Borrassà

Moneda de Lluís el Pietós (778-840), durant el regnat del qual es va emetre el document en el que consta per primera vegada el nom del poble. Viquipèdia. - (Ampliar)

Miniatura del "Liber Feudorum Maior" on s'hi representa Bernat I de Besalú, Tallaferro, personatge assegut i barbut, rebent l'homenatge del seu fill Guillem I, agenollat. Viquipèdia. - (Ampliar)

Escut de la baronia de Creixell, format per un sol camp d'atzur sembrat de bezantes d'or.

El rei Alfons II d'Aragó i I de Catalunya-Aragó, dit el Cast. Miniatura del "Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies...", 1201-1300. Bibliothèque nationale de France. - (Ampliar)

Goigs a la Mare de Déu de Creixell. - (Ampliar)

Mare de Déu de Creixell. Imatge gentilesa de Ció Abellí. - (Ampliar)

L'escultora Ció Abellí treballant en la rèplica de la Mare de Déu de Creixell. Imatge gentilesa de Ció Abellí. - (Ampliar)

Ció Abellí i David Mallorquí treballant en la rèplica de la Mare de Déu de Creixell. Imatge gentilesa de Ció Abellí. -
(Ampliar)

Façana principal de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Creu gòtica de terme. - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Element antropomòrfic a l'altar de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Imatge de Sant Sebastià a l'església de Sant Andreu

Imatge de Sant Sebastià a darrera la taula de l'altar de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Nau de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Església de la Mare de Déu de Creixell. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Borrassà

Història de Borrassà.

Les primeres referències. Les restes arqueològiques més antigues localitzades dins el terme municipal, un enterrament, es remunten al període Neolític. També cal esmentar els fragments de ceràmica localitzats en quatre sitges datades entre el segle V i IV aC, i una més moderna d'època tardoromana, localitzades entre 1971 i 1973 durant els treballs previs de la construcció del traçat Girona - Figueres de l'AP-7. Probablement formarien part dels poblats indígenes pròxims a la zona, com per exemple el de Mas Castellar de Pontós.

Testament sacramental. 28 d'abril 1085, damunt l'altar de Sant Miquel de l'església de Santa Eulàlia, situada dins el terme de la parròquia de Borrassà, fet per Pere Bernat. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

El 817 les fonts escrites esmenten Borraciano (“Sancti Andreæ quæ fundata est in villa Borraciano, in territorio bisuldunense”) (1). El document testimonia la celebració d'una assemblea en presència de dos legats de Lluís el Pietós, l’arquebisbe Nifrid de Narbona i el bisbe Crispià de Nimes, nou jutges a més de diverses autoritats. Aquesta testificació estableix la delimitació de Bàscara, possessió del bisbat de Girona. El fet que l'acte es celebrés a l'antiga església de Sant Andreu demostra la importància que ja tenia en aquell moment la població.
El priorat agustinià del monestir de Santa Maria de Lladó durant el segle XII, tenia el dret de patronat sobre Sant Andreu de Borrassà, i dominis dins el poble i el terme, com el mas de la Riba, béns confirmats pel papa Calixt II el 1123. El poder temporal dels priors era important i tenien un batlle de sac encarregat de la recaptació de Borrassà.
Borrassà formava part del comtat de Besalú, fins que el 1298 el municipi va ser agregat a la batllia de Figueres. Així queda reflectit en el testament del comte Bernat Tallaferro (Bernat I de Besalú) que llegà el seu fill Berenguer de tot el que tenia a la parròquia de Borraciano (1020), entre altres possessions.

Borrassà. Pintura de Lluís Roura, 2007. Gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

La nissaga dels Creixell. El llinatge dels Creixell (2) s'inicià amb Guillem Ramon de Merany, més endavant anomenat de Creixell, qui va adoptar el cognom del seu feu. Guillem Ramon es va casar amb Beatriu de Navata (1154), matrimoni del que nasqueren Dalmau, Guillem i Pere. El primer, Dalmau, va ser un destacat cavaller templer que participà a la Batalla de les Navas de Tolosa (1212) i també en diverses conquestes d'Alfons I de Catalunya-Aragó, dit el Cast, i va ser un dels testimonis del testament d'aquest rei a Perpinyà el 1194. Pere de Creixell va ser ambaixador reial a Jerusalem.
Guillem I de Creixell va acompanyar al rei Pere a la batalla de Muret. Guillem I va tenir tres fills, Dalmau II, Raimunda i Arnau, aquest últim bisbe de Girona des del 1199 fins a la seva mort el 1216, i és enterrat a l'interior de la Catedral, a l'entrada al claustre romànic.
El 1276 l’infant Pere va comprar a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós. El 1392 el castell passà a mans de Francesc de Sagarriga, que ja havia comprat els de Pontós el 1381 i pertanyia encara a aquest llinatge al segle XVII. Segons alguns estudis la Creu gòtica trobada el 1966, del segle XIV-XV, podria pertànyer a un monument funerari d'algun membre de la baronia dels Creixell. La Creu es reconstruí davant l'església parroquial.

30 de juny 1339. Promesa feta pel rei Pere III a favor de la Universitat de la ciutat de Girona i dels llocs del bisbat de Girona (entre d'altres, Borrassà), de no donar, vendre, permutar, empenyorar, cedir ni alienar del domini reial els comtats de Girona i Besalú, el vescomtat de Bas ni cap lloc del bisbat de Girona. Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Segons algunes investigacions el castell de la baronia dels Creixell, que estava formada pels pobles de Creixell, Pontós, Romanyà i Borrassà, el situen on actualment s'alça l'església de Sant Andreu de Borrassà, dels segles XVII- XVIII, bastida damunt la construcció medieval. L'actual església és de grans dimensions, consta d'una nau poligonal amb capelles laterals, amb una portalada decorada segons l'estil barroc. El campanar és, segons la llegenda popular, el campanar més alt de l'Empodà.

La Guerra Civil de Catalunya i la Guerra Gran. Durant el fets la Guerra civil catalana (1462-1472), el 1468 el rei Joan II assetjà el poble, atès que aquest va prendre partit pel bàndol de la Generalitat de Catalunya.
Durant la Guerra Gran (1793-1795), es va produir a diverses poblacions de l'Empordà un èxode de població civil i capellans, fugint de les tropes franceses. D'aquests fets se'n conserven diversos testimonis, entre el quals, referits a Borrassà: “Memòria que nosaltres los Pàrrocos de Borrassà per la entrada dels Francesos en esta Parròquia marxarem al Novembre del any 1794 y no havem pogut tornar en nostra Parròquia de Borrassà fins als 12 Setembre de 1795.”(Parròquia de Sant Andreu de Borrassà. Llibre d’òbits (1726-1800). esmentat per Marià Baig i Aleu, op. citat a la bibliografia).
“Als dos Agost del any mil set-cents noranta y quatre, lo reverent Miquel Masó, Prevere y Sagristà de la present Parròquia de Sant Andreu de Borrassà, y en les fonts baptismals de la Iglésia de la dita Parròquia batejà a Sebastià Martí Joseph, nat lo dia antecedent, fill legítim y natural de Pau Sagué, Clavetaire de Massanet de Cabrenys, y de Francesca Noguera Conjugues, expatriats per causa dels Francesos, habitants en esta de Borrassà. Net paterno de Isidro Sagué, Clavetaire, y de Casilda sa muller, y materno de Pere Noguera de Creixell, Parràquia de Borrassà, de Rosa Bach, conjugues de Creixell. Foren padrins Sebastià Sagué, habitant a Garriguella y Maria Llombart y Noguera habitant a Creixell”.(Parròquia de Sant Andreu de Borrassà. "Llibre de batejos (1750-1797)", op. citat).

Interior de l'església de Sant Andreu - (Ampliar)

De les guerres carlines a avui. L’any 1343 s’esmenta la capella de Santa Maria del castell de Creixell, que segurament fou derruïda junt amb el castell en una data indeterminada. L'actual església de la Mare de Déu de Creixell va ser construïda durant el segle XVIII, i en el seu interior si troba una imatge d'alabastre policromat de la Mare de Déu. La original, del segle XV, va ser robada el març de 2012. Des del desembre de 2016 s'hi exhibeix una rèplica, obra de l'escultora gironina Ció Abellí amb policromia de David Mallorquí.
A final del segle XIX es va fer famós el rellotger de Creixell, un bandit que va actuar en terres empordaneses durant la tercera guerra carlina. Quan el van executar a l'areny de l'Onyar a Girona, el 1882, estava condemnat per gairebé una vintena d'assassinats, a més de nombrosos robatoris. Josep Pla va escriure sobre aquest personatge "El rellotger de Creixell".
El Molí de Creixell, que conserva elements dels segles XVI i XVII, tot i que el conjunt ha estat modificat en època molt més tardana, vora l’Àlguema, està documentat l’any 1346. El 1921 el molí i la resclosa van ser comprats pel figuerenc Josep Valent i Sala que el va dedicar a la producció d'electricitat.
La Guerra Civil, tot i ser un poble petit, s'hi va cobrar víctimes mortals i ferits, i els refugiats hi feren acte de presència. Durant el conflicte bèl·lic es van cremar vuit retaules a més del mobiliari propi de l'església, es varen perdre tres campanes i una creu de terme.

Pantocrator de mosaic a l'església de Sant Andreu - (Ampliar)

L'església de Sant Andreu. La referència a Sancti Anreae de Borrassà apareix esmentada en un document del 817, i també els anys 1020, 1093, 1193 i 1123. Aquesta documentació faria referència a una església romànica, damunt la qual s'edificà la del segle XVIII.
L'actual església es va bastir durant un període d'uns 80 anys. En una porta del presbiteri hi ha la data 1684 i en la finestra de la sagristia 1704, a la llinda d'una finestra de les golfes, l'any 1746 i al costat de la gàrgolargola que recull l'aigua del teulat, 1765. Així, es finalitzà el segle XVIII, però hi ha restes anteriors, del segle X, com per exemple la façana nord, on es conserva l'antic mur de la nau i l'inici d'un absis semicircular, amb un aparell de còdols i d'altres materials que formen filades en opus spicatum.
Durant la Guerra Gran l'església va ser convertida en caserna.
L'església actual és d'una nau, amb capçalera pentagonal i cinc capelles laterals a banda i banda. En el pis superior n'hi ha quatre per banda, emmarcades en pedra i comunicades per portes arquejades. Hi ha un cor amb barana neoclàssica de fusta. Darrere l'altar major i presidint la nau hi ha un pantocràtor i un plafó amb apòstols a cada costat, un tríptic en mosaic, de construcció recent. Darrere la taula de l'altar hi ha dues escultures que representen Sant Andreu i Sant Sebastià. Del terra de la nau, ara enllosat, en resten algunes làpides. La volta de creueria, té sis claus de volta. L'aparell a l'exterior apareix cobert d'un arrebossat i a l'interior els panys de paret de maçoneria estan enguixades, amb les parts baixes de pedra ben escairada, d'Avinyonet i sorrenca.
La portalada principal és rectangular i es troba emmarcada per pilastres amb decoracions romboidals a la part inferior i dues volutes allargades en baix relleu als fusts. Sobre la cornisa, situada a la llinda, hi ha un escut esculpit de Sant Andreu, amb creu d'aspa dins d'un cercle, sostingut per un àngel, enmig d'un frontó en alt relleu, amb motius vegetals i volutes de traça geomètrica, i dos àngels als laterals. Corona aquesta portada un rosetó vidriat amb l'aspa de Sant Andreu.
El campanar té una base quadrada que es converteix en octagonal a partir de capitells amb fulles d'acant que es troben sota una cornisa motllurada, d'on arrenquen pilastres cantoneres que emmarquen arcuacions apuntades. Per damunt s'hi observa una nova cornisa amb dentat neoclàssic i a sobre hi apareixen els passejadors amb barana de pedra, envoltant el segon cos, també octogonal, més petit i de decoració més simple. En la construcció del campanar es necessitaren 12 anys; per realitzar cadascuna de les pedres que es troben a la base de les pilastres s'hi invertien de 28 a 30 jornades.

Creu gòtica de terme davant l'església de Sant Andreu - (Ampliar)

Creu gòtica de la plaça de l'Església. És una obra gòtica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té forma de creu llatina de pedra suportada per una columna octogonal, decorada amb un capitell reaprofitat, i assentada damunt d'un basament de planta circular. El capitell és vuitavat, de pedra calcària i està decorat amb un escut a quatre de les seves cares, atribuït a la família Creixell. Les altres cares presenten ornamentació vegetal. La creu és flordelisada, decorada per les dues cares amb motius vegetals i florals, i amb la imatge de Crist crucificat.
Es desconeix l'origen d'aquesta peça. que va ser trobada durant les obres d'una casa situada prop de l'Ajuntament, on estava dipositada com a material de reompliment.

Façana de l'església de Sant Andreu. Frontó decoratiu en alt relleu amb motius vegetals i volutes de traça geomètrica, amb dos àngels - (Ampliar)

Dites populars sobre Borrassà. Segons una dita popular "Borrassà seria bo si no fos el prior de Lladó". L'adagi es basaria en el fet que el priorat de Lladó tenia propietats a Borrassà i se sap que abusava dels veïns. Una altra dita esmenta que "les meravelles de Borrassà só Cal Batlle i el campanar", motivada pel fet, es deia, que per la Mare de Déu d’agost, si es pujava dalt del campanar de Borrassà, de nit, es veia la llum de 25 pobles que celebraven la seva Festa Major aquesta diada.
Una altra dita, "a Creixell lleven la pell, i a Borrassà l’acaben de llevar", es referia al tribut molt elevat que percebia el Molí de Creixell i, pel que respecta a Borrassà al fet que en aquest poble feien pagar a tothom que havia de passar-hi per anar a Creixell, amb la finalitat de poder aixecar el campanar.
També es deia que "a Creixell, pelats, pelats, sota la mola escorxen gats". Per efecte d’un privilegi molts pobles de la rodalia estaven obligats a anar a moldre a Creixell. El moliner abusava d’aquest dret i tractava malament a tothom. La gent, en contrapartida, a vegades tirava algun gat al rec del molí, la qual cosa arribava a deturar el mecanisme.

Interior de l'església de Sant Andreu - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Borrassà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 34 focs; 1515, 36 focs; 1553, 41 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"L’explotació del camp a l’època ibèrica al Nord-Est de Catalunya: els camps de sitges trobats durant la construcció del TGV a les comarques de Girona", S. Callavé, D. Codina, M. Fuertes, J. Llinàs i altres. 2009.
"El cavaller Dalmau de Creixell i altres escrits empordanesos", Carles Frigola. 2008. Editorial Brau. ISBN 84-969-0503-9.
"Notas sobre la casa señorial de los Creixell". Josep Grau i J. Fort de Ribot. Revista de Girona, 1966.
"Viure i morir a l’Empordà durant la Guerra Gran (1793-1795). Les víctimes civils de la contesa", Marià Baig i Aleu. 2013. Publicat a Annals Empordanesos.

Notes
(1) Judicium pro Niffridio Gerundensi Episcopo, ex lib. Viridi, fol 51. Exscriptum.
Condictiones sacramentorum atque extradinationes demissos gloriossimo domino nostro Lodovico imperatori Niffridius Gerundus Xpianens Episcopum seu et judices qui jussi sunt de ipsos missos dirimere causas id est Atroarius. Cirella. Adaulfus. Calbus. Provasius. Sculpiliarius et Romulus seu et Magnencio. Salone. vel in presentia aliorum multorum hominum qui cum ipsis ibidem aderant juraverunt testes prolati quos profert advocatus Wadalirico Episcopo id est Vicarius dicens in faciem Godaldi pro causa unde intentio vertebatur in testes. Id est, Argemirus, Vitales. Cavatus. Valerius. Maurilo. Auripino. Segontio, et Condemiro, Dicimus per Deum Patrem omnipotentem et per Jesus Christum filium ejus et per Spiritum Danctum qui est in Trinitate unus et verus et ad locum venerationis Sancti Andræ, quæ fundata est in villa Borraciano in territorio bisuldunense super cujus sacrosanctum altare has conditiones manibus nostris continemus vel jurando contangimus. Quia nos supra scripti testes scimus et bene in veritate notum habemus et presentialiter fuimus quando erat Ragonfredus Comes palatio una cum judices dominicos Donatum et Ugabaldum in villa que dicitur Baschara, et perquisierunt terminos de ipsa Villa. Archas et frixorias et undenates. Nos vidimus testantes in omnibus huctiando Truncato. Mantildo. Oderius Comparatus et Ababdela qui vocatur Maradon. et Avenatus, et testificaverunt et juraverunt et fuerunt per ipsas Archas et ficxorias unde nos supradicti testes pedibus circuivimus et manibus nostris ostendimus signa et sic revestivit Walarico Episcopo de ipsa villa supra scripta cum terminos vel omnes fines suos a parte Sancte Felicis beatissimi martiris Christi sedis Gerunden. et ea que scimus recte et fideliter testificamur per supradictum juramentum in domino. Late conditiones sub die octavo Xj. Kalendas Januari anno IIIj imperante feliciter gloriosissimo dompno nostro Lodovico imperatore. Sig†num Vitales ubi juravit et SS. Sig†num Valerius. Sig†num Maurilio. Sig†num Auripino. Sig†num Redorato qui hunc juramentum juramus. Cavatus. Argemirus presbiter. Sig†num Godaudi qui hunc juramentum recepi. Sig†num Dorarderius. Sig†num Concordius. Sig†num Teudericus. Sig†num Viverati. Sig†num Dompni qui interfuimus. Marinus clericus interfui. Veraculus interfui. Adulfuscus interfui. Sculpilarius Provasius. Omulus. Cisxila has conditiones in nostro iuditio alligatas. Adaulfus. Magnetus. Salgo qui hunc juramentum et iussionem de missos dominicos vel iudices recepi. Riculfus qui has conditiones scripsi et SSS. die et anno quo supra. feliciter amen. (Extret de "España Sagrada: theatro geographico-historico de la Iglesia de Espana. Origen, divisiones, y terminos de todas sus Provincias", Henrique Flórez, 1819. - (Tornar al text)

(2) El nom de Creixell deriva de l'església que Dalmau II de Creixell, va fer construir "in meo orto de Creixello versos orientem" l'any 1219 i dedicada a la Verge Maria. D'aquesta antiga església resten uns fonaments i estava orientada cap a llevant com és la norma a l'edat mitjana. El veïnat de Creixell, el seu famós "molí del castell de Creixell" fundat el 1346 i els diversos pous dels segles XIV i XV fan creure que va ser posterior al fundat per Dalmau II de Creixell per a establir un lloc agrícola templer amb possibilitats que devinguin amb el temps un poble o veïnat, com així va ser. El 1966, Josep Grau i J. Fort de Ribot descobriren durant unes excavacions un monument funerari amb una creu gòtica i un capitell amb l'escut d'armes de la segona generació dels Creixell, precisament al costat de l'església de Sant Andreu. (Extret de "El cavaller Dalmau de Creixell", de Carles Frigola). - (Tornar al text)

www.borrassa.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Borrassà.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Borrassà.

Situació del municipi de Borrassà dins la comarca de l'Alt Empordà

El rei Pere el catòlic (1177-1213)

El rei Pere el catòlic (1177-1213). "Compendio de crónicas de reyes". Viquipèdia.

Retrat idealitzat de Joan II (1398-1479). Viquipèdia. - (Ampliar)

Escut de Can Bonal de Borrassà. 1985-1995. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Creu gòtica de Borrassà. 1985-1995. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Mare de Déu de Creixell. Detall. Imatge gentilesa de Ció Abellí. - (Ampliar)

L'escultora Ció Abellí treballant en la rèplica de la Mare de Déu de Creixell. Buidant el motlle d'escaiola per fer una rèplica en guix i poder-la passar a resina. Imatge gentilesa de Ció Abellí. - (Ampliar)

Campanar de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Creu gòtica de terme. - (Ampliar)

Pica baptismal de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Àngel. Detall del frontó decoratiu de la façana de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Campanar de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

Detall de la base de la creu gòtica de terme. - (Ampliar)

Element antropomòrfic a l'altar de l'església de Sant Andreu. - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice