La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'Àngel de la Catedral

L'actual imatge que corona el campanar de la Catedral, realment un penell, hi va ser instal·lat el 6 de juny de 1968, en substitució d'una imatge anterior de bronze. Aquesta havia estat realitzada pel calderer Ramon Salvatella el 1746, i en el moment de la seva substitució presentava un estat força deteriorat, i sense cap, figura que es troba actualment a les dependències del Museu d'Història de la Ciutat; les imatges en color que il·lustren aquest article hi han estat realitzades per gentilesa de la seva direcció.

Malgrat que tradicionalment s'ha atribuït a aquesta imatge una figura angèlica, realment simbolitzava la Fe, també alada, i apareixia amb els ulls embenats. Durant la Guerra del Francès va perdre el cap; una tradició afirma que va ser volat d'una canonada. L'actual figura, obra de l'escultor Ramon Maria Carrera Savall, i del repujador Pere Mulleres Gudayol, té una alçada de 1'85 metres i descansa sobre la planta octogonal del campanar que va ser concebut per Joan Balcells al final del segle XVI, i finalitzat el segle XVIII.

Per poder comtemplar amb detall l'àngel, sense haver d'enfilar-nos a la torre, ho podem fer al jardí del promotor de la rèplica actual, el fonedor Francesc Xavier Alberch, donador del motlle de ferro, qui, al seu domicili del carrer de la Rutlla, on hi hi ha una rèplica de dimensions naturals. Aquest àngel pot ser observat des del pont de Lorenzana. Algunes de les imatges que il·lustren l'esmentat un article hi han estat preses.

El primer àngel.

El primer àngel que va presidir el campanar de la Catedral va ser construït el 1383 per a una torre que acaba de bastir-se a la façana de la seu romànica damunt de la Capella del Sant Sepulcre, que es trobava sobre el vestíbul de la porta d'entrada, la Galilea. La construcció d'aquest nou campanar va ser originada per la utilització de l'anomenada torre de Carlemany, incorporant-la a l'edificació gòtica com a contrafort, de manera que al seu cos inferior s'hi va habilitar la capella de la Puríssima Concepció. Una cara del cos central va ser recoberta de carreus de l'obra gòtica, i la part superior va ser esmotxada perque no excedís l'obra nova. El campanar de la Galilea era d'estil gòtic, i deuria ser senzill i funcional, atès que havia de desaparèixer quan s'acabés la catedral gòtica.

L'estàtua del primer àngel va ser construïda entre juny i agost de 1383, era de bronze, i girava sobre un pern vertical de ferro per servir, com l'actual, de penell, i indicar la direcció del vent.

Les obres de la Catedral gòtica foren dirigides pel mestre major Pere Sa Coma, i també dirigia el campanar de Sant Feliu. També treballava a les obres el mestre Guillem Morell, qui va dirigir la construcció i la fundició de l'àngel; amb aquest motiu, consta als comptes del 27 de juny de 1383, que un traginer anomenat Serra va portar una porció de bona argila pel motlle del cap de la figura. El coure pel cos, falda, braç i mà, va ser fos, subministrat i soldat per un calderer de Girona anomenat Guillem, segons una nota del 25 d'agost.

El 8 d'agost consta que l'àngel ja estava col·locat i girava sobre un pern que pesava dos quintars, i que havia estat portat d'una forja de Vilafranca per un traginer de Mollet anomenat Mesgarós. El pern el va fixar el ferrer de Girona Joan Tornay, qui el va llimar, endurir i va construir el revestiment per un preu de cinc florins. La creu de ferro que l'àngel aguantava amb la mà va ser forjada pel ferrer gironí Pere Vidal, qui, segons nota del 22 d'agost, també va col·locar un espigot a l'eix amb la finalitat que l'àngel no pogués sortir del pern.

Per assegurar-ne la durada, les ales foren reforçades amb bronze. Tan l'estàtua com el pedestal de pedra foren pintats amb vermelló, ocre, oli de llinosa, vernís i altres matèries comprades a l'especier Blanc de Girona, pel mestre Guillem Morell.

El 25 de gener de 1621 el calderer gironí Magí Reynés va haver de soldar el braç de l'àngel i posar-li setze lliures de coure a la bola del peu, perquè l'anterior era de fusta i estava corcada. Més tard, el 4 de febrer de 1744 el serraller Antoni Salvatella el va arranjar afegint-hi més coure i estany, i 14 de febrer del mateix any el pintor Miquel Comas el va pintar.

El 1754, acabat el campanar actual, es va provar de col·locar-hi l'antic àngel, però es va veure que el material estava malmès pel temps i el capítol va resoldre, segons acord de 17 d'agost d'aquest any, fer-lo de nou.

El segon àngel.

La construcció del nou àngel va ser encarregada al mestre calderer Ramon Salvatella, qui ja l'havia arranjat el 1744. A l'article que esmentem s'indica que, aquest artesà, es va equivocar en el preu que havia establert, i va haver de suplicar un augment de la retribució convinguda.

L'eix de l'àngel i una barra que li reforçava les ales varen ser construïts mba ferro subministrat pel daguer gironí Narcís Calmellas, i va ser col·locat pel serraller Antoni Busquets, qui també va aportar una part del ferro.

Per augmentar-ne la durada i l'esplendor, el capítol va acordar daurar la figura; aquest treball va ser encarregat al daurador gironí Ambrosi Colobrán, qui va percebre pel material i el treball la quantitat de 42 lliures i 5 sous. L'empresari de l'obra del campanar va ser el mestre Salvi Lliura.

No consta la data exacta de la col·locació d'aquest segon àngel, però si se sap que el 6 d'octubre de 1764, data en la que es va acordar daurar-lo, ja estava instal·lat.

Les autoritats ciutadanes assistents a l'acte d'inauguració, el 1968. (Fotografia de Narcís Sans, publicada a la Revista de Girona).

El tercer àngel.

El 1959 va ser acabada la façana principal de la Catedral, i es va nomenar una comisió per dotar d'estàtues les fornicules buides fins aleshores, comisió que també va considerar la reparació de l'àngel, decapitat i força malmès, el que va aconsellar construir-ne un de nou.

Per endegar l'obra, l'obrer de la Catedral el Dr. Josep Calzada, va dur a terme una campanya entre els escolars i estudiants de Girona amb l'objectiu que aportessin una contribució econòmica de caràcter popular per pagar l'estàtua. El 1960 es començaren els treballs al taller de Mulleras, i finalitzaren el 18 de març de 1968.

A l'acte de benedicció, presidit pel bisbe Josep Cartanyà, va convocar el governador civil Victor Hellín Sol, l'alcalde Josep Bonet Cufí, el general governador militar, entre altres autoritats i assistents en general. Es va imposar al nou àngel el nom de Miquel (1). L'any 2003 va ser restaurat per l'artesà Joan Ensesa.


Notes

(1) - Segons esmenta J. Marquès, aquest nom es va posar en homenatge a San Miquel Arcàngel, molt vinculat a la ciutat i a l'Ajuntament de Girona. El 1493 es va construir en aquest edifici una capella dedicada a San Miquel. Des de 1756 estava adornada amb un retaule, fins que el 1859 la volta de la capella es va ensorrar i va ser suprimida.

El campanar en el que ara hi han instal·lades les campanes del rellotge de l'Ajuntament és un record d'aquella capella, campanar en el que hi havia una campana anomenada Miquela, que el 1813 es va trencar mentre repicava per Napoleó. Renovada el 1816 sota el regnat de Ferran VII, el 1832 es va tornar a trencar i va ser substituída per les dues campanes de rellotge actuals.

Tornar al text


Bibliografia:

  • El Ángel de la Catedral, Jaume Marquès, arxiver de la catedral. Article publicat a Revista de Girona nº 44, 1968.


  • Back



    Moment de col·locació de l'eix, el 1968. (Fotografia de Narcís Sans, publicada a la Revista de Girona).





    L'àngel amb l'escultor Ramon Carrera, el calderer Pere Mulleras i el fonedor Francesc Xavier Alberch, el 1968. (Fotografia de Narcís Sans, publicada a la Revista de Girona).

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés