La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh

Aspecte de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

Tomba de l'abat Saunière

Tomba de l'abat Saunière. - (Ampliar)

Biblioteca de l'abat Saunière a l'interior de la Torre Magdala

Biblioteca de l'abat Saunière a l'interior de la Torre Magdala. - (Ampliar)

La Torre Magdala

La Torre Magdala. - (Ampliar)

Pàgina del diari de Saunière on esmenta el descobriment d'una tomba, el 21 de setembre de 1891

Pàgina del diari de Saunière on esmenta el descobriment d'una tomba, el 21 de setembre de 1891. Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

Maria Magdalena. Imatge a l'església que li és dedicada

Maria Magdalena. Imatge a l'església que li és dedicada. - (Ampliar)

Gàrgola a la porta d'entrada de l'església de Maria Magdalena

Gàrgola a la porta de l'església de Maria Magdalena. - (Ampliar)

L'abat François-Bérenger Saunière davant la porta de la seva església. 1905

L'abat François-Bérenger Saunière davant la porta de la seva església. 1905. Viquipèdia. - (Ampliar)

La Torre Magdala

La Torre Magdala. - (Ampliar)

El diable Asmodeu. Detall. Suport de la pica baptismal de l'església

El diable Asmodeu. Detall. Suport de la pica baptismal de l'església. - (Ampliar)

Escala de cargol de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh

Escala de cargol de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

La Torre Magdala des dels jardins

La Torre Magdala des dels jardins. - (Ampliar)

Detall de l'estatuària de l'església

Detall de l'estatuària de l'església. - (Ampliar)

La torre-hivernacle des dels jardins

La torre-hivernacle des dels jardins. - (Ampliar)

Sòl de la biblioteca de Saunière a la Torre Magdala

Sòl de la biblioteca de Saunière a la Torre Magdala. - (Ampliar)

Beneitera de Saunière

Beneitera de Saunière. - (Ampliar)

Pilar carolingi (segle IX) de l'antic altar. Saunière la va utilitzar com suport de la imatge de la Mare de Déu de Lourdes, al jardí. Al seu interior hi devien haver relíquies

Pilar carolingi (segle IX) de l'antic altar. Saunière la va utilitzar com suport de la imatge de la Mare de Déu de Lourdes, al seu jardí. Al seu interior hi devien haver relíquies. - (Ampliar)


42º 55' 41" N - 2º 15' 48" E

La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh (Rennes-le-Chàteau)

L'arribada de Saunière. 1 de juny 1885. L'abat François-Bérenger Saunière arriba a un poblet pobre i aïllat de 298 habitants (63 l'any 2013), castigat per la seva manca de disciplina com professor del seminari de Narbona. A partir d'aquest moment, i fins l'1 de febrer de 1909, és el rector d'aquesta població de l'Aude. El 1886 va començar a fer obres a l'església del poble (1) i aqui comença la llegenda que envolta aquest personatge i, per extensió el poble sencer.
Amb l'ajuda de la seva fidel majordoma Marie Dénarnaud, hauria fet unes misterioses troballes, i a partir d'aquest moment multiplicà les excavacions a l'església i es passà nits excavant al cementiri.

La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh

La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

La troballa dels pergamins. La llegenda diu que va decidir canviar de lloc l'altar el juliol de 1887. Quan els treballadors varen moure l'ara de l'altar antic, descobriren en un dels pilars un amagatall amb tres rodets de fusta segellats amb cera, que contenien ossos petits i pergamins, que correspondrien, probablement, a les relíquies i els pergamins indicarien la dedicació de l'església, la data de la consagració, els noms del bisbe que realitzà la cerimònia i el rector de l'època, com era habitual. El conjunt es va lliurar al capellà qui va argumentar que tenien un gran valor i que provaria de desxifrar-los. Hi ha algunes variants d'aquest descobriment. Una diu que la troballa es va fer dins d'un barrot de fusta, i per a altres en un dels dos pilars de l'altar. Hi havia dos pilars: una llosa de pedra en brut i el segon amb símbols carolingis gravats, dins el qual s'haurien trobat els pergamins.
L'alcaldia va demanar còpies dels pergamins pels arxius municipals, i el capellà els les va lliurar al cap d'uns dies. La notícia de la troballa es propagà molt ràpidament al poble i van demanar Saunière de vendre els pergamins a un museu i amb els diners que obtingués pagar les reparacions de l'església. Ningú sap avui en dia, o té proves del que en realitat contenien aquests pergamins.

La llosa dels cavallers, trobada per l'abat Saunière. Actualment, al Museu de Rènnas del Castèlh

La llosa dels cavallers, trobada per l'abat Saunière. Actualment, al Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

La troballa del tresor. Saunière hauria fet nous descobriments el 1891 durant la restauració dels mosaics de la nau, davant de l'altar, quan va localitzar, amb l'ajuda dels seus treballadors, una llosa tallada anomenat "dels Cavallers" (2). A la fosa coberta per la llosa s'hi hauria trobat un tresor, monedes d'or i objectes preciosos de culte. El capellà va fer sortir els treballadors immediatament, argumentant que només eren medalles de Lourdes, i va mantenir tancada l'església tot el dia i els dies següents, probablement per explorar el lloc ell mateix. També hi va descobrir, el 9 de setembre de 1891, una tomba. En els seus diaris, Saunière va escriure el dia 21: "descobriment d'una tomba". Va ser durant aquest any que començà a treballar la part exterior de l'església, i dissenyant el parc que encara podem trobar avui en dia tot i la destrucció generalitzada que ha patit.

L'abat Saunière i la seva majordoma Marie Dénarnaud. Figures de cera al Museu de Rènnas del Castèlh

L'abat Saunière i la seva majordoma Marie Dénarnaud. Figures de cera al Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

Els primers contactes. El 1893, Saunière hauria anat a París i al castell de la Madeleine, prop de Vernon, amb permís i finançament del bisbat de Carcassona. Durant la seva estada a París hauria mantingut converses amb l'abat Vieil, de l'església de Saint Sulpice, per determinar la importància dels documents. També s'hauria reunit amb Emma Calvé, famosa cantant de l'època i molt afeccionada a l'esoterisme. Uns dies més tard, Vieil li hauria explicat el significat ocult dels pergamins però el contingut de les seves converses no ens han arribat. Saunière tornà poc després, deixant a París els documents, però guardant-ne còpies (3).

Panoràmica des de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh

Panoràmica des de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

El comportament de l'abat semblava cada vegada més estrany als vilatans, sobretot quan, segons la llegenda, s'adonaren que excavava al cementiri, alterava la disposició de les tombes, s'entestava a esborrar alguns epitafis, entre els quals el de Maria Negri d'Able, esposa de François d'Hautpoul, l'últim senyor del castell. Fins i tot l'alcaldia li va demanar, el 1892, que s'aturés. A partir d'aquest moment, Saunière viatja cada vegada més sovint, a vegades durant diversos dies, i els vilatans els sorprenen fent excavacions a l'església, al cementiri i als camps propers. Durant els seus viatges, portava una maleta a lloms d'un ruc o, segons una altra versió, una caputxa de veremador sobre les seves espatlles, suposadament plena de pedres recollides per a la decoració de l'església o de la cova del jardí.

La luxosa vila Betània

La luxosa vila Betània. - (Ampliar)

Diners a grapats. El capellà, que havia viscut en una pobresa total, començà el 1891 a fer despeses sumptuàries en la seva església, despeses que pagava de la seva butxaca. Va dur-hi a terme una renovació completa, d'acord amb els seus gustos, que va acabar el 1897. L'estil barroc saint-sulpicià hi és present: a més de pintures de colors vius i moltes estàtues, el beneiter &eacutue;s suportat per un dimoni tallat, cosa freqüent a mitjans del segle XIX, com es pot veure a l'església de Sant-Malo de Dinan, en aquest cas tallat en pedra d'una sola peça amb la pica.
Després de l'abandonament de les excavacions el 1897, la construcció i les renovacions no s'aturaren. En 1899, Saunière comprà sis terrenys al poble, a nom de la seva majordoma, Marie Dénarnaud, que ell designà com la seva hereva. Les construccions a l'àrea varen acabar el 1906. Hi va fer un jardí amb una col·lecció d'animals salvatges, on va reunir-hi micos, guacamais, un hivernacle, dues torres, -una de vidre i pedra, la Torre Magdala- connectades per una passarel·la, i també una casa, la vila Betània, petita però luxosa, per acollir-hi sacerdots retirats, però Saunière hi hostatjava altes personalitats, a qui oferia menges refinades i begudes espirituoses exquisides. No obstant, l'abat Saunière seguia vivint a la seva rectoria.
La seva obra més famosa és, sens dubte, la torre Magdala, construïda a la vora del turó. Aquesta petita torre, avui visitable, acollia la seva biblioteca.

Els jardins des de la Torre Magdala. Al fons, la vila Betània

Els jardins des de la Torre Magdala. Al fons, la vila Betània. - (Ampliar)

L'origen de la fortuna de Saunière? El luxe de l'abat va fer murmurar els vilatans i el bisbe el va acusar de tràfic de misses (misses per al guariment de malalties, misses de difunts) i de destinar a propòsits personals els diners enviats per les congregacions i els fidels amb els quals estava en contacte de tot Europa (4). Va ser amonestat pel bisbat el 1901, durant l'episcopat de Félix-Arsène Billard, i també, regularment, pel seu successor Paul-Félix Beuvain Beauséjour, per negar-se a revelar l'origen dels seus recursos i al·,legar nombroses donacions de benefactors anònims, però el bisbe va argumentar que els seus llibres eren falsos. Acusat de simonia, Saunière va ser portat davant el bisbe que el va suspendre a divinis el desembre de 1910. Posteriorment, va ser substituït per un altre sacerdot. Va apel·lar a Roma, i va ser rehabilitat el 1913; després d'una nova amonestació del bisbe, se li va prohibir permanentment dir missa, l'abril de 1915. Saunière va seguir vivint a Rènnas del Castèlh, on hi oficiava en una petita capella situada a la terrassa del complex que havia construït, a la que assistien el vilatans, i no a les misses del nou rector. Durant la Primera Guerra Mundial, Saunière va ser considerat sospitós d'espionatge per alguns vilatans.
Els rumors sobre el tresor de Saunière abundaven, des dels més racionals (indulgències sucoses, saqueig de tombes, donacions per participar en una conspiració reialista, i d'aquí la simulació per Saunière del descobriment del tresor per amagar l'origen dubtós o fraudulent dels seus recursos financers) fins els més extravagants (el tresor dels visigots, el tresor dels càtars, etc.)

Visita del president francès Franços Mitterrand a l'església de Rènnas del Castèlh el 2 de març 1981

Visita del president francès Franços Mitterrand a l'església de Rènnas del Castèlh el 2 de març 1981. André Galaup, Viquipèdia. - (Ampliar)

Un misteri tacat de sang. El mite de Rènnas del Castèlh continuà quan el confrare i íntim amic de Saunière a Coustaussa, el pare Jean Antoine Gélis, va ser assassinat brutalment l'1 de novembre de 1897, el que plantejà la possibilitat que coneixés el secret de Saunière i l'assassí volgués recuperar documents importants. Una altra mort misteriosa va succeïr l'1 de febrer de 1915, la d'un coreligionari veí, el pare Joseph Rescanières, rector de Banhs de Rènnas (Rennes-les-Bains) i successor de l'abat Henri Boudet, molt unit a Saunière, i de qui es rumorejava que hauria heretat els secrets.
Saunière va morir el 22 de gener de 1917. Marie Dénarnaud va heretar la seva fortuna, les seves terres i els seus deutes. La tomba de Saunière al cementiri de Rènnas del Castèlh va ser profanada en diverses ocasions; les seves restes van ser traslladades el 14 de setembre de 2004 al mausoleu d'un camp proper, antiga propietat de l'abat.
Marie Dénarnaud, sola i vella, va viure reclosa fins el 1942 quan va conèixer Noël Corbu. El 1946 va fer testament estipulant que el matrimoni Corbu serien hereus universals del seus béns si tenien cura d'ella, a canvi d'una renda vitalícia. El 24 gener de 1953 un atac de feridura la va deixar muda i paralitzada. Va morir cinc dies després, el 29 de gener de 1953, als 85 anys.

Habitació de la vila Betània, decorada amb paper pintat Art Nouveau Le Chardon (1903-1904), dissenyat per Alphonse Mucha

Habitació de la vila Betània, decorada amb paper pintat Art Nouveau Le Chardon (1903-1904), dissenyat per Alphonse Mucha. - (Ampliar)

La popularització de la llegenda. Noël Corbu va transformar la vila de Betània en un hotel-restaurant, l'Hôtel de la Tour, i per atreure el màxim de turistes, va embellir la llegenda de l'enriquiment de Saunière mitjançant el periodista André Salomon, qui va publicar tres articles al diari La Dépêche du Midi el 12, 13 i 14 de gener de 1956 (5).
Aquesta llegenda, inicialment local, va cridar l'atenció de Pierre Plantard, dibuixant d'ofici, qui va fer excavacions a Rènnas del Castèlh, el 1950, on es va trobar amb Nöel Corbu, i el 1965 va publicar el segon document de Dossiers secrets d'Henri Lobineau ("Els descendents merovingis o l'enigma de Razès Wisigoth") on suggereix que la monarquia francesa és descendent del reis merovingis relacionats amb els misteris del país de Razès, que situa a la regió de Banhs de Rènnas i Rènnas del Castèlh. Plantard, associat amb Philippe de Chérisey, es va posar en contacte amb Gérard de Sède, trobada que va portar l'elaboració el 1967 de "L'or de Rennes", treball que crea la llegenda del pergamí (fabricat per Philippe de Chérisey) i popularitza el mite del tresor de Rènnas del Castèlh. Aquest llibre tindria molt d'èxit i seria el punt de referència al voltant de la literatura "RLC" (en argot esotèric), i la base per al best-seller de Dan Brown, "El Codi Da Vinci· el 2003.
Des de 1956, s'han publicat més de 800 llibres i articles sobre el tema, de valor molt desigual, a més de les webs dedicades a aquesta matèria.


Notes
(1) Es tractava de reformes urgents (sostre, presbiteri), treballs fets amb les donacions dels feligresos i d'alguns coneguts seus de fora del poble. Aquestes reparacions varen permetre que s'instal·lés a la rectoria. - (Tornar al text)

(2) La talla carolíngia, del segle VIII-IX, es composa de dos panells delimitats per columnes que sostenen unes arcades. Sobre la seva procedència hi ha diverses opinions: una llosa funerària (H. Guy, 1927), una decoració de l'església (B. Lescure, 1978), o el lateral d'un sarcòfag (P. Saussez, 2004).
A l'esquerra, un personatge munta de costat un cavall abocat a un abeurador. La vestimenta i el pentinat denoten que és una dona. Bufa una mena de trompa o de corn. Al panell de la dreta, un cavaller munta un cavall guarnit amb sella i estreps. Branda una llança i porta un escut rodó, armes típiques de l'època carolíngia. En lloc de l'escut, hi ha qui hi veu un nen o un segon cavaller. La part superior està decorada amb animals estilitzats. - (Tornar al text)

(3) Aquests rotlles, dels que ningú ha vist mai l'original, serien quatre i es referirien a:
- Un arbre de família, en forma de lletanies, llistant els descendents del rei Dagobert II entre els anys 681 i març de 1244, data del matrimoni de Joan VII amb Elisende Gisors. Aquest document de 14 de març de 1244, portaria el segell de la reina Blanca de Castella.
- Un testament de François-Pierre d'Hautpoul del 6 de novembre de 1644, registrat el 23 de novembre del mateix any pel notari d'Espéraza. El document contindria la genealogia dels merovingis de 1200 a 1644, i 6 línies referint-se a Sant Vicent de Paul.
- Un testament d'Henri Hautpoul de 16 d'abril de 1695, que contindria invocacions als cinc sants, els que per Saunière reflectiria a les estàtues de la seva església.
- Un recto/verso del Canonge J.P. Nègre de Fondargent, del 1753, suposadament escrit a mà per Antoine Bigou, rector de Rènnas del Castèlh entre 1774 i 1790. Aquest document sembla el més misteriós dels quatre: inclou textos de l'Antic Testament. La part frontal (anomenat "Gran pergamí") té paraules disperses de forma aparantment incoherente, i la part de darrere (anomenat "Petit pergamí") línies truncades en desordre amb les lletres col·locades unes sobre altres. El problema amb aquesta descripció del quart pergamí és que es basa en la publicada originalment en el llibre de Pierre Plantard i Gérard de Sède publicat en 1967
No obstant, va resultar que era una falsificació: Philippe de Chérisey havia confeccionat aquests falsos documents, i havia fabricat el "Petit pergamí" copiant una reproducció d'un foli de l'antic Còdex Bezae (segles IV-V). - (Tornar al text)

(4) Jean-Jacques Bedu estima que el tràfic de 100.000 intencions de misses pagades, d'1 a 5 francs, entre 1893 i 1915, per si sola, hauria finançat les construccions i els mobles, mentre que altres donants importants (la comtessa de Chambord, els cercles reialistes de París i Narbonne, el Cercle catòlic de Narbona, del qual el seu germà, Jean Marie alfred Saunière, n'era l'almoiner i el veritable portaveu) li harien permès comprar les terres i donar grans sumes de diners a famílies necessitades. - (Tornar al text)

(5) Sota el títol "El fabulós descobriment del capellà dels milers de milions. El senyor Noël Corbu coneix l'amagatall del tresor Saunière que és de 50 mil milions?". El tercer article és una entrevista amb Corbu, que diu que l'abat va ensopegar amb el tresor enterrat el 1249 a la seva església per Blanca de Castella per posar el tresor reial lluny de la cobdícia dels vassalls oprimits o la Revolta dels Pastors, mentre que el rei era en una croada. - (Tornar al text)


(Il·lustració de títol amb col·laboració amb Joan Ayala Angelats)


  • La Torre Magdala de Girona
    ------Article sobre la torre edificada el 1851 per Joaquim Massaguer Vidal a l'espai avui anomenat Jardins de la Francesa.

  • Les dues Torres Magdala
    ------Article sobre les relacions de les dues torres, la de Girona i la de Rènnas del Castèlh.


  • Escala de cargol de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh

    Escala de cargol de la Torre Magdala de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

    L'abat François-Bérenger Saunière

    L'abat François-Bérenger Saunière.
    Viquipèdia. - (Ampliar)

    La Torre Magdala

    La Torre Magdala. - (Ampliar)

    Marie Dénarnaud, majordoma de Saunière

    Marie Dénarnaud, majordoma de Saunière. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Vitrall de la Vila Betània

    Vitrall de la Vila Betània. - (Ampliar)

    Vista des del passadís que comunica les dues torres

    Vista des del passadís que comunica les dues torres. - (Ampliar)

    Maria Magdalena. Imatge a l'església que li és dedicada

    Maria Magdalena. Imatge a l'església que li és dedicada. - (Ampliar)

    El diable Asmodeu. Suport de la pica baptismal de l'església

    El diable Asmodeu. Suport de la pica baptismal de l'església. - (Ampliar)

    L'abat Saunière. Detall de la figura de cera al Museu de Rènnas del Castèlh

    L'abat Saunière. Detall de la figura de cera al Museu de Rènnas del Castèlh. - (Ampliar)

    Gàrgola a la porta d'entrada de l'església de Maria Magdalena

    Gàrgola a la porta de l'església de Maria Magdalena. - (Ampliar)

    Detall de la Torre Magdala

    Detall de la Torre Magdala. - (Ampliar)

    Façana principal de la Vila Betània

    Façana principal de la Vila Betània. - (Ampliar)

    Detall de l'estatuària de l'església

    Detall de l'estatuària de l'església. - (Ampliar)

    Cúpula de vidre de la torre-hivernacle

    Cúpula de vidre de la torre-hivernacle. - (Ampliar)

    Interior de la Torre Magdala

    Interior de la Torre Magdala. - (Ampliar)

    Capella de la Vila Betània

    Capella de la Vila Betània. - (Ampliar)

    Làpida de Marie de Nègre d’Ables (1714-1781), avui desapareguda. Coneguda per la còpia que en va fer l'erudit local Elie Tisseyre, se suposa un text codificat sobre el tresor llegendari

    Làpida de Marie de Nègre d’Ables (1714-1781), avui desapareguda. Coneguda per la còpia que en va fer l'erudit local Elie Tisseyre, se suposa un text codificat sobre el tresor llegendari. - (Ampliar)


    [Girona misteriosa]
    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés