La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
>

Mariano Álvarez de Castro, el nom complet del qual és Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio, va néixer, probablement, a Burgo de Osma (1) el 1749 i va morir a Figueres el 1810 (2).

Havent ingressat a la Guàrdia Reial Espanyola amb 19 anys, i a l'Acadèmia Militar establerta a Barcelona, on va finalitzar els estudis el 1775, va participar amb el grau d'oficial (3) al setge de Gibraltar de 1787. Més endavant, prengué part activa a la Guerra Gran o Guerra del Rosselló. El 1801 va participar en l'anomenada Guerra de les Taronges, i en l'ocupació d'Elvas i Villaviciosa.

Al 1808, ja amb el grau de brigadier des de 1795, va ser nomenat governador militar del castell de Montjuïc, a Barcelona. En un principi, Álvarez es negà a rendir la fortalesa a les tropes napoleòniques, però el capità general de Catalunya l'obligà a una rendició que marcà el seu comportament posterior. Un cop rendí Montjuïc, fugí de Barcelona i s'uní a les forces que lluitaven contra els exèrcits napoleònics que ocupaven Espanya.

Al 1809 fou nomenat governador militar de la plaça de Girona i se li encarregà la seva defensa enfront les tropes franceses. La ciutat ja havia patit dos setges fallits l'any anterior, de curta durada, el primer al juny i un segon al juliol. Álvarez assumí la tasca de defensar la plaça fins al final, descartant tota possible rendició. Pretenia de recuperar el seu honor perdut en la humiliant capitulació forçada del castell de Montjuïc de Barcelona.

El mes de maig de 1809 els francesos començaren el tercer i darrer setge de la Girona. Álvarez tenia al seu càrrec una ciutat mal preparada, amb unes defenses en mal estat i envellides, a més de disposar de pocs homes per a la defensa de Girona. Al seu davant, el general Laurent Gouvion Saint-Cyr i 18.000 homes ben equipats emprengueren un setge ferotge que durà set mesos. Álvarez, tot i l'escassetat d'armes, municions i proveïments prohibí en un ban qualsevol intent de capitulació, sota pena de mort. Igualment, rebutjà tot parlamentari que els exèrcits francesos enviessin. A començament del mes de desembre, en plena agonia d'una ciutat afamada i exhausta, Álvarez va caure malalt i el militar Julián de Bolívar prengué el comandament de la plaça; al cap de pocs dies, el 10 de desembre, Girona capitulava.

Álvarez i la resta de militars presoners dels francesos foren traslladats, el 23 de desembre, al captiveri provisional de Perpinyà. Tanmateix, la mala salut d'Álvarez féu que aquest morís el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de la ciutat de Figueres, on havia estat tornat el 9 de gener. Immediatament, es difongué la notícia que els francesos havien enverinat el general o causat la seva mort a partir de maltractaments. Actualment, es creu que la pròpia malaltia d'Álvarez acabà amb la seva vida.

L'abril de 1810, a títol pòstum, va ser nomenat mariscal i el mes de maig, comandant del 1er batalló del Regiment de la Guàrdia Reial Espanyola, i posteriorment, el 2 d'octubre, Tinent General. El 1815 va ser col·locada damunt la tomba d'Álvarez una placa de marbre negre en la que constava que el general havia mort enverinat "víctima de la iniquitat del tirà francès" (4); el desembre de 1823 les tropes franceses envairen altre vegada Espanya a fi de salvar el tron de Ferran VII, l'anomenada entrada dels Cent-mil fills de Sant Lluís. Quan varen travessar Figueres, el mariscal Moncey va fer destruir la placa.


Notes

(1) Habitualment acceptat, i basat en les afirmacions de l'historiador José Carnicero, Gómez de Arteche ("Discurso en elogio del Teniente General Don Mariano Álvarez de Castro", Madrid, 1880) asevera que segons la partida de baptisme el seu lloc de naixement va ser Granada. L'acta de naixement, reproduïda per l'historiador, que figura al fol. 184 i 185 vº del llibre 18 de baptismes de l'església parroquial de Nuestra Señora de las Angustias de Granada, diu: "En Granada a catorce días del mes de septiembre de mil setecientos quarenta y nuebe años; Yo el Dr. D. Pedro Lopez Aparicio, canónigo de la Iglesia Colegiata de la Ciudad de Santa Fee, y Vicario de Ella, y su partido, ex consensu Parrochi, de esta Iglesia de Nuestra Señora de las Angustias, baptizé solemnemente en ella a Mariano, Joseph Manuel, Bernardo, que nacio el dia ocho de este mes, y año, hijo legítimo de D. Francisco Alvarez Gonzalez de Castro, y de Dª Apolonia Joachina Lopez Aparicio, ambos naturales de esta Ciudad; fue su compradre, D. Joseph Alvarez Gonzalez de Castro; testigos el Dr. D. Cristóbal de Olaria y Garsia, Beneficiado de esta dicha Parroquia, D. Antonio Lopez Aparicio, assi mismo Beneficiado de la de San Nicolas de esta Ciudad, y D.- Joseph Perez de Orozco, vecinos de Granada.-- Dr. D. Pedro Lopez Aparicio.-- D. Felix Nispolo Martinez, Cura.".
Tornar al text

(2) La seva primera inhumació va tenir lloc al cementiri parroquial de Figueres, el 22 de gener de 1810, segons constava a la pàgina 19 del llibre vuitè d'òbits de la Parroquia de Sant Pere de Figueres. Aquest document, conegut per una fotografia de l'època del centenari dels setges de Girona, va desaparèixer durant la destrucció de l'arxiu parroquial que va tenir lloc durant el període 1936-39. Després del seu trasllat a Girona el 1816, les seves despulles foren dipositades en un primer sepulcre, actualment al Museu d'Història de la Ciutat, i la tercera i definitiva inhumació va tenir lloc al mausoleu que li és dedicat a la Capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu de Girona.
Tornar al text

(3) El 1783 va ser nomenat Segon Tinent de Fusellers; el 1786 Segon Tinent de Granaders; dos anys més tard, el 1786, Tinent Coronel d'Infantería i el 1789, Primer Tinent de Fusellers. El 1791 Primer Tinent de Granaders, el 1793 Coronel d'Infanteria, el 1794 Capità supernumerari, i finalment el 1795 Brigadier.
Tornar al text

(4) El text de la làpida era el següent: "Murió envenenado en esta estancia - el día XXII de enero de MDCCCX - víctima de la iniquidad del tirano francés - El Gobernador DE Gerona - Don Mariano Álvarez de Castro - cuyos heróicos hechos - vivirán eternamente - en la memoria de todos los buenos. - El Excmo Sr. D. Francisco Xavier Castaños - Capitán General del Extº de la Derecha - Año de MDCCCXV.
Tornar al text


Bibliografia

"En el 150º Aniversario de la Guerra de la Independencia. Miscelànea històrica". Lluís Batlle i Prats. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1959.

El general Àlvarez de Castro, d'1 d'abril de 1809. (CL aniversario de los Sitios de la inmortal Gerona. Breve reseña histórica).

Ban d'Àlvarez de Castro (CL aniversario de los Sitios de la inmortal Gerona. Breve reseña histórica).

Retrat d'Àlvarez de Castro gravat a París per A. Tardieu, considerat com autèntic per l'Ajuntament en sessió del 17 d'agost de 1868.



Articles relacionats:

"Ultimos momentos de Álvarez", publicat al Programa de Fires de 1950.

"Monumento a los héroes", publicat al Programa de Fires de 1959.

Transcripció: Als vint y dos dias del mes de Janer del any mil vuit cents y deu; se doná sepultura eclesiàstica en lo cementiri de la Iglesia Parroquial dela Vila de Figueras al cadaver de Don Mariano Álvarez, tinent General de Exercit; y presoner de Guerra en lo Castell de Sant Fernando de dita Vila, ahont morí, no havent rebut durant la sua malaltia los sagramens de nostra Mare la Iglesia; de q.l. dono fe jo.-- Mn. Sebastiá Bataller Pbre.


Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés