La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El campanar de l'església de Sant Feliu forma part del perfil típic de Girona. La seva forma inacabada, tallada, ha donat peu a molts debats sobre la causa de la seva "imperfecció". Unes opinions es decantaven per un llamp com a causa de la destrucció de part del campanar, i altres argumentaven la irregularitat de la planta octogonal que presenta, el que impossibilitaria acabar "en punxa".

El campanar de Sant Feliu i l'Arc de Trasfiguera
(Ampliar) - El campanar de Sant Feliu i l'Arc de Trasfiguera.

De la caiguda d'un llamp el 10 de gener de 1651 (1) hi ha proves documentals, però, probablement, sols va tombar un pinacle. L'agulla del campanar no es va acabar mai perquè l'error en la construcció que feia irregular la planta octogonal ho desaconsellava, tal com s'ha pogut constatar amb la traça que se'n conserva, del 1368 i els estudis per trams del doctor Miquel Àngel Chamorro Trenado (consultar bibliografia al final de l'article). Des de la construcció dels vuit primers metres de base, les arestes estan desplaçades de 15 a 20 centímetres, diferència que no es va corregir en cap moment de l'edificació.
El campanar de Sant Feliu creà escola i va ser imitat en les esglésies de Sant Martí Vell, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Bordils i La Pera.

El procés constructiu. Síntesi.

El 1368 el mestre d'obres Pere Sacoma, que havia treballat a les obres de la Catedral, va començar la construcció del campanar. Al llarg del segle XIV, en diverses ocasions, es varen interrompre els treballs per fortificar el recinte de l'església. La part del campanar construït en aquest període correspon a la base octogonal. La part més espectacular es va construir al segle XVI (es conserva el contracte de continuació de les obres de l'any 1532 pel mestre d'obres de la Catedral Joan de Belljoch).
La finalització del campanar va ser un treball lent, en el que varen participar diversos mestres d'obres, com Enric Gelabert (1540-1551) o Pere Boris (1571). La data exacta d'acabament no es té documentada.
En el primer cos del campanar, que arribaria fins el segon nivell, va ser construït al segle XIV. A partir dels cossos escalonats edificats al segle XVI, la pedra és molt més pulida. Als dos informes tècnics del segon quart d'aquest segle, s'indica que al campanar hi havia arcbotants, contraforts i gàrgoles.

Història del procés de construcció

El 2004 Miquel Àngel Chamorro Trenado va publicar "La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra", treball excepcional en el que estudiava i documentava el procés de bastiment de l'actual basílica, basant-se en els registres comptables de l'època. Entre altres elements, hi relatava l'edificació del campanar gòtic actual. En aquest treball basem les dades i les referències documentals que l'il·lustren.

La foto més antiga coneguda de Girona. 1852. Al fons, el camapanar de Sant Feliu
(Ampliar) - La foto més antiga coneguda de Girona. 1852. Al fons, el camapanar de Sant Feliu. National Library of Ireland, Dublin. Ajuntament de Girona - CRDI.

El dia 8 de maig de 1368 es signa l'acord entre el capítol de l'església, Berenguer Busquets i Berenguer Ferrer, per enderrocar els hospicis (domicilis o cases) d'en Francesc de Cots i d'en Berenguer Hospital, on es construiria el campanar gòtic actualment conservat. El mes de juny de l’any 1368 el mestre d’obra Pere Sacoma i l’escrivà Dalmau Corona van travessar el riu Ter per fer la traça del campanar. Els llibres d’obra ens diuen:“Item lo mestre de la obra en P. Çacoma e yo passam la barcha per treçar lo cloquer part la pila del pont done a la barquera... II d.". Poc després es documenta la concòrdia feta entre el capítol de Sant Feliu i Pere Sacoma: el 5 de setembre de 1368 Ramon Gil fa el document notarial per realitzar el nou campanar (2). Per evitar l’absència del mestre, només se’l disculpa si es troba treballant en l’obra del Pont Major ja que aquesta l’havia contractada amb anterioritat, i se l’obliga a estar com a mínim una hora en l’obra de campanar. Corren al seu càrrec les despeses de contractació i s’especifica molt clarament que no s’han de malgastar (3).
Del campanar començat l'any 1368 es conserva un plànol (4) a l'Arxiu Diocèsa de Girona. Indica que la base no seria perpendicular al terra, sinó inclinada, formant talús. També hi apareix el mur que l'uniria posteriorment amb l'església, de la que en principi estaria separat. Les obres del campanar actual començaren el 3 de juliol de 1368. En aquesta data es varen adquirir i reparar diversos mitjans auxiliars per realitzar l’obertura dels fonaments: cabassos, aixades, etc. Abans de fer el campanar s’hagué de comprar l’alberg esmentat, per 50 lliures, 8 sous anuals de cens, al sagristà segon de la Seu, 1 morabeti a l’abat per cada nou titular i per 7 pales de l'alberg d'en Berenguer Hospital, 7 lliures, i enderrocar-ho per poder aixecar el nou campanar. Les obres d’enderroc de l’alberg començaren el mateix dilluns 3 de juliol. En aquestes feines i la retirada de runes hi treballaven, a més del mestre, pedrers, manobres i dones (encarregades de retirar les runes).

Parc de la Devesa amb la porta d'entrada als jardins a l'esquerra. Al fons, el campanar de l'església de Sant Feliu. 1903
(Ampliar) - Parc de la Devesa amb la porta d'entrada als jardins a l'esquerra. Al fons, el campanar de l'església de Sant Feliu. 1903. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

Un cop fetes les feines d’enderroc de l’alberg i oberts els fonaments, la primera pedra del campanar es col·locà l'11 d’agost de 1368 (5) i "Començaren a paradar en lo cloquer lo divendres a vespre de la dita setmana XI de agost e monsenyor lo bisbe posa la primera pedre". En aquests mateixos moments es començà a portar calç per la realització dels fonaments. "Disapte a XIX de aguost foren estats en la setmana proper pessada per peradar en la obre del cloquer los maestes, e menobres, e fembres ques saguesen. Et aquesta setmana noy peradarem sina IIII dies el cinquen faem escombra vers la part de cerç ço es inter la plaça de Balager et de l.alberch domnii Espital. Et lo dimarts fo madona Sancta Maria".
El dia 30 d'agost de 1368 es treballa mitja nit en el reforç del campanar romànic anterior per perill de que caigués. El cloquer vell es trobava al costat nord a tocar la façana principal, la occidental, i un cop enderrocats els albergs aquest va presentar problemes d'estabilitat. Els seus fonaments quedarien descalçats per l'enderroc dels albergs. Així, la setmana del dissabte 5 d'agost "Item pague an March Juglar que desses per beure per macips que aydaren lo dia de sent Feliu a develar los senys del cloquer e les esquelas per dupte de perryll XXI denarios. E per lo maestre maior e per en Ffrancisco fuster per sopar VIII denarios. E per en Botet XII (d.)... III s. V d", i a continuació el dia 6 d'agost es va portar terra per reforçar (aguavayant) el campanar.

Un carro travessant el riu Ter pel passallís del portal de la Barca cobert d'aigua. En primer terme s'observa el pont del ferrocarril. Al fons l'església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. 1920-1925
(Ampliar) - Un carro travessant el riu Ter pel passallís del portal de la Barca cobert d'aigua. En primer terme s'observa el pont del ferrocarril. Al fons l'església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. 1920-1925. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI.

La segona setmana del mes d’agost de 1368 es reprengueren les obres del campanar un cop finalitzades les de fortificació en la zona est del temple (6), moment en el que ja es treballa per sobre del nivell del sòl, cota aproximada de l'actual plaça de Sant Feliu; "...A. Çaplana padrer IIII dies a brocar pedra de alambor a obs del cloquer ..."; s’està aixecant la part dels murs en talús del nou campanar.
Les obres continuaren en el mes de febrer de 1369: "Item solvi die dominica III die marcii dicti anni MCCCLXIX magistris sive padreriis infrascriptis que fuerunt in opere pro perandis, picandis et brocandis lapidibus del alambor pro cloquerio. Et ince perunt die lune XXVI die februarii primo P. Çatorra que fuerat in ipsa septimana per VI dies precio III solidi IIII denarii pro die que alias non porterani aliquem hicte ... XX s". La menció de l’alambor (contraparet en pendent) es refereix al talús de la part més baixa del campanar. La segona setmana del mes d’abril de l’any 1369, el mestre major junt amb altres treballadors (fusters, ferrers i manobres) construeixen la llotja per treballar a peu d’obra, probablement al peu de les escales.
El 16 de juliol de 1369 ja s’hauria acabat la part atalussada i es començarien a pujar els murs verticals al terra. L'assentament del llibre d'Obra del 2 de juliol ressalta el treball que s’està duent a terme en la pedrera, realitzant un tipus molt determinat de carreus, els anomenats somadals i el 16 de juliol s'esmenta que es comença a treballar al campanar i no es descriu ja el mur en talús.

El campanar de la basílica de Sant Feliu des del carrer Francesc Samsó
(Ampliar) - El campanar de la basílica de Sant Feliu des del carrer Francesc Samsó.

La major part de l’any 1376 es treballa a la pedrera i no s’intervé pràcticament, al campanar. El dia 4 de maig de 1377 es començaria a cobrir la capella del campanar gòtic amb enteulaments i ensargaments. En el mes de juliol "Item emi V e layens canabi ad opus layandi sive trassandi capellam cloquerii novi decestiterunt... XV d". En aquesta capella hi treballaran els pedrers Francesc Cassa i Antoni Escuder. El mestre major, Pere Sacoma, no apareix treballant en aquesta obra. Semblaria, segons les anotacions de les despeses, que les obres al campanar es reprendrien el 23 de maig de 1379, desprès que quedessin aturades el 12 de juny de 1378, amb els treballs a les pedreres. A partir d’aquesta data apareix el mestre major de l’obra junt amb el seu aprenent Pere Riera. Aquestes obres encara correspondrien a la capella sota el campanar; el 21 d’agost de 1379 "Item compre den Fabreguer tender XVI liures de plom per les rexes de la capela so es per les finestres a rahon de VI diners per liure monten... VIII s".
La quarta setmana del mes d’agost de 1379 l’obra al campanar ja estaria força avançada, pel que fa a la seva alçada; es fa una nova bastida sobre la ja existent. Aquest any 1379, el mestre Pere Sacoma va treballar al campanar quatre mesos i una setmana complerts. El campanar ja devia tenir porta, i per tant part l’escala feta, o si més no el forat, atès que a finals del any 1379 s'hi fan claus. El mes de setembre del 1380 es farà una nova clau de la porta del campanar pel guarda de Sant Feliu. Aquesta nova porta es reforça amb una tanca per tal d'evitar que ningú pugés al campanar.
A principis de juny de l’any 1380 es començaven a fer les escales de cargol. "Primament pague an Barera padrer e an Bassa padrer entre diverses veguades altra XX florines que lo seyor en Pont los havia bastrets quals heren deguts ço es per CXXXX una cana e VI palms e per mig de peres de filades a rahon de III sous la cana CCCCXXV sous IIII diners e per XLVII canes e miga de peres de caragoll a rahon de IIII sous la cana CXC sous e per VIII grasons de caragoll a rahon de X sous la pera LXXX sous. Summa que monta tot ço que yolas he paguat per les dites peres deduits los XX florines que ja havian rehebuts del se(n)yor en Pont... CCCCLXXV s. IIII d"

El campanar de la basílica de Sant Feliu des de la façana nord. En primer terme, capelleta dedicada a Sant Narcís
(Ampliar) - El campanar de la basílica de Sant Feliu des de la façana nord. En primer terme, capelleta dedicada a Sant Narcís.

El 3 de febrer de l’any 1381 s’inicia una nova fase en les obres del campanar. Es tracta de la realització dels formarets, els nervis, de la capella. El 23 de març de 1381 s’estan fent xindris per bastir els nervis de les voltes en la capella sota el campanar i un pont de fusta del campanar. L’esmentada capella es trobaria en la fase final del procés de construcció. El dia 13 d’abril de 1381 es produeix el pagament a Joan Llor, ferrer, de les reixes pels finestrals de la capella del cloquer nou (7).
El primer dia de juny d’aquest mateix any de 1381 es col·locaren les xarneres i les reixes de la finestra, segurament de l’escala de cargol, del campanar. Aquest mateix dia es reben carreus escalabornats per la realització de la volta de la capella sota el campanar i carreus per l’escala de cargol. A finals del mes es comencen les portes del cargol, una a baix i una altra a dalt. Encara s'hi està treballant a finals del mes de febrer de 1382. A finals del mes d’abril "Item pague lo dit die an Berengario Serra fuster per les portes del caragoll nou quey mes e torna desfer e conectar e bararr ab cabirons quey mes seus... VI s".
A començament del 1382 es continua treballant en la volta de la capella sota el campanar i en les escales de cargol: "Item lus pague dalter part per X grasons scalabornats a opus de l.escala del cloquer... XX s". Les feines en les escales de cargol es deuen estar acabant atès que es paguen 65 sous per "...XIII cumbreres de la fin del caragol...". La setmana del 27 de setembre es pagà a en Julià per dues peces de pedra per finalitzar l’escala de cargol.
També s’està realitzant l’arc ample del campanar. El mes de març d’aquest mateix any, en Bernat Rimbau aporta pedres per l’arc de la capella. A finals d’abril es munten noves bastides per continuar aixecant les parets del campanar. "Item compre lo die dels apostolls que fo lo mestre ab fusters e manobres a ffer bastimens en lo cloquer nou per rahon con deuran paradar lo die seguent pa e donells a voura et pan per VIII diners fromatge e fruyta per VIII diners summa... I s. IIII d"

Punt de confluència entre els rius Ter i Onyar. A la part central, el pont del Ferrocarril. Al fons, la Catedral de Girona i el campanar de l'església de Sant Feliu. A la dreta, la passarel·la del Portal de la Barca. 1880-1905
(Ampliar) - Punt de confluència entre els rius Ter i Onyar. A la part central, el pont del Ferrocarril. Al fons, la Catedral de Girona i el campanar de l'església de Sant Feliu. A la dreta, la passarel·la del Portal de la Barca. 1880-1905. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona - CRDI

A finals d’agost es construeix el corredor i la seva coberta, que es troba entre l’acabament de l’escala de cargol i el primer pis del campanar que assoleix la mateixa alçada que el pis que queda sobre la nau lateral situada al nord de l’església, i es construeix el tram d’escala que va del nivell del primer pis del campanar, encara interior, sobre la nau lateral nord de l’església i el primer nivell, ja exterior, del campanar que queda a l’alçada, una mica més alt, de les voltes de la nau central de l’església. En cap cas serien les escales de cargol, atès que en aquestes no hi havia barana degut a que l’espigó massís d’aquestes i la paret no feien necessàri que n'hi haguéssin.
El dia 27 de setembre de 1382 es pagà al pedrer Pere de Torres per dues peces de pedra per una columna situada al final de l'espigó de l'escala del campanar nou, que serveix per aguantar la coberta d'aquesta escala, i l'altra es utilitzada per la llinda de la porta principal d'aquest campanar.
El 6 de juliol de 1383 es farà el pagament de la primera clau de volta del campanar. El 5 d’agost de 1383 es fa el transport des de la pedrera a peu d’obra. El 6 d’octubre el mestre Pere Ramó comença a floregar la volta de la capella sota el campanar, la de de la Mare de Déu dels Àngels. L'esboç dels àngels que apareixien en aquesta clau de volta el realitza en Guillem Borrassa pel preu de 3 florins. La clau s’acabaria el dia 27 d’octubre de 1383 tal com apareix en un apunt de despesa (8).
El dia 20 d’abril de 1384 comencen a arribar a l’obra pedres per realitzar el paviment, el que indica que ja estava proper l’acabament del segon cos del campanar.

Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. Al fons, el campanar de Sant Feliu. 1870-1873
(Ampliar) - Dones rentant la roba al riu Onyar, davant del pont de Pedra. Al fons, el campanar de Sant Feliu. 1870-1873. Joaquim Masaguer Vidal. Fons Ajuntament de Girona - CRDI

L’any 1385 comença amb obres de fortificació al campanar davant l’entrada imminent de les companyies franceses, contra el rei Pere el Cerimoniós, al comtat d’Empúries. També es construirà un pont entre l’església i el castell de Sobreportes. La fortificació al campanar consistiria simplement en aixecar uns ampits (la segona volta del campanar ja estava construïda), per tal que els defensor de la ciutat de Girona es poguessin protegir en cas d’atac. El dia 17 d’abril es tornen a reprendre les obres al campanar. En aquests moments les feines consistirien en anar pujant paret.
El 27 de juny sembla s'acabava de cobrir la volta: "Item hi es estat en Pere Basse per VI dies quant cluim la volte a raon de IIII sous per die ... I l. IIII s".
L’any 1386 comença amb la continuació de les obres al cloquer on diferents manobres aporten carreus i rebla. A començament de juny es tornen a aturar les obres en el campanar per tal de reparar les teulades de l’església, i també s’adoba la campana major del campanar romànic atès que en el gòtic encara no es poden col·locar. A mitjans d’agost es torna a treballar al campanar col·locant rebla.
El treball durant el mes d’abril i maig 1388 és continuat i hi treballen gran quantitat d’operaris. S’estaria realitzant ja l’entaulament del campanar. La setmana del 24 d’octubre es comença a col·locar el trespol de la primera volta.
En el mes d’abril de 1389 s’està acabant el segon tram i s’estan realitzant unes baranes a la part exterior d’aquest. En aquests moments es treu l'argue per pujar el material necessari per la construcció del campanar. Hem de pensar per tant que en aquests moments es donarien per acabades les feines.

El campanar de la basílica de Sant Feliu des de la façana sud
(Ampliar) - El campanar de la basílica de Sant Feliu des de la façana sud.

Un cop finalitzada l’ampliació de l’últim tram de la nau de l’església es va procedir a la finalització del campanar (el que resta acabat en l’actualitat). Fins els anys 80 del segle XX els historiadors pensaven que es tractava d’un campanar gòtic iniciat l’any 1368, sota la direcció de Pere Sacoma, i finalitzat a la dècada dels 90 (alguns historiadors apuntaven l’any 1392) del mateix segle. Avui se sap que la part gòtica arribava fins l’alçada de la nau central, i que els cossos escalonats es van construir al segle XVI. Josep Clara (op. citada a la bibliografia) es recolza per realitzar aquesta afirmació en les visites pastorals de l’any 1542 on es diu que el campanar no esta acabat i en el contracte signat amb el mestre Joan de Belljoch l’any 1532 per continuar l’obra (9). Que el campanar es va acabar al segle XVI i no al segle XIV es pot comprovar observant l’última clau de volta, que es de l’any 1572.
Sembla ser que Joan de Belljoch va deixar les obres a mitges, segons Clara, per algun problema en les obres de la Catedral. Arribats a aquest punt, els eclesiàstics i els laics, els obrers i parroquians de l’església de Sant Feliu de Girona van encarregar dos informes tècnics per veure si es podia continuar l’obra del campanar, informes que van ser encarregats a Pau Mateu mestre de cases i Antoni Carbonell fuster un (10), i l’altre a Joan López de Pulcro Podio mestre d’obres. El primer és de data 7 de febrer de 1536 i el segon és de data 20 de juny de 1538.
Com a molt Joan de Belljoch va treballar entre 1532, data de la realització del contracte, i finals de 1535 o principis de 1536, data del primer informe. Tots dos informes arriben a la conclusió que l’obra es pot continuar sense cap problema fent unes petites millores, com reforçar les parets utilitzant un morter més bo, col·locar perpanys que lliguin el mur interior amb l’exterior per aconseguir que aquests estiguin a nivell i col·locar pedres d’una sola peça que lliguin les cantonades.

Vista del barri de Sant Pere des del campanar de la Catedral de Girona. Al centre, l'església i el campanar de Sant Feliu. 1902-1916
(Ampliar) - Vista del barri de Sant Pere des del campanar de la Catedral de Girona. Al centre, l'església i el campanar de Sant Feliu. 1902-1916. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

Un cop aquests dos informes tècnics favorables a la continuació de l’obra els obrers i parroquians de Sant Feliu pactaren amb Enric Gelabert la continuació de l’obra. El contracte es signaria el 1540 davant el notari Miquel Garbí, tal com apareix en uns rebuts posteriors. El mestre d’obres cobrà, el 7 de gener de 1551, 40 lliures barceloneses. La darrera data que es té constància que es treballava al campanar és l’any 1571 atès que en els Llibres Municipals de la Taula de Canvi d’aquest any apareix Pere Boris com a director de l’obra i un seguit de picapedrers amb els seus sous (11). Per tant aquesta data coincidiria amb la de l’última clau de volta del campanar de l’església de Sant Feliu.
(Text basat en els treballs de Miquel Àngel Chamorro esmentats a la bibliografia)

Les campanes

Campanes actuals. Totes cinc amb toc manual amb batall.
- Esperança, Rafaela i Camila. 55cm, 125kg, Manuel Rosas Vidal (València) 1945. Porta la següent inscripció: Parroecia Maior Sancti Felicis in me dich Esperanca Rafaela Camila. A la memoria del seu difunt marit en Rafel Masó Valentí arquitecte gran aimador del formos cloquer gotich de Sant Feliu de Girona dedica ofrenda na Esperança Bru vda Maso any 1945. Christus Vincit, regnat, imperat. exmus ac rvdmus d. d. Iosephus Cartaña et Ingles episcopus gerundensis benedixit mense julii a d MCMXLV. d. et b v m. civitate Gerunda.
- Josefa, Joana i Afra. 60cm, 150kg, 1946.
- Trinitat, Joaquima i Maria. 70cm, 250kg, J. Tusell, 1946.
- Narcisa, Antònia i Joana. 80cm, 500kg, Manuel Rosas Vidal (València) 1946.
- Feliua, Lluïsa i Caterina. 100cm, 1.000kg, Manuel Rosas Vidal (València) 1946.
Altres campanes actuals.
Tintinacle. 2011, campana decorativa del tintinacle basilical.
Campana d'eixida de missa, al costat de la porta d'accés a les golfes, oposada a la de la sagristia.
Roda de campanes. és una roda de ferro que sosté 45 campanetes penjada a sobre la porta de la sagristia.
(Informació i dades gentilesa de Blai Ciurana Abellí)
Campanes antigues destruïdes entre 1936 i 1939.
Petita. 62cm, fosa 1580, refosa 1920. S'utilitzava escassament.
Peixatera. 56cm, 1865. Tocava a uisso amb la “Peixatera” de la Catedral per anunciar els dies de dejuni de carn. També participava en els tritllejos.
Bramamorts. 88cm, fosa 1633, primera refosa 1880, segona refosa Esteve Puig 1908. Toc de difunts. Tritlleig general.
Cincnous. 95cm, 1613. Tocava a tres quarts de vuit del matí a l’estiu i a un quart de nou a l’hivern per marcar l’ofici conventual. Toc de mort, funeral, reserva de Nostramo i altres festes litúrgiques.
Narcisa. Era la única campana de la ciutat amb la proporció invertida, més alta que ampla, boca 110cm, altura 112cm, fosa 1593, refosa 1643. Toc d'Oració.
Feliua. 132cm Esteve Puig 1799. Toc de missa: tres batallades seguides cada minut durant un quart d’hora abans de l’ofici; passat aquest temps es feien dotze batallades seguides. Enterraments i funerals majors. Toc de festa amb les altres campanes.
Font: Josep Grahit Grau, "Les campanes de Girona".


Notes

(1) - Roig i Jalpí situa la caiguda del llamp la nit del 9 de febrer de 1581. Josep Mercader parla de la caiguda del llamp el 9 de gener del mateix any. Enric Claudi i Girbal ho fa també el 1581 i detalla l’escapçada de 12 peus de l’agulla central. Jaume Marquès data el llamp el 9 de gener de 1678. Joaquim Fàbregas, el 9 de gener de 1651 i les actes capitulars de l’Arxiu de la Catedral esmenten el 9 de gener de 1581 així com també Josep Clara.
L’any 1993 a "Els campanars gòtics a les comarques gironines", M.A. Chamorro i Francesc Llorenç s'indica que: "Per l’estudi exhaustiu que s’ha realitzat d’aquest campanar, segons el nostre punt de vista va ser acabat tal com és ara. El van deixar així perquè no el sabien acabar a causa de les irregularitats de la base de l’agulla o per falta de recursos econòmics per finançar l’obra. [...] El que resta per acabar del campanar vindrien a ser uns 15 metres mentre que els documents parlen de 4 canes (6 metres) i 6 canes (9 metres)”
[Tornar al text]

(2) - En aquesta concòrdia el mestre es compromet a bastir el cloquer (no s'especifica fins quina alçada) pel preu de 140 sous anuals a més dels 4 sous que rebrà per cada dia que sigui a obra.
[Tornar al text]

(3) - "Item solvi discreto R. Egidii notarii Gerunde V die septembris pro instrumentum fecum inter capitulum hui us ecclesie et P. Çacoma magistrum operis cloquerii noviter incepti. Et en certum prova in verso instrumento caventur in effectum ista. Primo quod ipse proficue procuret ipsius opus dictorum evitando et expenses inecidiarias quantum in iste fuiter et hem iuravit. Item quam ad opus accipere non valeat sine licencia operarii. Item quam quotiacumque fuiter in ipsa opere fecus aproperatus operandi qua vocatus quoscumque opere dimissis opereter in nostre opere. In premissis fuit exceptum operus op pontis maiori is in qua iam primus extait obligatus. Et cave quo ipse fuit in ipsa opere pontis ultra in a rao pro una hora diey sine logerio videat illos qui operabant vel (ultra) peravunt lapides de brocar in ista opere. Et est sibi contestum darem pro qualibet die faener quo fuiter in opere predictum IIII solidi. Et uni eius familia vel II ipsorum. Item ulterius annuarium darem sibi de gratia CXL solidi seguons la restis empera que obrarem car per la restis que no obraren en lo cloquer ne en padrera no den / res pendra ans den e solidi deduyt dels dits CXL solidos prorata temporiis et quamtitis“. Arxiu Diocesà de Girona. Obra, 1365–1391 (despeses), f. XVv.
[Tornar al text]

(4) - Es tracta d'un dibuix senzill d'una planta octogonal, la del campanar de Sant Feliu de Girona, l'existència del qual ja es coneixia i es considerava el plànol d'obra conservat més antic de la ciutat. La recerca posterior de l'enginyer tècnic i doctor en història de l'art Miquel àngel Chamorro ha permès ampliar l'àmbit geogràfic d'aquesta datació i situar la traça com el plànol d'obra en paper més antic d'Europa localitzat fins ara. L'autor és el mestre d'obra Pere Sacoma i el paper data del 1368, uns quants anys abans que els plànols de la famosa catedral de Milà, del mestre Antonio da Vicenzo, fins ara considerats els més antics del continent i que van ser fets el 1390.
A principis dels noranta, en un llibre editat per la parròquia de Sant Feliu, l'arxiver diocesà mossèn Josep Maria Marquès i l'historiador Josep Clara, publicaren una imatge de la traça del campanar de Sant Feliu que havien descobert entre els fulls del llibre d'obra d'aquesta església, a l'Arxiu Diocesà. Fins l'any 2003 es trobava com un paper solt dins del llibre d'Obres d'Ingressos i Despeses de 1365-1391.
El plànol, de petites dimensions i retallat en forma octavada de 16 x 16 cms., és una traça molt senzilla, amb diverses indicacions de mesures al revers, expressades en pams i canes –la cana de Girona equival a un metre i seixanta centímetres–. A l'anvers trobem una secció del campanar i en cadascuna de les cares del mur seccionat apareix el mot alambor (contraparet). Al revers, la inscripció: "Paries foraneus verssus circium habet IX palmos in latitudine. De dicto pariete ab intus, usque ad pilarium archus exclussive, sunt III channe et duo palmi et due partes unius palmi, factis inde tribus partibus. Item habet pilarium archus de latitudine IX palmos et medium. Item habet navis maior ecclesie de latitudine, exclusis parietibus pilariorium, quinque channas et VII palmos de tou. Ha de I pilar a l.altre, ço és, diús l.arch, de tou, IIII canas e miga".
És el projecte d'un campanar que es va construir totalment exempt (separat de l'església), tot i que en les especificacions ja es preveu que en un futur acabi enganxat a la façana; en el segle XIV la façana que hi havia era uns metres més enrere que actualment. El plànol hauria estat fet entre el 3 de juny i el 24 de juliol de 1368. En el llibre d'Obra una anotació esmenta en aquestes dates que Pere Sacoma consigna com a despesa el pagament a la barquera per travessar el riu Ter amb l'objectiu d'anar a fer la traça del campanar, com hem indicat al text. Aquesta dada, i el fet que la cal·ligrafia de l'esmentat registre coincideix amb la del plànol, permet establir l'autoria i la datació amb seguretat. En antiguitat, els que més s'hi acosten són el d'una planta de la catedral de Tortosa, d'entre 1379 i 1382, i el de la catedral de Milà, del 1390. Hi ha, també, la famosa planta del monestir de Sant Gall, a Suïssa, que és molt anterior però que, segons Chamorro, està acceptat que no es tracta d'un plànol d'obra sinó d'un mapa fet a posteriori sobre la distribució dels espais del complex.
[Tornar al text]

(5) - "Item pague disapte a.vespre VIII dies de juliol an P(ere) Çacoma maestre maior de la obra del cloquer que començam dilus proper pessat de fer e de fer enderrocar los alberchs necessaris al pati del cloquer per VI jorns de la setmana proper pessada a fer de IIII sous per jorn... XXIIII s". ADG. Obra, 1365–1391 (despeses), f. XVIIv.
[Tornar al text]

(6) - Immediatament, el "Diyous a XXVIII de satembre, per menament et per ordinationem del senyor Afimbert de Foneylar, capitan per lo senyor rey dat a Gerona, per tal cor en Bertran de Cloquin ab grans companyes dehia que passaria e entraria en la terra del senyor rey e la dampnificaria, fiu enfortir lo cap de la esgleya verç sol yxent, de paret a péra et a calç ab marlets, e de fer castels e verdesques al altre cap verç ponent et de part de cerç et de mantelets là on no n.havia per las quals cosas fiu las messions dejús, escritas altra péra picada et reble et escarda que ja havia. E foren hi dins X dies que y int qua los maestres et menobres seguens axi com segueix". Aquestes obres s’inicien en absència del mestre major Pere Sacoma que es trobava a Castelló.
[Tornar al text]

(7) - "Item pague lo dit die an Iohan Lor ferrer per IIII rexes de fferra pensans LXIII libras les quals feu a opus de les vadrieres de la capela del cloquer... LXIII s". ADG. Obra, 1374–1384 (despeses), f. 54.
[Tornar al text]

(8) - "Item a XXVII del dit mes esplague la clau e foy en P[ere] R[amon]. aquesta setmana II dies... VIII s". El pagament de la clau de volta acabada data del 13 de gener de 1384: "Ffo covengut de voluntat del honrat capitol en lo qual consentiment foren presens micer Nicolau Siffre vicari, Arnau Citgar capelan, Arnau Busquets, Berthomeu Ribots magor de dies Nicolau de Bosquets sacristan magor entre mi Bonanat des Pont, obrer de Sent Feliu e en P[ere] R[amon] padrer que el degues fer aquela part de la volte del cloquer un esta la clau magor a ses messions exceptat péres e calç e fuste et clavao e que de ses mans el agues a fer la volte complide e resade. E aço fo fet l.ayn de nostre senyor MCCCLXXXIII a XIII dies del mes de vuytubri per tres pagues LXX libras de Barchinonesesa axi com pus larguement se contenen per capitoli en dues lenques de paper ho mig fuyls dels quals el hac translat e yo men retangui laltre. Item a XIII de janer de MCCCLXXXIIII lo dit P[ere] R[amon] hac fet compliment a le dite volte de tot ço que fer hi devie axi que el ha promes de fer en la dite obre sus altal cloquer ultre ço que no devie fer segons los capitols una setmane ab sos macips Perque yo dit Bonanat obrer l.ayn demont dit de MCCCLXXXIIII done e pague al dit P[ere] R[amon]. XXII del mes d e janer present en P. Comes maestre maior e totem los capitols entre el e mi fets... LXX ll"
[Tornar al text]

(9) - El contracte es va fer entre mestre Joan de Belljoch, d’origen francès, i els obrers de l’obra laica Lluís Desvern, Narcís Amat, Pere Llopis i Gaspar Terres. Joan de Belljoch era mestre major de la Seu de Girona seguint amb la tradició de que els mestres de la catedral també ho eren de Sant Feliu. El mestre es compromet a “...governar, regir y administrar la dita obre y regonèxer e mirar los que obraran aquella fins y compresa la primera volta que sa fet en dit campanar, la qual instancia que ha obrar ha de tenir set canes, poch més o menys, de altària...”. Per tant Joan de Belljoch es comprometia a aixecar aproximadament uns 11 metres, o sigui del nivell 2 al nivell 3 del campanar. El mestre havia de cobrar 50 lliures barceloneses distribuïdes de la següent forma: 5 lliures per l’administració, 15 lliures pel treball de la pedra i el transport a prop de l’església, per començar a realitzar els murs 15 lliures i un cop acabada l’obra 15 lliures més. Es concreta que també es paguin a raó de tres sous i mig per dia a cadascun dels picapedrers encarregats de picar pedra. Totes les eines necessàries per la realització de l’obra corrien a càrrec de Joan de Belljoch.
[Tornar al text]

(10) - El primer informe tècnic parla de l’existència d’una maqueta, sembla ser que realitzada per Joan de Belljoch, de com havia de ser l’obra. Diu que "...perquè la demont dita obre novament principiade sobre la obra antiga del dit campanar se pot continuar, prosseguir y acabar iuxta forma de una mostre havem vista del dit campanar, la qual stà ab us pilars esmortits y ab uns archs botats y ab una formaria, enteulament y gàrgoles ab ses finestres, segons stà designat en dita monstre....
[Tornar al text]

(11) - El mestre picapedrer de Sant Martí Vell, Felip Regí també es compromet a fer pujar el campanar sobre la capella de Santa Anna fins a l’alçada de la segona volta del campanar ja acabat on es troben les campanes i acabar la teulada de dit campanar. Es recalca que la façana estigui ben lligada a ambdos campanars dient que "...per tot haja dexar caxals per lligar dita obra sempre que voldran fer dit campanar, y que dits caxals hajen de correspondre a l’altre pany o otrovat de dit campanar...". També s’obliga a fer unes escales per comunicar el campanar amb el mirador de la part superior de la façana..
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Història urbana de Girona. 4. El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-98-7.
- "La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra". Miquel Àngel Chamorro Trenado. Universitat de Girona. ISBN: 84-688-8626-2.
- "El campanario de San Félix, una obra del siglo XVI". Miquel Àngel Chamorro Trenado.
- "El campanario de San Félix". Jaume Marquès. Revista de Girona, 1968.
- "Sant Feliu: la punxa del campanar. O no?". Narcís Sureda Daunis. Revista de Girona, núm. 242 maig-juny 2007.
- "La construcció del campanar de Sant Feliu durant el segle XVI". Josep Clara. Revista de Girona, núm. 104, 1983.
- "Els camapanars gòtics a les comarques gironines". Miquel Àngel Chamorro i Francesc Llorenç. Diputació de Girona - COAATG - UdG, 1993.

  • L'església de Sant Feliu de Girona. Índex d'apartats, articles i reportatges fotogràfics de la col·legiata.

  • Campanario de la Colegiata de Sn Felio. 1840-1850
    "Campanario de la Colegiata de Sn Felio. 1840-1850". Interpretació fantàstica, rebatuda per l'aparició d'una fotografia de la mateixa època (1852). Francesc Xavier Parcerisa. Arxiu Municipal. Col·lecció Ajuntament de Girona

    Campanar de Sant Feliu des de l'actual Passeig Arqueològic. 1885-1911
    (Ampliar) - Campanar de Sant Feliu des de l'actual Passeig Arqueològic. 1885-1911. Juli Vintró i Casallachs. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

    Església de Sant Feliu vista des de l'altra banda del riu. S'observa el campanar, la façana barroca i l'escalinata d'accés des de la plaça Sant Feliu. 1900-1910
    (Ampliar) - Església de Sant Feliu vista des de l'altra banda del riu. S'observa el campanar, la façana barroca i l'escalinata d'accés des de la plaça Sant Feliu. 1900-1910. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI.

    Vista del campanar de l'església de Sant Feliu des de l'actual passeig Arqueològic abans de les obres d'obertura. A l'esquerra, la torre Cornèlia. 1900-1930
    (Ampliar) - Vista del campanar de l'església de Sant Feliu des de l'actual passeig Arqueològic abans de les obres d'obertura. A l'esquerra, la torre Cornèlia. 1900-1930. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI

    L'església i el campanar de Sant Feliu vistos des de la pujada homònima. 1896-1925
    (Ampliar) - L'església i el campanar de Sant Feliu vistos des de la pujada homònima. 1896-1925. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI

    La traça del campanar gironí de Sant Feliu, plànol d'obra sobre paper. 1368
    La traça del campanar gironí de Sant Feliu, plànol d'obra sobre paper. 1368. Imatge UdG - EPS Escola Politècnica Superior.

    Vista de l'església i el campanar de Sant Feliu des de la pujada homònima. 1900-1924
    (Ampliar) - Vista de l'església i el campanar de Sant Feliu des de la pujada homònima. 1900-1924. Josep Esquirol Pérez. Ajuntament de Girona - CRDI

    Campanar de Sant Feliu des de la Catedral. 1880-1926
    (Ampliar) - Campanar de Sant Feliu des de la Catedral. 1880-1926. Joaquim Morelló i Nart. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

    El campanar des de la plaça de Sant Feliu
    (Ampliar) - El campanar i la façana barroca des de la plaça de Sant Feliu.

    El campanar des de la façana nord de Sant Feliu
    (Ampliar) - El campanar des de la façana nord de la basílica de Sant Feliu.

    El campanar des de la façana sud de Sant Feliu
    (Ampliar) - El campanar des de la façana sud de la basílica de Sant Feliu.

    Detall del campanar des de la façana sud de Sant Feliu
    (Ampliar) - Detall del campanar des de la façana sud de la basílica de Sant Feliu.

    Arribada a Girona del comboi de socors que entrà a la ciutat l'1 de setembre de 1809, durant la Guerra del Francès. Gravat de 1883
    (Ampliar) - Arribada a Girona del comboi de socors que entrà a la ciutat l'1 de setembre de 1809, durant la Guerra del Francès. Gravat de 1883. Josep Lluís Pellicer i Fenyé. Ajuntament de Girona.

    La campana Narcisa Antònia Joana des de la façana sud de Sant Feliu
    (Ampliar) - La campana Narcisa Antònia Joana des de la façana sud de Sant Feliu.

    Record de la benedicció de les cinc campanes actuals, el 1946
    (Ampliar) - Record de la benedicció de les cinc campanes actuals, el 1946. Gentilesa de Nausica Masó.

    Col·locació de les cinc campanes actuals, beneïdes el 1946
    (Ampliar) - Col·locació de les cinc campanes actuals, beneïdes el 1946. Gentilesa de Nausica Masó.

    Col·locació de les cinc campanes actuals, beneïdes el 1946
    (Ampliar) - Col·locació de les cinc campanes actuals, beneïdes el 1946. Gentilesa de Nausica Masó.

    Col·locació de les cinc campanes actuals, beneïdes el 1946
    (Ampliar) - Col·locació de les cinc campanes actuals, beneïdes el 1946. Gentilesa de Nausica Masó.

    Col·locació de la campana Esperança Rafaela Camila, beneïda el 1946. Donada per Esperança Bru a la memòria del seu difunt marit, Rafel Masó
    (Ampliar) - Col·locació de la campana Esperança Rafaela Camila, beneïda el 1946. Donada per Esperança Bru a la memòria del seu difunt marit, Rafel Masó. Gentilesa de Nausica Masó.

    Retrat de Rafael Masó amb el campanar de l'església de Sant Feliu al fons. 1920-1925
    (Ampliar) - Retrat de Rafael Masó amb el campanar de l'església de Sant Feliu al fons. 1920-1925. Joan Masó Valentí. Fons Joan Masó Valentí - CRDI

    El campanar des de la plaça de Sant Feliu
    (Ampliar) - El campanar i la façana barroca des de la plaça de Sant Feliu.

    Detall del campanar de Sant Feliu
    (Ampliar) - Detall del campanar de Sant Feliu.

    Detall del campanar de Sant Feliu
    (Ampliar) - Detall del campanar de Sant Feliu.



    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés