Blocs poligonals de la muralla fundacional al pati de les Àligues, a la Plaça de Sant Domènec.

Opus poligonal visible davant l'església de Sant Feliu, a tocar Sobreportes.

Reconstrucció del sector de Sobreportes en època fundacional, baix imperial i medieval. Dibuix de David Vivó.

Blocs poligonals de la muralla fundacional al pati de les Àligues, a la Plaça de Sant Domènec.

Opus poligonal visible davant l'església de Sant Feliu, a tocar Sobreportes.

Molí giratori de l'època fundacional. Museu d'Història de la Ciutat.



1. La muralla fundacional. Segle I aC.

La primera muralla de Girona va ser bastida al segle I aC, entre l'any 70 i el 80, per defensar la ciutat que havia estat creada, durant les guerres sertorianes, que enfrontaren els optimes i els populares. Els darrers treballs arqueològics efectuats a l'oppidum de Sant Julià de Ramis, mostren que la primitiva població de Gerunda procedia d'aquest establiment, i va ser traslladat per habitar la nova plaça forta que controlava el camí nord-sud que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i, més enllà, amb Roma, la Via Heraclea, més tard la Via Augusta, decisió que havia pres Pompeu Magne o algun legat seu.

L'indret escollit era estratègicament eficient: la via nord-sud, en un dels punts més estrets, circulava pels contraforts de les Gavarres; els camins de l'est i l'oest, difícils, i al nord, com un fosat natural, el riu Galligants.

Opus poligonal visible davant l'església de Sant Feliu, a tocar Sobreportes.

El traçat de les defenses responia a les característiques orogràfiques de l'indret, i aquestes determinaren la forma aproximadament triangular del conjunt, amb un desnivell màxim de més de 60 metres entre la cota més alta, a la Torre Gironella, i la més baixa al carrer Ballesteries. Aquesta planta inicial triangular no va quedar desdibuixat per les posteriors ampliacions i reformes.

El vèrtex superior del triangle que formava la defensa de la ciutat estava situat a la torre quadrada de la Torre Gironella; les restes actualment visible són d'època posterior, baix-imperial, però el basament de blocs poligonals pertanyen a aquest primer moment constructiu (1). Des d'aquest indret, més amunt de la torre del Telègraf, dins l'actual recinte de la Torre Gironella, la muralla descendeix cap al pati de les Àligues. En un primer tram només és visible en alguns fonaments fins arribar a l'esmentat pati de les Àligues, on s'aprecien, sobreposats, els testimonis de les tres grans fases constructives del mur defensiu: blocs de pedra nummulítica a la base, damunt els quals es troben disposats els carreus sorrencs de la muralla baix-imperial, i per damunt d'ells les pedres medievals.

Mur del pati de les Àligues.

La tècnica utilitzada en aquest tram és la coneguda com opus poligonal o silíceum: blocs tallats a la pedra nummulítica del mateix terreny, amb poca precisió, utilitzada sovint a les colònies romanes (2). El traçat segueix per la la Plaça de Sant Domènec i, a través de les cases que hi ha situades entre aquesta plaça i el carrer de l'Escola Pia, segueix el pati de l'antic col·legi dels Maristes, en el mateix carrer, i baixa fins la placeta del Correu Vell, a l'inici del carrer de la Força, on s'obria la porta meridional de la ciutat, ubicada damunt mateix de la Via Augusta.

A partir d'aquest punt, el traçat girava amb direcció nord, a tocar el penya-segat davant l'Onyar, element geogràfica que constituía una defensa natural considerable, per l'interior de les actuals cases del carrer Ballesteries, fins el final del carrer, a l'inici de la pujada de Sant Feliu. En aquest indret s'aprecia l'existència de blocs quadrangulars, i la boca d'una claveguera romana que abocava al riu.

Claveguera romana al final del carrer Ballesteries.

Al davant de l'església de Sant Feliu la muralla, amb un angle de 90 graus puja altra vegada cap al vèrtex inicial, després d'enllaçar amb la porta nord, a l'actual portal de Sobreportes. A partir d'aquest punt la muralla republicana seguia la paret nord de la nau central de la Catedral, des d'on seguia cap a la part alta, més amunt del portal de Sant Cristòfol (3), fins la Torre Gironella.

Si bé, a l'oest, la muralla no presentava cap porta que s'hagi pogut identificar com tal, la de l'est es devia trobar als actuals jardins dels Alemanys, porta que durant l'alt Imperi va ser monumentalitzada en commemoració d'algun fet important, que s'apunta podria ser l'obtenció de la ciutadania llatina en l'estada que l'emperador Octavi August va fer a la ciutat de Tarraco el 26-25 aC, o bé en la vista que posteriorment va fer el 15 aC a la Hispània Citerior (4).


Notes

(1) - Iglésies, a "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament", explica que [...] aquest baluard, que no sabem exactament com enllaçava amb la muralla, es justificava per la necessitat de defensar un punt que a causa de la seva inferior altura respecte a les muntanyes de l'entorn podia presentar certa vulnerabilitat. D'aquesta manera s'explica la presència d'una torre en una muralla que pel que sabem fins ara no tenia cap altra torre.
Tornar al text

(2) - Josep Maria Nolla, a Girona romana. De la fundació a la fi del món antic, esmenta que Es tracta d'un parament de tipus poligonal a base de blocs irregulars, poligonals, de mides variables però sovint considerables -en el sector tan ben conservat del pati de l'edifici de les Àligues, on hi ha els carreus més grans fins ara documentats, les mides d'aquests se situen entre els 2,97 m. de llargària per 1,44 m. d'alçada, el més gran de tots; 1,70 per 1,30; 1,63 per 1,20 i 1,07 per 0,63, i sovint tenen mides inferiors als 0,50 m.- formant hàbilment filades rectes que segueixen la inclinació natural del subsòl, amb els forats que queden entre bloc i bloc omplerts amb pedretes o fragments de terrissa.
Tornar al text

(3) - David Iglésies, a l'obra referenciada a la bibliografia, esmenta que [aquest mur] tallant en angle recte i cap al sud a l'altura de l'absis, passant per aquest, es dirigeix de nou i en línia recta cap a llevant.
Tornar al text

(4) - La reutilització dels carreus de la porta en la muralla baix-imperial ens permet contemplar alguns dels blocs de marbre decorats amb motius vegetals, localitzats a la Torre del Telègraf i que foren descoberts durant les excavacions que el 1988 es feren a l'interior de la Caserna d'Alemanys. David Iglésias. op. cit.
Tornar al text


Bibliografia

- La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament. David Iglésias i Franch. Col·lecció Patrimoni Cultural. Ajuntament de Girona / Institut d'Estudis Gironins, 2003. ISBN 84-869523-21-9

- Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González, Institución Fernando el Católico C.S.I.C, Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1

- Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1987. ISBN 84-505-5303-2


Index-Next