|
|
El nom del carrer.
El carrer dels Calderers és, pel seu nom, propi de la Girona artesana dels temps medievals. Comunica el carrer de les Ballesteries i la pujada de Sant Feliu amb la plaça de Sant Feliu i el carrer de la Barca. Des de principis del segle XIII el que seria el carrer de Perolers i Calderers es troba documentalment sense nom, i anava des de la plaça de Sant Feliu fins al les Ballesteries (1). El 1535, el carrer s'anomenava "carrer dels Calderers", i perllongava l'eix principal del barri de Galligants fins al carrer de les Ballesteries. Als documents dels segles XIV a XVII acostuma a rebre el nom de "carrer dels Perolers", però a partir del set-cents la fórmula Calderers s'imposa rodonament, potser per influència del castellà. El nom de "calle de Caldereros" ja és esmentat pel cronista Enric Claudi Girbal i Nadal en la "Guia-Cicerone de la Inmortal Gerona" (1866) on la va traduir per "Carrer de Calderers". Des de molts segles enrera, quan la Uengua catalana era emprada en els documenís administratius del Capítol Catedral de Girona, era anomenat constantment "Carrer deis Perolers" (2).
L'església i pujada de Sant Feliu vistes des de la part baixa. A l'esquerra, l'inici del carrer Calderers i la fusteria de Manuel Quer. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
J. Clara esmenta al seu article la mort a la dècada dels anys 80 del segle XX de l'últim representant de l'ofici, en Miquel Rueda, el qual tenia l'obrador a la casa número 3 de la Pujada de Sant Feliu, on més tard hi hagué l'establiment de l'òptic del mateix cognom. Durant molt temps el carrer tocava amb el de les Ballesteries i el nom de "Pujada de Sant Feliu" estava reservat al tros costerut que enllaça el carrer de les Ballesteries amb la porta sud de l'església de Sant Feliu. Al nord d'aquesta pujada hi havia una illa de cases de forma triangular, que feia molt estrets els carrers adjacents.
El límit nord de l'illa era una escala suau i estreta que encara subsisteix en gran part. El bloc va ser enderrocat l'any 1924 segons projecte de l'arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús (1884–1970), la primera casa de les quals corresponia a la fusteria de Manuel Quer, que abans tenia el número vuit.
Aquí mateix funcionà una escola de primeres lletres que l'Ajuntament anomenà pomposament "Estudio de Montserrate" i que, l'any 1841 , cedí en establiment al geòmetre Lluís Barnoya. A la façana de la casa enderrocada hi havia una capelleta en la qual es representava en relleu la Mare de Déu de Montserrat, cap a la qual tenien devoció la gent del barrí; per això el carrer era anomenat també "carrer de Montserrat" (3).
Entre la mateixa casa i l'illa desapareguda hi havia una placeta, anomenada per Julián de Chía, "Placeta de Calderers", en la qual l'any 1663 estava situada la casa del cavaller Josep Font i Llorens. En un document datat el dia 3 d'agost de 1689, extractat per Sulpici Pontich, el lloc s'anomena "Plaça dels Perolers", on hi havia una casa habitada per Falcó i Jubert.
L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal fent un petó al cul de la lleona. 1986. Xavier Sureda. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El Cul de la Lleona.
A la banda contrària a la casa de Montserrate hi hagué durant molts anys un hostal anomenat l'"Hostal de la Lleona", on hi havia una columna d'estil romànic que mostrava ran del capitell una bèstia en actitud d'enfilar-se amunt, ben arrapada al fust (4).
En realitat representava un lleó pero la gent en deia una mona. Com que la base de la columna estava aparedada al paviment del carrer, una persona alçant-se de puntetes podia tocar amb la cara la part inferior de l'animal. En base a això la gent, per tabalejar, deia als acabats d'arribar que per a tenir carta de ciutadania a Girona, havien de besar "el cul de la mona".
L'any 1866 un carro va fer caure la columna i en provocà una considerable trencadissa del fust, i l'Ajuntament no autoritzà Tomàs Trescens, que n'era propietari, a col·locar-la de bell nou, perquè quan fos alineada la via hi impediria el trànsit. La passà al fons arqueològic de l’antic Museu Provincial, al claustre del Monestir de Sant Pere de Galligants, on hi va estar fins que es va traslladar a l’actual Museu d’Art de Girona, a la dècada de 1970. La columna es creu que potser va ser feta per suportar la biga del vestíbul d'una gran casa, i que pot tenir un origen anterior a la fundació de l'hostal: ha estat catalogada del segle XIII. El 3 de gener de 1986 es va col·locar una còpia a la situació actual, substituïda per una segona còpia el 1995.
[Article principal].
Festa popular del carrer Calderers. Retrat de dos homes amb la reina de la festa a la pujada de Sant Feliu. 1948. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Els aiguats.
El fet més tràgic esdevingut en el carrer va ser una crescuda del riu Ter el 13 de desembre de 1663, que va embestir la muralla i les cases de la banda del riu Onyar i, socavant-les, les va enderrocar en una extensió de 70 canes, uns 112 metres. Van quedar en ruïnes quinze cases del carrer dels Calderers. En una altra inundació, la del dia 17 de setembre de 1732, hom va col·locar un pont fet de taulons de fusta entre les cases de la banda del riu i la de Montserrat i així la gent podia salvar-se aterrant els envans de les cases i anant cap a l'església de Sant Feliu.
Des de la casa número 19 de la Pujada de Sant Feliu, que llavors era del carrer dels Perolers, fins al Portal de la Barca totes les cases varen ser enderrocades per diferents aiguats. També el riu Galligants en algunes riuades inundava aquest carrer. L'any 1732 la seva crescuda va inundar els carrers propers fent arribar l'aigua fins als Quatre Cantons; però la inundació més espectacular d'aquest riu va ser el dia de Sant Narcís de 1735, el 29 d'octubre. En plena Fira de Girona va pujar pel carrer del Llop fins al convent de les Caputxines, a la pujada del Rei Martí; al carrer dels Perolers hi havia una alçada de quinze pams d'aigua i passant pel carrer de les Ballesteries i l'Argenteria, arribà a desaiguar en l'Onyar al capdamunt de la plaça de les Cols, a l'indret del carrer dels Abeuradors. Per sort aquella vegada no va causar desgracies personals.
La culpa d'aquesta inundació va ser atribuïda a una fortificació, a manera de baluard, que poc temps abans els enginyers militars havien fet construir entre el Portal de la Barca i l'embocadura del Galligants, la demolició de la qual va ser repetidament sol·licitada per l'Ajuntament de Girona.
El sector nord-oest de la ciutat el 1535. S'hi indica: 1) el carrer dels Perolers. 2) el pont dels Perolers. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
El pont del Perolers.
La documentació del segle XIV ("Estima" de 1535) esmenta un pont dels Perolers que cal situar en un lloc indeterminat de l'actual carrer dels Calderers, o de les cases que actualment formen part de la pujada de Sant Feliu. Hi ha qui el
col·loca sobre el Galligants o bé sobre l'Onyar. Pere Freixes ha apuntat la possibilitat que es trobés sobre el fossat que separava la Força Vella del burg de Sant Feliu. Potser només era una antiga passera que comunicava el burg amb les hortes de l'altra banda de l'Onyar.
En qualsevol cas, sobre la muralla o sobre l'Onyar, havia d'estar situat en aquest carrer on els perolers tenien els seus obradors. De fet, l'ofici de peroler o de calderer es va conservar en aquest sector fins al segle XX: prop del pont d'en Gómez hi havia la caldereria Casals i més recentment encara, als anys seixanta del segle XX, s'hi podia veure l'obrador d'en Miquel Rueda, que va ser el darrer representant de l'ofici.
Notes
(1) -
Ja existia en el segle XIII. En 1259, l’abat Ramon de Sant Feliu confirmava al monestir homònim de Guíxols la possessió d’unes cases que acabava de rebre en donació i situades al burg de Sant Feliu, que afrontaven amb altres cases a nord i sud, tot formant una renglera, i cap a ponent ...in carraria publica et in alveo Undaris... –el carrer públic i l’areny de l’Onyar-. Està documentada la localització d’aquesta casa; l’Estima de 1535 descrivia la seva situació exacta en el carrer aleshores dit de Perolers, avui de Calderers. La descripció de 1259, repetida en un altre document de 1273 no permetia dubtar-ne, la casa se situava davant el carrer. -
Tornar al text
(2) -
Si bé es considera com a sinònims els mots peroler i calderer, se sol associar el primer amb el constructor d'atuells d'aram destinats a usos domèstics, principalment els perols i les peroles; en canvi relaciona les calderes amb usos industrials i amb recipients de gran capacitat destinats a produir vapor d'aigua o a tenir-ne de calenta, emparedats i proveïts d'una fornal fixa i exclusiva per al fí indicat. (J. Marquès, op. cit). -
Tornar al text
(3) -
En ser derruïda la casa, el relleu va ser dipositat el 1935 al Museo Provincial de la Diputación de Gerona, i actualment al Museu d'Art de Girona). El doctor Lluís Batlle i Prats va publicar la historia de l'esmentada casa, que havia pertangut al monestir de la Mare de Déu de Montserrat ("Pavelló de la Mare de Déu de Montserrat"), pel qual motiu segurament va ser decorada amb la capelleta de la Mare de Déu. L'autoria del relleu es desconeix , però no pas la del marc amb els àngels, l'autor del qual és l'escultor gironí Marià Barnoya Costa (1674-1736). Font dades: "Museu d'Art de Girona. 12 mesos, 12 obres". Francesc Miralpeix i Vilamala, 2020, Museu d'Art de Girona. ISBN 84-1860-101-9. - Tornar al text
(4) -
Està tallada en pedra calcària nummulítica de Girona i mesura, inclosa la columna, 366 x 46 x 38 cm, està partida en nou fragments i presenta restes de policromia del segle XIX. Precisament va ser al llarg del segle XIX quan es va crear una certa ambigüitat pel que fa a la seva identificació, atès que sovint era descrita com una mona, i més tard com una lleona. Malgrat tot, aquest argument no va guanyar pes, ja que el lleó era un animal habitual en el repertori iconogràfic i simbòlic de l’edat mitjana a Europa.
A nivell formal, la figura sembla estar escalant el tronc d’un arbre i destaca per la llarga crinera de 40 cm, uns ulls grossos i una expressió ferotge. Presenta algunes pèrdues al front i al morro, fet que dificulta conèixer la veritable expressió de la lleona.
Sabem que al segle XIX estava ubicada a l’extrem oposat del carrer Calderers, al número 8, i que acompanyava la façana del “Mesón Hostal de la Lleona”. Tot i això, no va ser creada per a aquest establiment, sinó molt possiblement per a l’espai exterior d’una casa benestant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la lleona, que es gira cap a l’espectador en actitud de vigilància. Dades base: "La Lleona de Girona". Miquel Àngel Fumanal, op. cit. - Tornar al text
Bibliografia
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-756-1.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-768-5.
- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2000. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-798-7.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "El carrer dels Perolers". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" 1/7/1979.
- "El carrer dels Calderers". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" l'11/8/1984.
- "Guia-Cicerone de la Inmortal Gerona". Enrique Claudio Girbal. 1866. Establiment tipogràfic de Gerardo Cumané i Fabrellas, Girona.
- "La Lleona de Girona". Miquel Àngel Fumanal i Pagès. 2024. Generalitat de catalunya. ISBN 84-1014-474-3.
 -
|
(Ampliar) - Capelleta-oratori a la Mare de Déu de Montserrat, al carrer Calderers. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Relleu de la Mare de Déu de Montserrat, segle XVIII, procedent d'una capelleta situada al carrer Calderers. Fusta i guix policromat, 107 x 115 x 20. Museu d'Art de Girona.
(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona a mitjans del segle XIII. S'hi indica: 1) monestir de Sant Pere de Galligants. 2) Església de Sant Feliu. 3) Espai que ocuparia el carrer de Calderers. Dibuix de Jordi Sagrera.
(Ampliar) - Carta de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga de Girona (secretari: José Franquet Serra) a l'Ajuntament de Girona. Es comunica que aviat s'obrirà el local de l'entitat ubicat al carrer Calderers. 1871. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La pujada de Sant Feliu vista des carrer Calderers. Al fons, la torre de l'Institut Vell. 1925. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La descripció del carrer feta per Enric Claudi Girbal, esmentada per J. Marquès.
(Ampliar) - Festa popular del carrer Calderers. Retrat d'un grup de dones i mainada a l'exterior d'un habitatge. 1948. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Obres d'urbanització del carrer Calderers. 1977. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 15" N
2º 49' 27" E |
|
