Dues torres Magdala, una a Girona, l’altra a Rènnas del Castèlh (Rennes-le-Château), separades per 182 km de carretera, les dues envoltades de misteris i llegendes. Què tenen en comú les dues construccions? En primer lloc, la semblança arquitectònica entre les dues no passa desapercebuda: una torre construïda dalt un turó dominant valls i muntanyes i, a la seva base, una petita edificació destinada a l'estudi i la lectura.
La torre gironina va ser construïda el 1851 per Joaquim Massaguer Vidal, anterior a la de Rènnas del Castèlh, que es va començar el 1900-1901 i es va acabar el 1906, en un terreny que havia estat de l'Església i que va ser expropiat el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal. El 5 desembre de 1932 va ser comparada per Joan Saguer per 1.250 pessetes. Finalment, aquest, la va vendre el 9 de desembre de 1932 a Roger Mathieu i la seva esposa Marie Bertroz Tourdes. Mathieu va morir poc després, el 9 de desembre de 1940; la seva vídua es va traslladar a París el 1955. Finalment, el 31 d'agost de 1962 va ser adquirida per l'Ajuntament. (Ampliar) - Pepita Sureda va ser mitjancera entre Marie Mathieu i l'Ajuntament de Girona en la compra dels jardins. Fotografia Salvador Garcia Arbós, publicada per gentilesa de l'autor.
Quan l'Ajuntament es va interessar pel jardí, Pepita Sureda va fer de mitjancera entre la vídia Mathieu i la institució. "Ella no volia vendre i la van amenaçar d'expropiació. Ella es va enfadar molt i em va escriure a mi. I jo vaig mirar com estava la cosa amb l'alcalde. Aleshores, l'Ajuntament em va pagar el viatge a París, perquè ella em firmés poders per vendre el jardí", esmentava Pepita Sureda en una entrevista. La compra va costar 190.000 pessetes del 1962 (2). (Ampliar) - Obres d'urbanització al Passeig Arqueològic. Al fons s'oberva la Torre de la Francesa. 1961. Fotografia de Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.
En el terreny dels misteris, els mites i les llegendes que envolten les dues edificacions, especialment la desapareguda de Girona, hi té un paper essencial Patrice Chaplin. En els seus llibres (veure bibliografia) afirma que l'abat Sauniè havia visitat Girona abans de construir el complex de Rènnas del Castèlh, i que disposa d'una carta, datada el 1888, en la que un tal Tomàs li escriuria des de Girona: "La maison est derrière la cathédrale et facilement reconnaissable à cause de la tour construite il y a trente ans. Juli Tarrés (?) attendra votre visite". (Ampliar) - La Torre Magdala de Rènnas del Castèlh des dels jardins.
Saunière va encarregar la construcció de la torre de Rènnas del Castèlh a Elie Bot, un mestre d'obres de la regió a qui va recalcar que el lateral de la torre havia de fer, exactament, 5,69 metres. Els estudiosos de les connotacions esotèriques de les torres hi han trobat moltes explicacions a aquesta xifra, però sobretot ho atribueixen a què Saunière disposava dels plànols de la de Girona, i a partir del document ho havia calculat. |
El poeta Josep Tarrés i FontanNotes (1) - Punt neuràlgic amb "molta energia", al capdamunt de la qual se situa un dels extraordinaris "portals" que permeten travessar cap a altres realitats. "Jo he pogut experimentar viatges a través d'aquests portals fins a uns espais on el temps i el control deixen d'existir, tu esdevens superconscient i la realitat és més viva", assegura Patrice Chaplin, autora de "The Portal: An Initiate's Journey into the Secret of Rennes les Chateau", referenciat a la bibliografia.
(2) - A l'entrvista que li va fer el periodista Salvador Garcia Arbós, publicada al diari El Punt el 17/10/2010, Pepita Sureda explicava que als anys 1920 el matrimoni Mathieu tenia un pis a Llançà i venien per Girona, on s'estaven a casa de mossèn Sala. El 1922 van comprar els jardins a la senyora Catalina Massaguer, per 2.500 pessetes. Com que aleshores la plaça del Mercat era a la Rambla, ells passaven per casa seva, a la Cort Reial, a comprar. El 19 de març del 1940 van tornar a Espanya. Havien passat l'hivern a Montpeller, perquè el senyor Mathieu estava delicat; el 9 de desembre del 1940 va morir a Llançà. Mossèn Sala ja era mort. Bibliografia |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |