La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Aquest carrer, de trašat en angle recte i que a l'Edat Mitjana es trobava dins l'anomenat burg de Sant Feliu, ha donat nom al jardÝ p˙blic, de petites dimensions i ric en detalls i simbologia, que s'obre al final d'un dels seus brancals. El tram que aboca actualment a la Plaša de Sant Pere, el 1535 s'anomenava carrer de l'Angelot.

L'Óngel situat damunt la porta d'entrada del JardÝ de l'└ngel.

Els orÝgens de l'anomenat JardÝ de l'└ngel se situen en una horta que hi havia en aquest mateix indret, a red˛s d'un considerable pany de la muralla medieval, i que servia de lloc de reuniˇ per un grup d'intelĚlectuals de la ciutat. De l'antiga utilitzaciˇ encara se'n conserva un pou i un safareig.

El pas d'horta a jardÝ va ser obra del poeta i activista cultural gironÝ Josep TarrÚs i Fontan, qui va dissenyar i crear l'actual JardÝ de l'└ngel l'any 1998, el va dotar d'una cosmogonia angelical i com un lloc misteriˇs i mÓgic, arrecerat del mˇn i obert a l'esperit.

Una de les fornÝcules amb el nom de l'Óngel Gaddiel.

Contribueix a aquesta atmosfera el fet d'haver-hi construit uns petits murets amb fornÝcules que contenent unes planxes de llautˇ amb els noms dels Óngels jueus, i les representacions botÓniques de les plantes bÝbliques i mediterrÓnies: la figuera, el magraner, l'acant, l'espÝgol, etc.

De les dues estÓtues qui hi ha, la de l'Óngel de sobre l'entrada provÚ del cementiri de Girona, i el que hi ha situat a l'interior, l'Óngel Metatron (1), Ús de mitjans del segle XIX.


Notes

(1) - Metatron Ús el nom d'un Óngel present al juda´sme i algunes branques del cristianisme. No obstant, no s'en fa cap referŔncia al Tanaj jueu l'Antic Testament dels cristians, ni al Nou Testament cristiÓ.

A les primeres escriptures cabalÝstiques es diu que Metatron va crear un cub a partir de la seva pr˛pia Ónima. El cub de Metatron es considera tambÚ un glif sagrat, i a vegades es dibuixa al voltant d'un objecte o persona per protegir-lo dels dimonis i els poders satÓnics. Aquesta idea tambÚ apareix a l'Alquimia, en la que el cercle va ser considerat un cercle de contenciˇ, o un cercle de la creaciˇ.

La fruita de la vida, un element de la Flor de la Vida, un cos de la geometria sagrada, estÓ composta per tretze cercles. Si cada cercle es considera un "node", i es connecta amb el segŘent mitjanšant una ˙nica lÝnia recta, dˇna un resultat total de setanta-vuit linies. AixÝ, el cub de Metatron Ús un cos geomŔtric directament obtingut de la "Fruita de la vida"; dins del cub es poden trobar altres cossos, com els dos models dimensionals dels cinc s˛lids plat˛nics.

Tornar al text


Bibliografia

- La ciutat de Girona l'any 1535. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 1995. ISBN 84-86837-56-1.




  • JardÝ de l'└ngel. Reportatge fotogrÓfic del jardÝ en diversos moments de l'any.

  • Back

    L'Óngel Metatron, dins el JardÝ de l'└ngel.

    Cub de Metatron, amb els tretze cercles de la "Fruita de la vida"; mitjanšant el trašat de lÝnias s'obtÚ el Cub de Metatron, que seria ˙nicament el contingut de l'hexaedre central que apareix al dibuix.

    Detall de l'Óngel de sobre la porta del jardÝ.

    Floraciˇ d'una planta d'acant del jardÝ.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés