El Tapís de la Creació de la Gastronomia GironinaEl diccionari defineix el xuixo com un dolç de forma més o menys cilíndica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre. És cert. Però també és cert el fracàs de l'intent d'acotar-ne l'essència en un clos tan genèric, en el qual s'hi poden sentir identificats tant els succedanis com els autèntics xuixos de Girona. Només un gironí és capaç d'apreciar aquests matisos. Un gironí (que menysprea les males còpies) sap distingir de seguida el xuixo correcte del xuixo celestial, i potser fins i tot es podria dir que la definició de gironí seria la d'aquell ésser humà que coneix els secrets del xuixo. Hi ha una prova infalible per esbrinar si estem davant d'aquest espècimen: la fonètica. Si algú ens parla del xuixo amb la correció d'unes fricatives redundants i endolcides, anem pel bon camí. Si les canviem pel to insolent d'unes africades que converteixen el xuixo en un gos, ja no cal insistir més. El xuixo és el tapís de la creació de la gastronomia gironina. Una marca de fàbrica, una identificació: Déu va crear els animals i els vents i els homes i les dones. Mentrestant, els gironins pensaven que no estaria malament de fregir aquell cilindre suprem que havien inventat poc abans del setè dia. Amén. (Text de Josep M. Fonalleras extret del fulletó del Xuixo de la Pastisseria Castelló). |