La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Mariano Álvarez de Castro, el nom complet del qual era Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio, va néixer a Granada (1) el 8 de setembre de 1749 i va morir a Figueres el 1810 (2).

Amb dinou anys va ingressar a la Guàrdia Reial Espanyola, i a l'Acadèmia Militar de Matemàtiques establerta a Barcelona, on va finalitzar els estudis el 1775, va participar amb el grau d'oficial (3). El 1779 fou investit a Sevilla Caballero de la Orden de Santiago i, el 1783, en ser ascendit a capità, va exercir a Madrid com a professor de matemàtiques a l’Acadèmia que va fundar el duc d’Osuna. Va participar al setge de Gibraltar de 1787. Més endavant, el 1793, i com a coronel, prengué part activa a la Guerra Gran, a les ordres del general Ricardos (4). El 1801 va participar en l'anomenada Guerra de les Taronges, i en l'ocupació d'Elvas i Villaviciosa.

Al 1808, durant la Guerra del Francès, i ja amb el grau de brigadier des de 1795, va ser nomenat governador militar del castell de Montjuïc, a Barcelona. En un principi, Álvarez es negà a rendir la fortalesa a les tropes napoleòniques, però el capità general de Catalunya Ezpeleta l'obligà a una rendició que marcaria el seu comportament posterior. Un cop rendit Montjuïc, fugí de Barcelona i es va unir a les forces que lluitaven contra els exèrcits napoleònics que ocupaven Espanya.

Vista de la ciudad de Gerona y su sitio en el presente año de 1809
(Ampliar) - "Vista de la ciudad de Gerona y su sitio en el presente año de 1809". Autor desconegut. SGDAP - Ajuntament de Girona.

Va ser nomenat cap de l’avantguarda de l’Exèrcit de Catalunya i tropes de l’Empordà pel capità general de Catalunya, el marquès de Palacio, i va intervenir en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i a l’Empordà per socórrer Roses.

Al 1809 va ser nomenat governador militar de la plaça de Girona. La ciutat ja havia patit dos setges fallits per les tropes napoleòniques l'any anterior, de curta durada, el primer al juny i un segon al juliol. Álvarez assumí la tasca de defensar la plaça fins al final, descartant tota possible rendició. Pretenia de recuperar el seu honor perdut en la humiliant capitulació forçada del castell de Montjuïc de Barcelona.

El mes de maig de 1809 els francesos començaren el tercer i darrer setge de la Girona. Álvarez tenia al seu càrrec una ciutat mal preparada, amb unes defenses en mal estat i envellides, a més de disposar d'una guarnició ben minça per a la defensa de Girona. Al seu davant, el general Laurent Gouvion Saint-Cyr i 18.000 homes ben equipats emprengueren un setge ferotge que durà set mesos. Álvarez, tot i l'escassetat d'armes, municions i proveïments, va prohibir en un ban qualsevol intent de capitulació, sota pena de mort. Igualment, va rebutjar qualsevol parlamentari que els exèrcits francesos enviessin. A començament del mes de desembre, en plena agonia d'una ciutat afamada i exhausta, Álvarez va caure malalt i el militar Julián de Bolívar va prendre el comandament de la plaça; al cap de pocs dies, el 10 de desembre, Girona capitulava davant el mariscal Augereau.

Álvarez i la resta de militars presoners dels francesos foren traslladats, el 23 de desembre, al captiveri provisional de Perpinyà. La mala salut d'Álvarez va fer que morís el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de la ciutat de Figueres, on havia estat tornat el 9 de gener. Immediatament, es va difondre la notícia que els francesos havien enverinat el general o causat la seva mort a partir de maltractaments. De fet, però, es creu que la pròpia malaltia d'Álvarez acabà amb la seva vida.

Transcripció: Als vint y dos dias del mes de Janer del any mil vuit cents y deu; se doná sepultura eclesiàstica en lo cementiri de la Iglesia Parroquial dela Vila de Figueras al cadaver de Don Mariano Álvarez, tinent General de Exercit; y presoner de Guerra en lo Castell de Sant Fernando de dita Vila, ahont morí, no havent rebut durant la sua malaltia los sagramens de nostra Mare la Iglesia; de q.l. dono fe jo.-- Mn. Sebastiá Bataller Pbre.
(Ampliar) - Transcripció: Als vint y dos dias del mes de Janer del any mil vuit cents y deu; se doná sepultura eclesiàstica en lo cementiri de la Iglesia Parroquial dela Vila de Figueras al cadaver de Don Mariano Álvarez, tinent General de Exercit; y presoner de Guerra en lo Castell de Sant Fernando de dita Vila, ahont morí, no havent rebut durant la sua malaltia los sagramens de nostra Mare la Iglesia; de q.l. dono fe jo.-- Mn. Sebastiá Bataller Pbre..
El cadàver d'Álvarez de Castro. Tomás Muñoz Lucena. 1887
(Ampliar) - "El cadàver d'Álvarez de Castro". Tomás Muñoz Lucena. 1887. Oli sobre tela. Museo del Prado, Viquipèdia.

L'abril de 1810, a títol pòstum, va ser nomenat mariscal i el mes de maig, comandant del 1er batalló del Regiment de la Guàrdia Reial Espanyola, i posteriorment, el 2 d'octubre, Tinent General. El 1815 va ser col·locada damunt la tomba d'Álvarez una placa de marbre negre en la que constava que el general havia mort enverinat "víctima de la iniquitat del tirà francès" (5); el desembre de 1823 les tropes franceses envairen altre vegada Espanya a fi de salvar el tron de Ferran VII, l'anomenada entrada dels Cent-mil fills de Sant Lluíís. Quan varen travessar Figueres, el mariscal Moncey va fer destruir la placa.

Cerimònia per a la inhumació de les restes del general Álvarez de Castro, celebrada a l'església de Sant Feliu. 1880
(Ampliar) - Cerimònia per a la inhumació de les restes del general Álvarez de Castro, celebrada a l'església de Sant Feliu. 1880. La Ilustración Española y Americana. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notes

(1) L'historiador José Carnicero Gómez de Arteche ("Discurso en elogio del Teniente General Don Mariano Álvarez de Castro", Madrid, 1880) també esmenta que el lloc de naixement va ser Granada. L'acta de naixement, reproduïda per l'historiador, que figura al fol. 184 i 185 vº del llibre 18 de baptismes de l'església parroquial de Nuestra Señora de las Angustias de Granada, diu: "En Granada a catorce días del mes de septiembre de mil setecientos quarenta y nuebe años; Yo el Dr. D. Pedro Lopez Aparicio, canónigo de la Iglesia Colegiata de la Ciudad de Santa Fee, y Vicario de Ella, y su partido, ex consensu Parrochi, de esta Iglesia de Nuestra Señora de las Angustias, baptizé solemnemente en ella a Mariano, Joseph Manuel, Bernardo, que nacio el dia ocho de este mes, y año, hijo legítimo de D. Francisco Alvarez Gonzalez de Castro, y de Dª Apolonia Joachina Lopez Aparicio, ambos naturales de esta Ciudad; fue su compradre, D. Joseph Alvarez Gonzalez de Castro; testigos el Dr. D. Cristóbal de Olaria y Garsia, Beneficiado de esta dicha Parroquia, D. Antonio Lopez Aparicio, assi mismo Beneficiado de la de San Nicolas de esta Ciudad, y D.- Joseph Perez de Orozco, vecinos de Granada.-- Dr. D. Pedro Lopez Aparicio.-- D. Felix Nispolo Martinez, Cura.".
Tornar al text

(2) La seva primera inhumació va tenir lloc al cementiri parroquial de Figueres, el 22 de gener de 1810, segons constava a la pàgina 19 del llibre vuitè d'òbits de la Parroquia de Sant Pere de Figueres. Aquest document, conegut per una fotografia de l'època del centenari dels setges de Girona, va desaparèixer durant la destrucció de l'arxiu parroquial que va tenir lloc durant el període 1936-39. Després del seu trasllat a Girona el 1816, les seves despulles foren dipositades en un primer sepulcre, actualment al Museu d'Història de la Ciutat, i la tercera i definitiva inhumació va tenir lloc al mausoleu que li és dedicat a la Capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu de Girona.
Tornar al text

(3) El 1783 va ser nomenat Segon Tinent de Fusellers; el 1786 Segon Tinent de Granaders; dos anys més tard, el 1786, Tinent Coronel d'Infanteria i el 1789, Primer Tinent de Fusellers. El 1791 Primer Tinent de Granaders, el 1793 Coronel d'Infanteria, el 1794 Capità supernumerari, i finalment el 1795 Brigadier.
Tornar al text

(4) Va prendre part en el bloqueig del Fort dels Banys, la batalla del Masdéu, la presa d'Elna, l'atac a Perpinyà, l'atac a Rivesaltes, les batalles de Truillàs i de Santa Coloma, la ocupació de Banyuls dels Aspres, on va ser ferit a la batalla del Pla del Remei, i el setge de Cotlliure.
Tornar al text

(5) El text de la làpida era el següent: "Murió envenenado en esta estancia - el día XXII de enero de MDCCCX - víctima de la iniquidad del tirano francés - El Gobernador DE Gerona - Don Mariano Álvarez de Castro - cuyos heróicos hechos - vivirán eternamente - en la memoria de todos los buenos. - El Excmo Sr. D. Francisco Xavier Castaños - Capitán General del Extº de la Derecha - Año de MDCCCXV.
Tornar al text


Bibliografia

"En el 150º Aniversario de la Guerra de la Independencia. Miscelánea histórica". Lluís Batlle i Prats. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1959.
"La locura de Álvarez de Castro: ensayo sobre la psicología patológica de un episodio heróico ". Prudenci Bertrana i Comte. Dalmau Carles, Girona. 1910.
"Girona i Napoleó. La dominació francesa a Girona i altres estudis napoleònics". Carles Rahola i Llorens. CCG i Fundació Valvi, 2007.

El general Álvarez de Castro, l'1 d'abril de 1809. (CL aniversario de los Sitios de la inmortal Gerona. Breve reseña histórica).

Certificació de baptisme d'Álvarez de Castro
(Ampliar) - Certificació de baptisme d'Álvarez de Castro. Gentilesa de José Luis Zurita.

Ban d'Álvarez de Castro (CL aniversario de los Sitios de la inmortal Gerona. Breve reseña histórica).

Retrat d'Álvarez de Castro gravat a París per A. Tardieu, considerat com autèntic per l'Ajuntament en sessió del 17 d'agost de 1868.

Túmul a la memòria del general Álvarez de Castro, defensor de la ciutat de Girona, erigit a la Catedral de la ciutat. 1816

(Ampliar) - Túmul a la memòria del general Álvarez de Castro, defensor de la ciutat de Girona, erigit a la Catedral de la ciutat. 1816. CRDI - Ajuntament de Girona.

Sepulcre provisional del general Álvarez de Castro. Inscripció al peu: Scualidus hic jacet Alvarez nunc lumine pribus. Idem qui fortis cum tulit arma fuit. Hic vir, hic est heros, nullum moriturus in aevum, cui scelerata fides certa venena dedit, aertenum vivet nobis fastisque Gerundae, cum jussu Regis tollitur ara pia. Hos numquam poterit tempus reticere sepulcro: Fama memor saeclis non peritura canet. MDCCCXVI. 1832

(Ampliar) - Sepulcre provisional del general Álvarez de Castro. Inscripció al peu: Scualidus hic jacet Alvarez nunc lumine pribus. Idem qui fortis cum tulit arma fuit. Hic vir, hic est heros, nullum moriturus in aevum, cui scelerata fides certa venena dedit, aertenum vivet nobis fastisque Gerundae, cum jussu Regis tollitur ara pia. Hos numquam poterit tempus reticere sepulcro: Fama memor saeclis non peritura canet. MDCCCXVI. 1832. CRDI - Ajuntament de Girona.


El mauseoleu d'Álvarez de Castro. Article i reportatge fotogràfic de la tomba d'Álvarez a la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu.

"Monumento a los héroes", publicat al Programa de Fires de 1959.

"Últimos momentos de Álvarez", publicat al Programa de Fires de 1950.

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés