La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Fires de Sant Narcís de l'any 1956

La inauguración del Puente de Piedra

El vulgar y generalmente llamado Puente de Piedra, y oficialmente de Isabel II ocuoa en la vida de nuestra ciudad una situación preeminente. Paso casi obligado entre la ciudad vieja y la nueva y punto vital de la actividad ciudadana.

La existencia de otros puentes no le ha quitado importancia, y ahora, como en el siglo pasado sigue siendo uno de los lugares más transitados de la urbe, lo mismo por lo que se refiere a los peatones que al tránsito rodado.

La vida del actual puente es relativamente corta. Hace pocos meses que cumplió los cien años de servicio. Antes de la construcción del puente actual, existió otro, antiguo menos apto para el paso de carruajes.

El antiguo puente, llamado de San Francisco une también las dos orillas del Oñar, pero su función era mucho menos importante. Las entradas del viejo puente no estaban abiertas con la amplitud que tienen en la actualidad. La importancia del barrio situado en la orilla izquierda no puede compararse con la que tiene hoy. Al desembocar por aquella parte, en vez de encontrarnos como ahora con una calle concurridísima se enfrentaba con la iglesia y covento de San Francisco.

En la primera mitad del siglo XIX, y como consecuencia de las leyes desamortizadoras fué derruído el convento con su magnífica iglesia gótica, abriéndose la calle que ahora llamamos de Primo de Rivera. Las necesidades de la circulación, creciente de día en día, obligaron entonces a pensar en la construcción de un nuevo puente.

Las obras empezaron en 1850 y se trabajó hasta 1853. Al año siguiente se reemprendre la obra, pero al poco tiempo hubo de ser de nuevo interrumpida por haberse suprimido el impuesto de Quintas atrasadas, del cual se sacaban los fondos para llevarla a cabo.

Al encargarse del gobierno de la província D. Santiago Picó llevó a cabo las gestiones necesarias para que el Gobierno votara los créditos que hacían falta para reanudar y concluir aquella obra de tan palpitante interés para la ciudad.

De esta manera en marzo de 1855 podían reemprenderse los trabajos que iban a dejar la obra terminada al cabo de algo más de un año.

La primera parte de la obra fué dirigida por el ingeniero D. Víctor Martí, a cuya dirección corresponden los cimientos y los pilares. La terminación desde el arranque de los arcos corresponde al ingeniero D. José Mª Faquineto.

El coste total de la obra ascendió a 75.000 duros, cantidad que por los técnicos se consideró muy módica, teniendo en cuenta que se había tenido que indemnizar a propietarios de casas de la parte del Mercadal, que tuvieron que ser derruídas, y teniendo en cuenta también las dificultades que surgieron al practicarse las obras de cimentación.

Por fin en junio de 1856 quedaban las obras terminadas, y el día 29 de dicho mes se procedía con toda solemnidad a la inauguración del nuevo y suntuoso puente.

A las seis de la tarde del 29 de junio de 1856 se reunieron en el Ayuntamiento las autoridades y personalidades que tenían que presidir el solemne acto. Figuraban los Gobernadores civil y militar, Municipio, Obispo y Cabildo, Director y Claustro del Instituto, Inspectores de Obras Públicas, Ingenieros, Jefes del Ejército, Guardia Civil y Carabineros, Juntas provinciales, altos funcionarios de Hacienda, Diputación, etc.

Formada la comitiva, precedida por una compañía del Regimiento de Asia, con banda de música, y seguida de una compañía de la Milícia Nacional, también con banda de música, se dirigió al nuevo puente, pasando por la calle de Abeuradors, Plaza de las Coles, Platería, Puente de la Princesa (San Agustín) y Mercadal, llegando al puente por la parte de la calle Primo de Rivera, llamada entonces de Isabel II.

Previamente se había instaladoun altar y una tribuna destinada a las autoridades. El puente estaba sobriamente engalanado, las primeras autoridades inspeccionaron debidamente la obra, y acto seguido se procedió a la bendición y bautizo, que verificó el Excmo. y Rdmo. Sr. Obispo de la Diócesis D. Florencio Lorente y Montón.

Terminada la bendición se pronunciaron los discursos de rigor. Hablaron el Gobernador, el Ingeniero Jefe del Distrito, el Alcalde de la ciudad y por último el Ingeniero director de la obra Sr. Faquineto.

Después de los discursos, el Sr. Gobernador declaró en nombre de S.M. abierto el puente a la pública circulación, dando vivas a la Reina, al Duque de la Victoria y a las instituciones.

Abiertas las barreras que impedían el paso, atravesaron el puente cinco carruajes ocupados por las principales autoridades. Acto seguido se reorganizó la comitiva que se dirigió al salón del Odeón, donde fué ofrecido un refresco a todos los asistentes, al final de cuyo acto hubo los brindis y vivas propios del caso.

Entre los asistentes a la ceremonia se repartieron unos folletos que conenían una inscripción latina referente al acto, obra del Dr. Ametller, Director del Instituto.

De tan solemne acto levantó la correspondiente acta D. Vicente Cánovas, oficial del Gobierno, Interventor de los ramos de Fomento y Secretario de la Junta Económica de Obras Públicas.

Como puede verse por lo antes reseñado, la inauguración del puente revistió toda la solemnidad que merecía la apertura de esta via principal de entrada a la ciudad antigua, parte de la carretera de Madrid a Francia y paso obligado para los viajeros que entraban en la península por la parte oriental de la frontera pirenaica.

Nuestra ciudad podía festejar con este motivo la inauguración de un puente tna útil y al mismo tiempo monumental, y que había de constituir el centro de la vida ciudadana.

Enrique Mirambell Belloc.

Ampliar

(Ampliar) - Vista del riu Onyar al seu pas pel centre de la ciutat amb el pont de Pedra com a element central. En primer terme a l'esquerra la Rambla Pi i Margall i les escales d'accés al pont del Pes de la Palla. A la dreta, la Rambla Verdaguer i l'inici de la Rambla de la Llibertat. Al fons d'esquerra a dreta: la torre de les Aigües, una xemeneia de la fàbrica Gròber, els campanars de l'església de les Bernardes i Sant Feliu i la Catedral de Girona. Postal 1913-1926. Ajuntament de Girona.


Evocacions del Pont de Pedra

Recentment ascendit el Pont de Pedra a la respectable categoria de centenari, ve a tomb d'evocar alguns passatges de la seva ja llarga vida, escollits d'entre els curiosos que serva la memòria i són, altrament, una prova palesa de les múltiples utilitats, llevat de la primordial que com tothom sap és la de creuar l'Onyar pel lloc del seu emplaçament.

El dissabte de cada setmana, dia del tradicional i molt important mercat, una part del Pont era convertit en un lloc més de venda dels varis fixats en diverses places i carrers per disposició de la Municipalitat que en això té plena sobirania.

Apoiats a la barana dreta, en direcció al carrer Nou, es veien arrenglerats bon nombre de plansons d'arbres fruiters que demà servirien per a exonar les proximitats de les masies de les nostres contrades, l'hortet de vora el pou o els marges escalonats dels camps.

Per la fira del Ram, les branques odorífiques de llor ocupaven el mateix indret i anunciaven la festivitat de l'endemà en la qual la seva flaire dóna tant de caràcter a la diada gloriosa del Salvador i es difon per temples, carrers i llars.

Al matí dels diumenges, damunt la vorera, dintre unes gàbies de jonc, planes i amples, una incessant bellugadissa de cardines, passarells, verdums, gafarrons i altra mena d'ocells agafats a l'engranall, que maldaven endebades per a recobrar la llibertat, aplegava no pocs aficionats a comprar-ne un per a alegrar la seva casa.

L'ocellaire repenjat a la barana del Pont agafava amb traça però també amb gran esverament dels demés, l'ocell que aquells escollien. I el mostrava al comprador perquè veiés com era de bell i ben pintat.

En jorns assolellats de l'hivern, mai no mancaven els que cara l'astre rei rebien d'aquest els seus raigs reconfortants.

La gent del camp i altres mercaders empraven el Pont de lloc de contractació o de punt de reunió per a trobar-se.

Ampliar

(Ampliar) - Visita del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià a Girona. Pas de la comitiva pel pont de Pedra. Entre la multitud Francesc Macià acompanat per l'alcalde Miquel Santaló i altres autoritats. 19/12/1931. Fotografia de Gaspar Sagarra Torrents. Ajuntament de Girona.

Ha servit de magnífica miranda per a contemplar: el mercat de bestiar boví, de vistosa coloració i moviment, quan s'efectuava aigües amunt del Pont fins les "Palanques d'en Vila"; esguardar els grandiosos focs a la revetlla de Sant Joan cremats en el mateix indret del riu, que il·luminaven sorprendentment les cases d'ambdues riberes, i el castell dels d'artifici al vespre del darrer día de les Fires i Festes de Sant Narcís, que aplega una gernació imponent; les descàrregues de la tropa en retre els honors d'ordenança a l'acte de l'enterrament de les despulles d'un militar traspassat, efectuades també a l'Areny, descàrregues que ressonaven per tota la ciutat i escampaven l'olor de pòlvora ue plavia als curiosos congregats al Pont; i també les fortes avingudes de l'Onyar. A propòsit d'aquestes, havia sentit explicar al meu progenitor que en una ocasió estava degudament preparada la brigada municipal per a enderrocar els àmpits del Pont car estaven quasi tapats els tres ulls d'aquest.

A partir de la destrucció del Portal d'Àlvarez, les típiques tartanes de Salt que paraven fora d'ell, allargaren el trajecte fins el Pont de Pedra, en el qual romanien esperant els passatgers.

Al cap del Pont, junt a la Rambla, a l'estiu era venuda aigua picant de Pedret, i altres begudes transportades en càntirs panxuts pel carrer "d'en Carol" adornat amb canyes verdes, tirat per un ruc petit amb sonors cascabells i picarols. I a la tardor, castenyes torrades a l'Areny on més d'un vailet espigolava les que queien en fer-les saltar enlaire amb la torradora l'home bru.

El Pont de Pedra deu tenir intimitat i coneix tots els detalls de l'"home dels nasos" que segons antiga dita popular es presenta en ell cada any, a la darrera nit, amb una canya verda i una camisa molla.

Josep Grahit i Grau.


Programes de la col·lecció Bruguera-Gudayol de Girona. Somnis Antic


Back-Index

Portada del Programa. "Palacio del Vizcondado", de Jaume Roca Delpech

Vista de l'actual carrer Nou des del Pont de Pedra. En primer terme, al terrat de l'edifici de l'esquerra, publicitat del de la galeria del fotògraf Antoni Garcia situada en el terrat del mateix edifici. A l'edifici del costat, la clínica dental A.F. Roses. S'observen diferents persones passejant pel carrer i dos carros. Postal antiga, 1904-1909. Ajuntament de Girona.

Vista des d'un punt enlairat del pont de Pedra i l'Areny amb el mercat del bestiar boví. A la dreta, la Rambla Verdaguer, a l'esquerra, la rambla de la Llibertat amb diferents parades de mercat. Al fons, la muralla de la Mercè i la torre de Sant Domènec. Fotografia de Josep Thomas Bigas, 1910-1920. Ajuntament de Girona.

Ampliar

(Ampliar) - Visita de monsenyor Tadeschini, nunci del papa a Espanya, a la ciutat de Girona, l'abril de 1928. Comitiva de rebuda del nunci al seu pas pel pont de Pedra, on s'observa nombrós públic present. Dins l'automòbil hi viatja monsenyor Tadeschini. Al fons a la dreta sobresurt una xemeneia de la fàbrica Gròber, la torre de la casa de les Aigües i el campanar de l'església de Santa Susanna. Ajuntament de Girona.

Antonio Batista, Francesc Arna i Josep Madrenas portant la bandera de la ciutat durant la processó de Corpus a la pujada del Pont de Pedra. 1953. Ajuntament de Girona.

Vista del riu Onyar al seu pas per la ciutat de Girona. En primer terme el pont de Pedra. En segon terme les cases de l'Onyar i el pont de les Peixateries Velles. A la dreta l'inici de la Rambla amb la Sala d'Exposicions Fidel Aguilar. Al fons la Catedral i el campanar de l'església de Sant Feliu. 1955. Fotografia de Josep Buil i Mayral. Ajuntament de Girona.

Visita oficial del general Francisco Franco a la ciutat de Girona el 17 de maig de 1960. El Pont de Pedra engalanat. Fotografia Narcís Sans Prat. Ajuntament de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés