La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Història de l'edifici

Les dades documentals més antigues sobre la Fontana d'Or se situen a l'any 1078, dades segons les quals consta que, en l'espai que més endavant serà ocupat per l'edifici, s'hi trobava un molí. Encara avui es pot veure als baixos de la construcció les restes dels fonaments de l'esmentat molí, damunt de les quals es va bastir posteriorment l'edifici. La compra dels terrenys per part del noble Bernat de Sitjar l'any 1221 (1), conjuntament amb obradors i cases que estaven sota el domini directe de Sant Martí Sacosta, va permetre d'aplicar la tècnica urbanística de l'època: a partir d'illes urbanes voltades de carrers sobre les quals es desplegaven finques de façanes estretes i fondes per tal de rendibilitzar l'espai disponible (J. Canal i altres, "La Girona del segle XIII).

El fet que la Fontana d'Or es trobi en un carrer que ja des d'antic porta el nom de Ciutadans i que estigui situada en un veïnat de cases grans i senyorials suposa la continuïtat en la seva, els Sitjar; a mitjan segle XVI, en l'estima de fogatges de la ciutat de 1535, document fiscal, consta que n'era propietari Miquel Sitjar. L'anterior nom del carrer era el de Draperia, que va aparèixer el 1272.

Entre aquestes dues dates, les reformes i refaccions s'anaren sobreposant, molt especialment al pati i a l'interior de l'edifici. No obstant, les façanes exteriors i l'estructura general de la construcció presenten plenament el disseny del segle XIII. L'objectiu de les arcades construïdes a la planta baixa era la obtención d'un espai adient per a l'establiment de parades i obradors per al proper mercat. El pati servia per a la distribució interna amb cellers i magatzems a la planta baixa, i finalment una escala portava a la planta noble.

La última ampliació important, que es va dur a terme al segle XIV, va consistir en la construcció de la part gòtica de l'edifici, la que dóna al carrer de les Ferreries Velles. D'aquesta ampliació l'element més important és la magnífica llotja gòtica que dóna al pati central de l'edifici.

Documentalment, el rastre de la família Sitjar es perd a mitjan segle XVI, i no és fins al segle XVIII se'n tornen a tenir notícies de l'edifici. Al llarg d'aquest segle, la Fontana d'Or va esdevenir una fonda de prestigi a la ciutat. La seva estratègica posició al carrer Ciutadans va fer de la Fontana d'Or una de les fondes principals de la ciutat fins a finals del segle XIX. L'establiment va esdevenir un punt neuràlgic del transport de viatgers i de correu i va ser regentada per hostalers catalans i italians, si bé sempre va ser propietat d'una sola família: els Pou.

Probablement, el nom actual de l'edifici li va ser donat en aquesta època pels propietaris, que el copiaren, pel que sembla, d'un hostal de categoria de Madrid. En tot cas, el nom de "Fontana d'Or" es consolida en aquest moment, com es demostra l'any 1787 amb l'estada del comte d'Aranda, l'ambaixador durant molts anys a França, i sobretot després de les guerres napoleòniques.

És aquest un temps de puixança per a la Fontana d'Or. També a la primeria del segle XIX tenim noticia d'una important restauració de l'edifici : el seu propietari d'aleshores, Narcís Pou, inverteix una forta suma amb l'objectiu de reparar les destrosses patides durant la Guerra del Francès.

Al llarg del segle XIX, la forta competència d'altres fondes fa que la Fontana vagi decaient a poc a poc fins que, l'any 1882, és comprada per Josep Prim. Després d'una nova remodelació, l'edifici es transforma en seu de diverses institucions ciutadanes: residència dels Jesuïtes, seu de la Schola Orpheonica Gironina, de la Societat Econòmica d'Amics del país, de l'Ateneu de Girona, etc.

L'edifici va passar el 1920 a mans del Banc de Catalunya, i més endavant, el 1933, va ser adquirit per la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya. Acabada la Guerra Civil, la Fontana d'Or passa a ser propietat de la Caixa Girona, que la comparteix amb el Col.legi d'Arquitectes i la Cambra de Comerç fins al 1965; en aquest moment, un cop lliure l'edifici de llogaters, la Caixa Girona n'inicia la restauració definitiva, que durarà fins a l'any 1973.

Avui, l'edifici de la Fontana d'Or és una magnífica mostra d'arquitectura civil de la Catalunya medieval. Constitüit per dues parts clarament diferenciades, la part romànica i la part gòtica, l'edifici està construït al voltant d'un pati central que li dóna llum i espai.

L'última restauració de la Fontana d'Or ha volgut recuperar el caràcter medieval de l'edifici, tot i les intenses reformes fetes al llarg del segle XIX, quan era hostal, i també més tard, quan es destinà a seu de diverses institucions gironines. En els casos en què no va ser possible una reconstrucció fidedigna, es varen seguir pautes arquitectòniques de cases similars situades a Girona o a la seva rodalia.

Elements artístics

De la façana de la Fontana d'Or cal destacar- ne, com a element principal, les voltes gòtiques que donen al carrer Ciutadans i que potser, d'altres similars, configuraven també la façana corresponent al carrer de les Ferreries Velles.

L'edifici actual s'estructura en quatre plantes -soterrani, planta baixa i dos pisos- de 518 m2, amb una superfície útil total de 1440 m2. La façana de l'edifici fa 19 metres en la seva secció més alta. La planta es comunica amb el pati interior, on cal destacar el pou, copiat d'una altra casa senyorial de Girona, i l'escala d'accés a la primera planta, reproducció de la que hi ha al claustre de Catedral. La planta soterrani és dedicada actualment a exposicions d'art; també fa aquesta funció la primera planta, que acull diverses sales d'exposicions i una sala de conferències.

La decoració de la Fontana d'Or mostra diversos elements, antics i dels nostres dies. Entre els primers destaquen l'escut gòtic de les voltes d'entrada, en pedra policromada i sostingut per dos àngels, i també un capitell amb dos personatges esculpits- home i dona- en actitud de sostenir una biga i que, suposadament, representen els qui foren propietaris de la casa durant el període romànic. Entre els elements decoratius moderns cal destacar el mural ceràmic obra de l'arquitecte Rafel Masó, que es troba a l'entrada de l'edifici, sota les voltes que donen al carrer Ciutadans.



Notes

(1) - J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera, a "La Girona del segle XIII. L'embranzida de la burgesia (1190-1285)", esmenten que Tot l'espai situat entre els actuals carrers de la Rambla i de Ciutadans ja estava densament edificat a mitjan segle XIII. Propietaris i promotors com els Sitjar, Calvet, Estruc o Figueroles realitzaren nombrosos establiments de noves cases, sovint mitjançant l'edificació de solars ja urbanitzats i a més aixecaren les sevs residències principals; encara ho podem veure al casal de la Fontana d'Or, aixecat pels Sitjar a partir de 1220. [...] La densitat urbana era tan alta que ja des del començament del segle era necessari aixecar voltes que permetessin cobrir els carrers i construir-hi a sobre.[...] En 1220 sabem que a la Ferreria, el darrere de la Fontana d'Or, el carrer estava cobert.. Tornar al text



Bibliografia

- La Girona del segle XIII. L'embranzida de la burgesia (1190-1285). J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2

- La ciutat de Girona en la 1ª meitat del segle XIV. J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona, 1998. ISBN 84-86837-68-5

- La ciutat de Girona l'any 1535. J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona, 1995. ISBN 84-86837-56-1

- Girona medieval. L'etapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9


Back - Index









CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés