten reprendre aquesta activitat de preguerra. Entre les pioneres, cal destacar l'activitat de l'editorial Cobalto (1947), després esdevinguda Asociación Cobalto 49 (1949) i, més tard, substituïda per Club 49 (1950), que es convertirà en una plataforma important de promoció de l'art nou, aglutinant al seu voltant les forces vives de l'avantguarda del país, entre ells molts intel·lectuals i artistes vinculats a l’antiga ADLAN. (Ampliar) - Miquel Villà. 'Tafí Viejo, Tucumán', 1942. Oli sobre tela. Al marge de la seva tasca fonamental en el camp editorial —el número dedicat al surrealisme de la revista Cobalto. Arte Antiguo y Moderno (1948), les monografies consagrades a Salvador Dalí (1948), Joan Miró (1949) i Mathias Goeritz (1950), l'edició del primer poemari de Joan Brossa (1951), d'Eros de Juan Eduardo Cirlot (1949) o de les Cartas a sus amigos de Lorca (1950)—, promourà exposicions significatives, com ara la dedicada a la gran figura del surrealisme Joan Miró (Galerías Layetanas, 1949) o la dels nous artistes de Dau al Set (Club de Ràdio Terrassa, 1949). A més, com a continuïtat del projecte de Cobalto o amb la seva implicació, sorgiran noves propostes culturals a diversos enclavaments de la geografia espanyola, com l’Escuela de Altamira a Santander i els Congressos de Poesia de Segòvia, Salamanca i Santiago de Compostel·la. (Ampliar) - Evarist Vallès. 'Plaça del mercat de Figueres', 1953. Oli sobre tela. 2.2. RETORN A L'ORIGEN: L’ESCUELA DE ALTAMIRA (1949-1950). Les coves d'Altamira, manifestació cimera de l'art prehistòric, esdevindran una font d'inspiració per a la renovació de l'art més inquiet. Sota el signe del primitivisme i en sintonia amb els corrents expressionistes i abstractes internacionals, aquesta aspiració es concretarà en una sèrie de trobades d'artistes, escriptors i intel·lectuals realitzades a Santillana del Mar el 1949 i el 1950, que seran conegudes com a l’Escuela de Altamira. (Ampliar) - Una de les sales de l'exposició. Inicialment promogudes per Mathias Goeritz, comptaran amb la participació de crítics i artistes importants: Ángel Ferrant, Ricardo Gullón, Pablo Beltrán de Heredia, Eduardo Westerdahl, Luis Felipe Vivanco, Sebastià Gasch, Eudald Serra, Modest Cuixart, Josep Llorens Artigas, Pancho Cossío, Alberto Sartoris, Tony Stubbing, Willi Baumeister i Carla Prina, entre altres. Al voltant de l'Escuela de Altamira, es generaran diverses activitats, exhibicions i publicacions, que marcaran un pas endavant en la difusió i la consolidació de les noves tendències abstractes en voga els anys 50. En aquest sentit, una de les conseqüències de les trobades de Santillana serà l'organització del I Congrés Internacional d'Art Abstracte i de l'Exposición Internacional de Arte Abstracto a Santander el 1953. (Ampliar) - Una de les sales de l'exposició. 2.3. ‘VEUS PER AL DIÀLEG’: ELS CONGRESSOS DE POESIA (1952-1954). La Guerra Civil no només crearà una fractura entre els dos bàndols en pugna, sinó també un allunyament entre les diferents cultures que conformen la geografia espanyola. Encara en els complicats anys de la postguerra, els Congressos de Poesia celebrats a Segòvia el 1952, Salamanca el 1953 i Santiago de Compostel·la el 1954 significaran el primer acostament entre intel·lectuals i poetes castellans, gallecs i catalans després de la contesa —Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Luis Rosales, Leopoldo Panero, Dionisio Ridruejo, Carlos Edmundo de Ory, Carles Riba o Rafael Santos Torroella, entre altres— i el reconeixement de les aleshores anomenades llengües "regionals", fins aquell moment silenciades. Com a resultat d'aquestes trobades, es publicaran alguns textos fonamentals per a la difusió de la cultura catalana a la resta del país: l'Antología de poetas catalanes contemporáneos (1952), les Elegías de Bierville (traducció al castellà de l'original de Carles Riba, de 1953) i l'edició en català de Salvatge Cor (1953) del mateix poeta, il·lustrat per Antoni Tàpies. (Ampliar) - Una de les sales de l'exposició. 2.4. ART POPULAR I D’AVANTGUARDA: LA IX TRIENNAL DE MILÀ (1951). El 1951, el govern espanyol presentarà al prestigiós certamen d'arquitectura i disseny de la IX Triennal de Milà un pavelló dissenyat per José Antonio Coderch amb l'assessorament artístic de Rafael Santos Torroella. Aquest estand combinava l’arquitectura tradicional i d’Antoni Gaudí amb mostres d’artesania popular i art antic, i també propostes d’avantguarda. Entre aquestes darreres, diverses peces de Joan Miró, unes litografies de Josep Guinovart dedicades a Federico García Lorca, acompanyades dels versos del poeta andalús, escultures d'Ángel Ferrant, Eudald Serra i Jorge Oteiza, i ceràmiques d'Antoni Cumella i Josep Llorens Artigas. Era la primera vegada, després de la Guerra Civil, que Espanya mostrava art d'avantguarda a l'exterior i obtenia el màxim guardó d'un certamen de categoria, fet que va significar el reconeixement de la cultura espanyola, fins aleshores marginada per l'Autarquia del règim de Franco, a l’estranger. (Ampliar) - Carla Prina. Sense títol, 1943 i 1944. Oli sobre fusta. (Ampliar) - Carla Prina. Sense títol, 1943, 1944 i 1946. Oli sobre fusta. (Ampliar) - Mathias Goeritz. 'Tótem', 1948. Guaix sobre paper. [Més obres de l'exposició]---	(Ampliar) - Federico García Lorca. 'Viento del este', 1927. Tinta i llapis de color sobre paper. (Ampliar) - Rafael Barradas. 'Figurín cubista para Catalina Bárcena', 1920. Tinta sobre paper. (Ampliar) - Rafael Barradas. 'Figurín para Catalina Bárcena', 1920. Aquarel·la i llapis de color sobre paper. (Ampliar) - Rafael Barradas. 'Figurín de época para Catalina Bárcena, Dama II', 1920. Tinta sobre paper. (Ampliar) - Rafael Barradas. 'Dama de época para Catalina Bárcena', 1920. Tinta sobre paper. (Ampliar) - Darío Suró. 'Piedad', 1951. Oli sobre tela. (Ampliar) - Alberto Villarreal. 'Composición', 1951. Oli sobre tela. (Ampliar) - Eudald Serra. 'El petó. Maternitat', 1951. Bronze. (Ampliar) - Octavi Romeu (Eugeni D'Ors). Home prehistòric, 149. Original per al llibre 'Altamira' de Rafael Santos Torroella, Cobalto, 1949. Guaix sobre paper. (Ampliar) - Àngel Ferrant. Sense títol, 149. Original per al llibre 'Altamira' de Rafael Santos Torroella, Cobalto, 1949. Guaix sobre paper.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés