Aspecte de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) Tomba de l'abat Saunière. - (Ampliar) Biblioteca de l'abat Saunière a l'interior de la Torre Magdala. - (Ampliar) La Torre Magdala. - (Ampliar) Pàgina del diari de Saunière on esmenta el descobriment d'una tomba, el 21 de setembre de 1891. Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) Maria Magdalena. Imatge a l'església que li és dedicada. - (Ampliar) Gàrgola a la porta de l'església de Maria Magdalena. - (Ampliar) L'abat François-Bérenger Saunière davant la porta de la seva església. 1905. Viquipèdia. - (Ampliar) La Torre Magdala. - (Ampliar) El diable Asmodeu. Detall. Suport de la pica baptismal de l'església. - (Ampliar) Escala de cargol de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) La Torre Magdala des dels jardins. - (Ampliar) Detall de l'estatuària de l'església. - (Ampliar) La torre-hivernacle des dels jardins. - (Ampliar) Sòl de la biblioteca de Saunière a la Torre Magdala. - (Ampliar) Beneitera de Saunière. - (Ampliar) Pilar carolingi (segle IX) de l'antic altar. Saunière la va utilitzar com suport de la imatge de la Mare de Déu de Lourdes, al seu jardí. Al seu interior hi devien haver relíquies. - (Ampliar)
|
La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh (Rennes-le-Chàteau) L'arribada de Saunière.
1 de juny 1885. L'abat François-Bérenger Saunière arriba a un poblet pobre i aïllat de 298 habitants (63 l'any 2013), castigat per la seva manca de disciplina com professor del seminari de Narbona. A partir d'aquest moment, i fins l'1 de febrer de 1909, és el rector d'aquesta població de l'Aude. El 1886 va començar a fer obres a l'església del poble (1) i aqui comença la llegenda que envolta aquest personatge i, per extensió el poble sencer. La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) La troballa dels pergamins.
La llegenda diu que va decidir canviar de lloc l'altar el juliol de 1887. Quan els treballadors varen moure l'ara de l'altar antic, descobriren en un dels pilars un amagatall amb tres rodets de fusta segellats amb cera, que contenien ossos petits i pergamins, que correspondrien, probablement, a les relíquies i els pergamins indicarien la dedicació de l'església, la data de la consagració, els noms del bisbe que realitzà la cerimònia i el rector de l'època, com era habitual. El conjunt es va lliurar al capellà qui va argumentar que tenien un gran valor i que provaria de desxifrar-los. Hi ha algunes variants d'aquest descobriment. Una diu que la troballa es va fer dins d'un barrot de fusta, i per a altres en un dels dos pilars de l'altar. Hi havia dos pilars: una llosa de pedra en brut i el segon amb símbols carolingis gravats, dins el qual s'haurien trobat els pergamins. La llosa dels cavallers, trobada per l'abat Saunière. Actualment, al Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) La troballa del tresor. Saunière hauria fet nous descobriments el 1891 durant la restauració dels mosaics de la nau, davant de l'altar, quan va localitzar, amb l'ajuda dels seus treballadors, una llosa tallada anomenat "dels Cavallers" (2). A la fosa coberta per la llosa s'hi hauria trobat un tresor, monedes d'or i objectes preciosos de culte. El capellà va fer sortir els treballadors immediatament, argumentant que només eren medalles de Lourdes, i va mantenir tancada l'església tot el dia i els dies següents, probablement per explorar el lloc ell mateix. També hi va descobrir, el 9 de setembre de 1891, una tomba. En els seus diaris, Saunière va escriure el dia 21: "descobriment d'una tomba". Va ser durant aquest any que començà a treballar la part exterior de l'església, i dissenyant el parc que encara podem trobar avui en dia tot i la destrucció generalitzada que ha patit. L'abat Saunière i la seva majordoma Marie Dénarnaud. Figures de cera al Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) Els primers contactes. El 1893, Saunière hauria anat a París i al castell de la Madeleine, prop de Vernon, amb permís i finançament del bisbat de Carcassona. Durant la seva estada a París hauria mantingut converses amb l'abat Vieil, de l'església de Saint Sulpice, per determinar la importància dels documents. També s'hauria reunit amb Emma Calvé, famosa cantant de l'època i molt afeccionada a l'esoterisme. Uns dies més tard, Vieil li hauria explicat el significat ocult dels pergamins però el contingut de les seves converses no ens han arribat. Saunière tornà poc després, deixant a París els documents, però guardant-ne còpies (3). Panoràmica des de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) El comportament de l'abat semblava cada vegada més estrany als vilatans, sobretot quan, segons la llegenda, s'adonaren que excavava al cementiri, alterava la disposició de les tombes, s'entestava a esborrar alguns epitafis, entre els quals el de Maria Negri d'Able, esposa de François d'Hautpoul, l'últim senyor del castell. Fins i tot l'alcaldia li va demanar, el 1892, que s'aturés. A partir d'aquest moment, Saunière viatja cada vegada més sovint, a vegades durant diversos dies, i els vilatans els sorprenen fent excavacions a l'església, al cementiri i als camps propers. Durant els seus viatges, portava una maleta a lloms d'un ruc o, segons una altra versió, una caputxa de veremador sobre les seves espatlles, suposadament plena de pedres recollides per a la decoració de l'església o de la cova del jardí. La luxosa vila Betània. - (Ampliar) Diners a grapats.
El capellà, que havia viscut en una pobresa total, començà el 1891 a fer despeses sumptuàries en la seva església, despeses que pagava de la seva butxaca. Va dur-hi a terme una renovació completa, d'acord amb els seus gustos, que va acabar el 1897. L'estil barroc saint-sulpicià hi és present: a més de pintures de colors vius i moltes estàtues, el beneiter &eacutue;s suportat per un dimoni tallat, cosa freqüent a mitjans del segle XIX, com es pot veure a l'església de Sant-Malo de Dinan, en aquest cas tallat en pedra d'una sola peça amb la pica. Els jardins des de la Torre Magdala. Al fons, la vila Betània. - (Ampliar) L'origen de la fortuna de Saunière?
El luxe de l'abat va fer murmurar els vilatans i el bisbe el va acusar de tràfic de misses (misses per al guariment de malalties, misses de difunts) i de destinar a propòsits personals els diners enviats per les congregacions i els fidels amb els quals estava en contacte de tot Europa (4). Va ser amonestat pel bisbat el 1901, durant l'episcopat de Félix-Arsène Billard, i també, regularment, pel seu successor Paul-Félix Beuvain Beauséjour, per negar-se a revelar l'origen dels seus recursos i al·,legar nombroses donacions de benefactors anònims, però el bisbe va argumentar que els seus llibres eren falsos. Acusat de simonia, Saunière va ser portat davant el bisbe que el va suspendre a divinis el desembre de 1910. Posteriorment, va ser substituït per un altre sacerdot. Va apel·lar a Roma, i va ser rehabilitat el 1913; després d'una nova amonestació del bisbe, se li va prohibir permanentment dir missa, l'abril de 1915. Saunière va seguir vivint a Rènnas del Castèlh, on hi oficiava en una petita capella situada a la terrassa del complex que havia construït, a la que assistien el vilatans, i no a les misses del nou rector. Durant la Primera Guerra Mundial, Saunière va ser considerat sospitós d'espionatge per alguns vilatans. Visita del president francès Franços Mitterrand a l'església de Rènnas del Castèlh el 2 de març 1981. André Galaup, Viquipèdia. - (Ampliar) Un misteri tacat de sang.
El mite de Rènnas del Castèlh continuà quan el confrare i íntim amic de Saunière a Coustaussa, el pare Jean Antoine Gélis, va ser assassinat brutalment l'1 de novembre de 1897, el que plantejà la possibilitat que coneixés el secret de Saunière i l'assassí volgués recuperar documents importants. Una altra mort misteriosa va succeïr l'1 de febrer de 1915, la d'un coreligionari veí, el pare Joseph Rescanières, rector de Banhs de Rènnas (Rennes-les-Bains) i successor de l'abat Henri Boudet, molt unit a Saunière, i de qui es rumorejava que hauria heretat els secrets. Habitació de la vila Betània, decorada amb paper pintat Art Nouveau Le Chardon (1903-1904), dissenyat per Alphonse Mucha. - (Ampliar) La popularització de la llegenda.
Noël Corbu va transformar la vila de Betània en un hotel-restaurant, l'Hôtel de la Tour, i per atreure el màxim de turistes, va embellir la llegenda de l'enriquiment de Saunière mitjançant el periodista André Salomon, qui va publicar tres articles al diari La Dépêche du Midi el 12, 13 i 14 de gener de 1956 (5).
Notes
(2) La talla carolíngia, del segle VIII-IX, es composa de dos panells delimitats per columnes que sostenen unes arcades. Sobre la seva procedència hi ha diverses opinions: una llosa funerària (H. Guy, 1927), una decoració de l'església (B. Lescure, 1978), o el lateral d'un sarcòfag (P. Saussez, 2004).
(3) Aquests rotlles, dels que ningú ha vist mai l'original, serien quatre i es referirien a: (4) Jean-Jacques Bedu estima que el tràfic de 100.000 intencions de misses pagades, d'1 a 5 francs, entre 1893 i 1915, per si sola, hauria finançat les construccions i els mobles, mentre que altres donants importants (la comtessa de Chambord, els cercles reialistes de París i Narbonne, el Cercle catòlic de Narbona, del qual el seu germà, Jean Marie alfred Saunière, n'era l'almoiner i el veritable portaveu) li harien permès comprar les terres i donar grans sumes de diners a famílies necessitades. - (Tornar al text) (5) Sota el títol "El fabulós descobriment del capellà dels milers de milions. El senyor Noël Corbu coneix l'amagatall del tresor Saunière que és de 50 mil milions?". El tercer article és una entrevista amb Corbu, que diu que l'abat va ensopegar amb el tresor enterrat el 1249 a la seva església per Blanca de Castella per posar el tresor reial lluny de la cobdícia dels vassalls oprimits o la Revolta dels Pastors, mentre que el rei era en una croada. - (Tornar al text) (Il·lustració de títol amb col·laboració amb Joan Ayala Angelats) |
Escala de cargol de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) L'abat François-Bérenger Saunière. La Torre Magdala. - (Ampliar) Marie Dénarnaud, majordoma de Saunière. Viquipèdia. - (Ampliar) Vitrall de la Vila Betània. - (Ampliar) Vista des del passadís que comunica les dues torres. - (Ampliar) Maria Magdalena. Imatge a l'església que li és dedicada. - (Ampliar) El diable Asmodeu. Suport de la pica baptismal de l'església. - (Ampliar) L'abat Saunière. Detall de la figura de cera al Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar) Gàrgola a la porta de l'església de Maria Magdalena. - (Ampliar) Detall de la Torre Magdala. - (Ampliar) Façana principal de la Vila Betània. - (Ampliar) Detall de l'estatuària de l'església. - (Ampliar) Cúpula de vidre de la torre-hivernacle. - (Ampliar) Interior de la Torre Magdala. - (Ampliar) Capella de la Vila Betània. - (Ampliar) Làpida de Marie de Nègre d’Ables (1714-1781), avui desapareguda. Coneguda per la còpia que en va fer l'erudit local Elie Tisseyre, se suposa un text codificat sobre el tresor llegendari. - (Ampliar)
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |