La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Biografia

El poeta Josep Tarrés i Fontan va néixer a Girona el 1929. Va cursar estudis primaris en el Col·legi del germans Maristes de Girona i després estudià batxillerat. Ha treballat tota la vida al servei de la cultura catalana, sense tenir mai cap mena d'ajut oficial. La seva activitat se centrà en la recuperació i promoció de la cultura i el patrimoni artístic en tots els seus vessants.
Respecte de la recuperació del patrimoni arquitectònic, el 1953 inaugurà la residència Internacional de Girona per acollir a estudiants i artistes d'arreu, a l'estil del Palau Saltieri de Roma.
Com a actor ha participat en nombrosos espectacles populars i tradicionals.
Als quinze anys guanyà, durant tres anys consecutius, el Primer Premi de l'Associació de Pessebristes de Girona; recuperà i restaurà la masia de Platja d'Aro anomenada La Casa Vella, del segle XII-XVII, des d'on organitza festivals de Música Popular i Teatre; estrenà l'obra "Terra Baixa" amb Mario Cabré, després d'alguns anys d'oblit en els escenaris catalans. En aquesta masia es va rodar, el 1960, el film "Juguetes infinitos" amb guió cinematogràfic de Tarrés. Creà a Girona l'espectacle medieval "El Pessebre Gòtic de Girona", el qual es representà durant tres anys en el Passeig Arqueològic, amb l'assistència de milers d'espectadors; aquest pessebre va ser l'orígen de la llegenda de la Girona Vella.

Josep Tarrés durant la presentació de 'El llibre del Corpus'. 1991

(Ampliar) - Josep Tarrés durant la presentació de 'El llibre del Corpus'. D'esquerra a dreta: Enric Mirambell, cronista oficial de Girona; Josep Arnau, president de la Diputació de Girona, i Josep Tarrés, autor del llibre. 1991. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona.

Descobreix i ajuda a aconseguir la casa de Begur per a Carmen Amaya; col·labora amb el Ballet de Carmen la Camboria, cosina de l'anterior, i amb Laureano Postigo muntà el Corral de la Camboria a Calella de Palafrugell; dissenyà els decorats per la presentació de la Camboria a Londres, i portà l'actuació del Ballet de Rosario i Antonio. Presentà la col·lecció de joies del dissenyador danès Axel Nixel, que dissenyà les joies i el vestuari del Gran Ballet del Marquès de Cuevas. Col·laborà en el "Martiri de Sant Sebastià". Sota la direcció del Sr. Gispert, director de teatre, i del Sr. Emilio Banda, director de Ràdio Girona, es creà el primer Grup de Teatre Radiofònic Català amb l'estrena de "Cinc fills". Compartí el paper principal amb Maria Teresa Lleona i es representà a molts pobles.
Com a guionista i director de cinema, als vint anys rebé la Medalla de Plata del Certamen Nacional de Cinema Amateur, amb la pel·lícula "La muerte del día" i després filmà amb Narcís Sans "Cuando tú mueras" (Campdorà, 1954) i "Gamberros de verano", amb Serge Moritz, fotògraf de "Orfeo Negro" i "French Connection". També realitzà cintes publicitàries amb Narcís Sans (detergent Mistol, cadena La Neutral del carrer de la Força). Relacionat amb aquest món, organitzà a Casa Vella la gran festa de comiat de Liz Taylor, una de les màximes festes de la Costa Brava d'aquell temps. Coneixé Ava Gardner i era amic de Ludmila Txerina.
Com a escriptor, el 1952-1953 va ser finalista del premi Nadal amb la novel·la "Gorch" i el 1963 edità el llibre "Cinc poetes de Girona", intent de recuperació de la poesia catalana popular. Col·laborà en el llançament del moviment de "La Jove Poesia Catalana". Va conèixer l'escriptora Agatha Christie i l'escriptora i autora teatral Patrice Chaplin, amb qui el va unir una gran amistat. Inicià les "Nits de Garcia Lorca", on es recitaven poemes del "Romancero gitano". El 1994 la Diputació de Girona li edita "El llibre del Corpus" i el 2003, "El poema de Pàsqua". L'any 1998 escriu la introducció del llibre "Comentario sobre el 'Cantar de los Cantares' d'Ezra de Girona". El 2013 va publicar "El pessebre gòtic de Girona", prologat per Carles Puigdemont, del que posteriorment se'n van dramatitzar alguns passatges en un homenatge a Tarrés a la Sala La Planeta. Va ser col·laborador del Diari de Girona.

Presentació del llibre 'El poema de Pasqua'. 2003

(Ampliar) - Presentació del llibre 'El poema de Pasqua'. 2003. Pere Duran. INSPAI - Diputació de Girona.

Cal destacar també la seva estada a París durant tres anys. En aquest temps col·laborà amb el fotògraf Gerard Bischop i amb els actors del Thêatre de la Huchette, Enric Llop i Bernat Termes, tots dos gironins, realitzà i protagonitzà diferents romans-foto per a l'editorial Mondatori. Acullí amb la Comunitat de Saint Severin exiliats catalans i espanyols, organitzà exposicions d'artistes llatino-americans a la galeria Luxembourg i participà a les tertúlies del Cafè de Flor i Les Deux Magots.
Conegué personalment Sartre, Simone de Beauvoir, Ionesco, arran de les representacions de "La cantatrice chauve", al Thêatre de la Huchette. Formà part del grup Cosmogonia de Max Haendel, va conèixer Jean Cocteau, Georges Brassens, Aznavour, Edith Piaf i Theo Sarapo, Melina Mercouri, Françoise Sagan i Juliette Greco. La seva relació amb la Sinagoga de París, li permeté de descobrir la Càbala de Girona, fet que propicià el seu retorn a la ciutat, moment en què cedeix el seu lloc de treball a la impremta de la facultat de lletres al recent arribat pintor Enric Marquès.
Sempre va assumir nombrosos compromisos socials. Lluità contra la desaparició del ferrocarril Girona-Sant Feliu de Guíxols ("Rèquiem per a un tren de joguina" publicat a Revista de Girona i Presència); s'oposà a la construcció de l'edifici de Professionals, on va interrompre la cerimònia inaugural i no es pogué posar la primera pedra, i va impedir la reforma del Presbiteri de la Catedral de Girona; aconseguí que el cardenal Jubany fes retirar la maqueta de l'esmentada reforma, exposada a les Sales Capitulars de la Catedral. Del 1996 al 1999 col·laborà amb el Grup de Defensa del Ter (GDT).

L'alcaldessa de Girona Anna Pagans fa lliurament de la distinció Athenea i Ciutadania a Josep Tarrés. 2004

(Ampliar) - L'alcaldessa de Girona Anna Pagans fa lliurament de la distinció Athenea i Ciutadania a Josep Tarrés. 2004. Josep Maria Oliveras. CRDI - Ajuntament de Girona.

Va ser pioner en la recuperació del patrimoni històric de la ciutat de Girona des del centre Isaac el Cec, que ell regentava, contribuint a la descoberta del Call jueu de Girona. També va ser un dels principals organitzadors de la primera edició de l'exposició floral, el 1954, juntament amb Maria Cobarsí i Miquel Oliva, entre d'altres, i va seguir amb la seva dedicació a l'esdeveniment Temps de Flors. El 1984 va ser guardonat amb el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla. També va presidir l'Associació Jardins Històrics i Paratges Naturals de Girona.
Al 2001 presidí l'associació Gent del Ter. Des del 2002, conjuntament amb la seva esposa Pia Crozet, participà activament amb la plataforma Salvem l'Empordà. Lluità contra les macrourbanitzacions a la Costa Brava i la destrucció del paisatge, en especial a Sant Mori i a Vilanera-l'Escala.
El 1975 es casà amb l'escultora francesa Pia Crozet, de l'Escola de Belles Arts de París i el 1977 va néixer el seu fill Joan-Abel. El 4 de maig de 2004, per acord en sessió ordinària de l'Ajuntament de Girona, i, tal com consta a l'acord, En reconeixement al seu compromís cívic expressat en la seva constant dedicació a la recuperació i projecció del passat de la ciutat de Girona i al seu continuat activisme cultural, li va ser concedida la distinció de "Ciutadania".
El 19 d'abril de 2021 va morir a la ciutat de Girona.

Josep Tarrés durant la presentació de 'El pessebre gòtic de Girona'. 2013

(Ampliar) - Josep Tarrés durant la presentació de 'El pessebre gòtic de Girona'. 2013. D'esquerra a dreta: Carles Puigdemont, alcalde de Girona; el poeta i lunguïsta Carles Duarte, i Josep Tarrés, autor del llibre. 2013. Manel Lladó. CRDI - Ajuntament de Girona.



Els gegants al cementiri
Article i reportatge fotogràfic de l'acció de protesta protagonitzada per Carles Vivó i Josep Tarrés el 1976 davant l'exclusió de l'imatgeria popular de les festes religioses.

Representació del "Pessebre gòtic de Girona"
Article i reportatge fotogràfics de la representació a la sala La Planeta, homenatge a Josep Tarrés, el 2019.



Fotograma de la pel·lícula 'Juguetes Infinitos', amb guió cinematogràfic de Josep Tarrés Fontan, rodada a la masia la 'Casa Vella' de Platja d'Aro. 1960

(Ampliar) - Fotograma de la pel·lícula "Juguetes Infinitos", amb guió cinematogràfic de Josep Tarrés Fontan, rodada a la masia la "Casa Vella" de Platja d'Aro. 1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.



Josep Tarrés a Isaac el Cec. 1984

(Ampliar) - Josep Tarrés a Isaac el Cec. 1984. Jordi Soler. CRDI - Ajuntament de Girona.

Josep Tarrés al Jardí de l'Àngel. 2004

(Ampliar) - Josep Tarrés al Jardí de l'Àngel. 2004. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona.

Josep Tarrés i Fontan. 1992

(Ampliar) - Josep Tarrés i Fontan. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.




Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés