El projecte i la construcció

El 2 de gener de 1887, Joan Casas i Arxer (1), i Enric Heriz i Campanaria, redactaren la memòria que projectava el ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. La finalització del projecte definitiu, de l'enginyer Carles Cardenal, va ser el 9 de gener de 1889. El març d'aquell mateix any es va constituir davant notari l'anomenada Compañia Anónima del Ferrocarril de San Felíu de Guíxols a Gerona, amb un capital social de 1.536.100 pessetes, en 15.361 accions.

(Ampliar) - Obres de construcció del pont sobre el riu Ridaura. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols)

L'any 1889 es varen iniciar les obres, amb una explanació de terres en dos trams, que tingueren com a punt central Llagostera. El gener de 1891 s'inicià la instal·lació de rails, obra que va dur a terme M. Jean Mettewi, qui ja havia treballat al traçat de les vies del tren de Palamós tres anys abans. Al mes següent, arribaren, des d'Alemanya, les dues primeres locomotores i després la resta del material mòbil.

El primer viatge de proves, a una velocitat de 30 km/h, va tenir lloc el 6 d'agost de 1891. El 24 de juny de l'any següent va ser lliurada a Madrid, a mans de Joan Casas, l'autorització de circulació. Amb aquest motiu es va fer un tren especial, que el va rebre a Girona i el va portar fins a Sant Feliu fent parades a totes les estacions. Cinc dies més tard, el tren va rebre la benedicció eclesiàstica.

(Ampliar) - Treballadors del tren posant per la posteritat l'any 1900 (Font: Viquipèdia. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols)

Primers trajectes

El primer viatge comercial, que va iniciar el servei regular, va ser el 30 de juny de 1892 a les 05:01 del matí.

Era d'ample de 750 mm, fet que va provocar moltes crítiques a la regió a partir del 1888, però van prevaldre els motius tècnics. És per això que la línia no té túnels i només 4 ponts metàl·lics i un de mamposteria, però a canvi tenia 82 corbes, algunes de radi inferior a 80 metres, el que feia un 36% de la longitud total de la línia que era de 39,1 km.

(Ampliar) - Locomotora n. 4, model A6 al costat del moll de càrrega de carbó. Al darrere, apareix la Torre de les Eres. Imatge: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El carrilet tenia gran quantitat de rampes que no arrivaben a les 19 mil·lèsimes. I en la rampa de baixada cap a Sant Feliu sortia la prolongació fins al port de Sant Feliu de Guíxols, d'ús exclusiu per a mercaderies, que entrà en servei el 1924.

La línia fou inaugurada el 29 de juny de 1892. En aquells anys el parc mòbil era de 4 locomotores de vapor del tipus 0-3-1 fabricades a Alemanya per la companyia Lokomotivfabrik Krauss & Cie A.G., 15 cotxes de viatgers de 2 eixos amb caixa de fusta, 4 furgons també de dos eixos i 63 vagons de càrrega de dos eixos. Tots van ser fabricats també a Alemanya per l'empresa Maschinenbau-AG de Nuremberg, part dels quals va arribar el 1895. La resta de material es va demanar cap al 1904, i constava d'una locomotora, 2 furgons i 15 vagons. Per encabir tot es va edificar el dipòsit de locomotores de Sant Feliu. Va coincidir que aquest any es va construir també el port de Sant Feliu.

(Ampliar) - Horaris del tren de Sant Feliu l'any 1898. Arxiu històric de Girona

Entre les vicisituts patides per la línia cal destacar que el 16 de novembre de 1908 van haver uns forts aiguats que van fer malbé tota la línia, especialment als ponts.

A partir del 1915, degut al trànsit creixent amb el port de Sant Feliu, i especialment el 1918, s'adquireixen 13 nous vagons plataforma per a mercaderies. Per això es va demanar fer un ramal al Port de Sant Feliu, que va ser autoritzat l'agost d'aquell any, i acabat el 1924.

En els anys vint del segle passat es va fer una nova inversió en material, que consistia en l'adquisició de dues locomotores més grans, de rodatge 0-4-1 i 17 vagons de bogis. Mentre les locomotores no van donar un bon servei, el pas dels cotxes i vagons d'eixos a bogis va ser molt profitós. Cap el 1927 es va arribar al punt àlgid del trànsit de mercaderies, amb un 52.114 tones transportades.

(Ampliar) - Porta sud de l'Estació de Sant Feliu de Guíxols cap a 1910, amb la Torre de les Eres al fons. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Guerra i postguerra

Durant la guerra civil (1936-1939), el tren va funcionar amb tota normalitat perquè va passar a dependre del Comité regional de Ferrocarrils. Al final de la guerra els republicans van volar el pont sobre la riera Verneda i van deixar la línia tallada per la meitat, fins que es va enllestir el nou pont l'any 1940. Desprès de la guerra l'empresa va tenir problemes de liquidesa, fet que, junt amb al progressiu augment del trànsit, sobre tot de viatgers, que arrivà a 508.306 el 1946, va fer incorporar una locomotora que havia estat del Tramvia del Baix Empordà i que es trobava al ferrocarril de Valdepeñas a Puertollano, Ciudad Real. Aquesta va ser l'única incursió dièsel.

L'any 1939, amb l'entrada del nou règim es depurà a 19 empleats. Acabada la guerra la línia, dividida en 2 trams reprèn el servei reduït a 1 tren per costat i trasbordo a peu.

El 1947 es sol·licita una subvenció a l'Estat. Però no va ser fins el 21 d'abril de 1949 que l'Estat promulga una llei d'ajuda als ferrocarrils de via estreta, i s'escomet un pla de modernització en el que hi contava una estació compartida amb la Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona.

(Ampliar) - Antic traçat del ferrocarril dins el port. Fons de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El principi de la fi

Malgrat això el trànsit del ferrocarril es redueix en favor de la carretera, el que fa que el 1951 es demani una nova subvenció, i el 1953 es lloguin les dues locomotores més modernes, la 11 i la 12, a una fàbrica de Mieres, que posteriorment les va comprar el 1957. El tren del Baix Empordà, que anava de Palamós a Girona, es tancava definitivament en aquestes dates (1956).

El 1963 la companyia passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta. Durant aquest període van arribar dues locomotores molt semblants a les que tenia en funcionament, que van ser construïdes a la fàbrica Krauss pel Ferrocarril d'Onda al Grao de Castelló. Van conservar els seus números d'orígen, la 5 i la 7, tot i que el número 5 estava repetit.

No van tenir gaire acceptació pel complicat sistema Compound de vapor reescalfat que feia difícil la seva conducció i manteniment, i els cotxes de viatgers presentàven la particularitat de tenir una porta centrada al bell mig del vagó, i tenien una disposició de seients del tipus tramvia.

El ferrocarril, considerat definitivament poc rendible, va ser clausurat el 10 d'abril de 1969.

(Ampliar) - Desmantellament del tren, 1969. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El tren, en el record

La línia tenia dues estacions principals que anomenaven de primera categoria, la de Sant Feliu de Guíxols, la capçalera, i la de Girona que compartia amb la línia de via ampla M.Z.A., dues de segona categoria a Cassà de la Selva i Llagostera, tres de tercera categoria a Quart, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro, i els baixadors de La Crehueta, Llambilles i La Font Picant. Hi havia dos punts de parada sense cap andana que donaven servei als barris d'Esclet i Llebrers. Els últims anys, amb el boom de la platja es va crear un baixador a S'Agaró.

El material va quedar emmagatzemat durant molt de temps: totes les locomotores que van acabar el servei i alguns furgons i cotxes de viatgers de la primera època. Només la locomotora número 3, que s'estava en una gran reparació fora de Sant Feliu no es va poder recuperar i es va perdre. Però fins i tot, tota la documentació del Ferrocarril va ser salvada de l'oblit i es conserva a l'Arxiu de Sant Feliu de Guíxols.

A partir de l'any 2000 va començar a utilitzar-se el seu traçat com a Via Verda que enllaça amb el de l'antic carrilet Olot-Girona, i entre totes dues es pot anar d'Olot a Sant Feliu passant per Girona.

---

Notes

(1) - Joan Casas i Arxer, el 1860 era l'apoderat de l'empresa Vinyas, Huygen i Cia. Quan el 1866 es va casar amb Antonia Vinyas, neboda del propietari, se li van obrir possibilitats en la direcció de l'empresa, que acabaria per dir-se Juan Casas y Cia. Va ser Regidor i Alcalde de Sant Feliu de Guíxols (provisional el 1869, de 1874 a 1876 i de 1891 a 1894). Fou l'impulsor del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, companyia de la qual va ser el president des de la seva creació el 1892 fins el 1895 (la Compañia Anónima del Ferrocarril de San Felíu de Guíxols a Gerona). El 1903 va ser candidat a les eleccions generals per Girona i el 1904 va ser nomenat vicepresident de la Unió Catalanista.
Tornar al text

---

[Imatges de la locomotora 2]