El Jardí de la Francesa està incorporat dins dues de les rutes que poden fer els visitants de la ciutat: per una banda, el passeig per les muralles, des d'on s'hi pot descendre o simplement contemplar-lo, a redòs dels absis de la Catedral, i per una altra, resseguint l'exterior de la Seu, des de la Plaça dels Apòstols en direcció al Passeig Arqueològic.

Quim Torra, a la seva obra "Girona encisa", esmenta que la francesa que dóna nom a l'indret era Madame Matieu, que residía al carrer de les Hortes, on composava les seves obres literàries, i qui fins els anys 60 en va tenir la propietat que consistía en una torreta amb el seu jardí. La torreta va desaparéixer, però va restar el jardinet, on actualment creixen l'acant, el llorer, els xipressos.

La poetessa Isabel Oliva i Prat, a L'instant de l'Àngel dedica a aquest indret el poema "Domus Canonicalis", la frase que apareix en el dintell de la porta d'entrada al recinte:

Unes frontisses que grinyolen i un cop sord
en tancar la pedra dovellada,
dues voltes de clau al pany i uns peus
feixucs que pugen
carrers estrets i escales,
lentament,
-negres sotanes,
al so de la campana Quotidiana
o la Narcisa
afinada en sol major.
Toc de Les Hores.
Els passos de tants d'anys han gastat
les lloses, els relleus de les lletres
esculpides en les làpides
de la Plaça dels apòstols,
antic cementiri de la Catedral.

---

Bibliografia

"Girona encisa". Textos de Quim Torra i fotografies de Ramon Creus. Abadia Editors, 2005. ISBN 84-96292-43-6.

"L'instant de l'Àngel". Isabel Oliva i Prat. CCG edicions. Col·lecció Terra de Pas. Girona 2003. ISBN 978-84-95483-66-9.