Carreus a la porta baix-imperial de la Torre Gironella

Restes de construcció romana a la Porta Rufina, a la part nord de l'actual plaça de Sant Domènec.

Restes de fortificacions romanes a la Torre Gironella

Restes de construcció romana a la Porta Rufina, a la part nord de l'actual plaça de Sant Domènec.

Carrer de la Força, l'antic Kardo Maximus de Girona pel qual la Via Augusta travessava la ciutat.



0. Les muralles de Girona

La situació geogràfica de Girona, com ciutat fronterera, de pas d'exèrcits defensors i invasors, i defensa del territori, i per les seves característiques de relleu, han condicionat des de l'antiguitat la construcció i existència dels seus elements defensius (1).

A la construcció de les muralles es diferencien uns períodes ben establerts: a l'antiguitat, una primera etapa, fundacional, i una segona a l'epoca baix-imperial que coincideix amb les invasions bàrbares. En un període intermedi caldria afegir la construcció de les muralles carolíngies. A l'edat mitjana, dos moments concentren els treballs en els elements defensius de Girona: un primer en el moment de prosperitat econòmica i auge demogràfic, dels segles XII-XIII, i més tard en el segle XIV, amb motiu de la rellevància que adquireix la defensa militar. Amb el progrés de les tècniques militars de l'època moderna, Girona s'hi afegeix amb les peculiaritats que la seva situació li obliguen.


1. La muralla fundacional. Segle I aC.

Les primeres construccions de muralla defensiva de Girona es daten entre els anys 80 i 70 aC, coincidint amb la fundació de Gerunda pel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les anomenades Guerres Sertorianes, amb l'objectiu de disposar d'una plaça forta que controlés el camí que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i, més enllà, amb la península itàlica, la Via Augusta.

El perímetre original de les defenses de la ciutat era triangular, adaptació pràctica de les característiques orogràfiques de la l'emplaçament escollit, en el vèrtex superior del qual, apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella. Aquest element resolia la necessitat de defensar un punt que podia resultar vulnerable per l'alçada de les muntanyes dels encontorns.

Des d'aquest punt baixaven fins gairabé el riu dues alineacions, on es situaven els altres dos vèrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Fèlix. Iglésias, a l'obra esmentada a la bibliografia indica que [...] en un primer tram, la muralla republicana es troba únicament present en els fonaments, i es fa invisible fins el mur septentrional del pati de les Àligues. És en aquest punt on excel·leix el parament poligonal. Filades rectes de blocs de calcària nummulítica conviuen amb els carreus de pedra sorrenca i el pedram medieval i es constitueix om una mostra de primer ordre de l'evolució del mur.

Plànol de la Gerunda romana.

Entre les portes nord -a Sobreportes- i sud -a la Placeta del Correu Vell-, comunicades pel tram urbà de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construït damunt el penya-segat que vorejava el riu, el que comportava una defensa natural important. Aquest tram de muralla resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries (2). En aquest tram, la muralla romana, a partir dels primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.

Fragments de la muralla del carrer Ballesteries.

A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila fins el capdamunt de la pujada de Sant Fèlix, on gira en angle recte i puja altra vegada cap al vèrtex superior. En aquest tram, i a tocar Sobreportes, es troben les restes més significatives d'opus poligonal o siliceum, tècnica consistent en la utilització de blocs tallats amb poca precisió i que la seva juxtaposició dóna al conjunt un aspecte dur. Aquests conjunts de blocs irregulars de pedra calcària nummulítica són perfectament visibles, també, a la paret nord del pati de les Àligues, entre la Torre del Telègraf i la Torre Rufina.


Notes

(1) - David Iglésies, a "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament", en un sentit més genèric, indica que Des del punt de vista econòmic i social, la construcció de muralles tingué una gran incidència per a les ciutats, expecialment en època baix-medieval. El seu finançament recaigué principalment en les ciutats, encara que també en l'Estat, i comportà l'adopció de mesures fiscal importants que permetien fer front a l'enorme despesa. Per altra banda, la presència del mur significa la delimitació física de dos espais, l'interior i l'exterior, o el que és el mateix, la dialèctica entre el món urbà i el món rural.. Tornar al text

(2) - Al final del carrer [Ballesteries], la muralla torna a aparèixer, encara que amb la presència de blocs quadrangulars, en l'indret on s'observa la boca d'una claveguera romana que menava les aigües residuals cap al riu. David Iglésies, a "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". Tornar al text




Bibliografia

- La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament. David Iglésias i Franch. Col·lecció Patrimoni Cultural. Ajuntament de Girona / Institut d'Estudis Gironins, 2003. ISBN 84-869523-21-9

- Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González, Institución Fernando el Católico C.S.I.C, Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1

- Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1987. ISBN 84-505-5303-2

Index-Next