Les flors a la cuina

Sessió temàtica a càrrec de Iolanda Bustos, cuinera i propietària del restaurant gironí La Calèndula. Cuinera autodidacta i autora de dos llibres de cuina, la Iolanda ens introdueix en el món de les flors, les plantes i els fruits silvestres a la cuina. Aprofitant la setmana “Girona Temps de Flors”, aprenem a cuinar uns plats de primavera elaborats amb les flors del nostre entorn.

Les receptes

  • Amanida de flors, formatge cremós i llavors

  • Bunyols de flors de saüc

  • Mixte de flors cruixents

  • Magret d'ànec amb salsa d'hibiscus

  • Licors de flors

  • Temps de menjar flors
    Cada vegada més defensem la filosofia de menjar sa, fresc i de mercat, o sigui que hem de consumir fruites i verdures del temps i del nostre territori, doncs la mare naturalesa ja s'encarrega de donar els fruits en cada moment i cada lloc que els necessiten.
    Però a part de fruites i verdures, la terra rambé produeix herbes, flors i fruits silvestres, els que no han estat domesticats per l'home, aquells que encara mantenen el seu gust original.
    Actualment podem trobar molts vegetals i fruites que han perdut o han modificat el seu gust original, per la insistència de manipular-les genèticament. Inclús amb les flors de jardineria, com costa de trobar una rosa que faci olor! S'han afegit tants conservants i productes químics perquè siguin més grans, vermelles i brillants, que han deixat de transmetre les emocions del seu perfum.
    En el terreny silvestre, això no passa, una flor de saüc d'avui, té el mateix gust i aroma que fa 300 anys, prenent unes flors de violeta, inconscientment em ve a la memòria un passeig per un bosc de les Gavarres amb l'escola quan era petita.
    I perquè no consumir flors, si s'havia fet sempre! Els camps i boscos del nostre país han proveït d'aliments i remeis durant molts segles a un munt de generacions.
    Qui no ha menjat una flor durant un passeig campestre? Portats sovint per la promesa de trobar dolços els seus pètals... és un instint innat quan ens trobem al camp.
    A les cuines rurals, on el camp esdevé el jardí o l'hort de casa, és més habitual el consum de moltes herbes i flors, que a la ciutat, per la dificultat de trobar-les al mercat, ja no es coneixen i molt menys es consumeixen.
    Per tant estem davant un univers gastronòmic farcit d'aromes, formes i sabors sorprenents, únics, originals; són exquisideses gairebé efímeres, però amb la suficient força per traslladar el plaer gastronòmic als sentits més emocionals. Una flor ens la mengem visualment pels ulls, llavors les aromes ens invoquen records a prats, jardins, muntanyes, rierols que identifiquen en realitat amb els aromes de l'amistat, la família, l'amor perdut o desitjat...
    Uns pètals obre un plat són molt més que un gest per decorar, és un ingredient per rescatar i degustar emocions. Podria parlar també del llenguatge de les flors, cada flor l'associem a un valor sentimental: rosa vermella, passió; violeta, confiança; tulipes, declaració d'amor; orquídia, bellesa; pensaments, records; fonoll, força; gira-sol, admiració; llorer, glòria; acàcia, elegància.
    De fet aquest és el concepte en què es basa la teràpia de les Flors de Bach, per equilibrar l'organisme i les emocions amb la natura.
    Però les flors també poden aportar moltes propietats nutricionals a la nostra dieta, que sovint costa de trobar en els aliments tradicionals. Així si incorporem flors de calèndula a un plat, en realitat tindrem una dosi extra de vitamina C i vitamines del grup B, que tant funcionen per enfortir el cor, el sistema nerviós i la musculatura. Les flors i fulles de fonoll, boníssimes ara que venen dies de calor, calma la set, és digestiu, a més va bé contra la fatiga primaveral.
    Us animo a incorporar totes aquestes flors a la vostra dieta diària, com havien fet els nostres avantpassats; si no podeu sortir al camp a buscar-les, també us animo a comprar en botigues i mercats ecològics, ells sovint venen totes aquestes herbes i us explicaran com cuinar-les. Als mercats itinerants de Món Empordà i els de Sant Martí Vell entre d'altres, hi trobareu moltes d'aquestes joies de la naturalesa.

    Cuinar amb flors
    Les silvestres

    A l'hora de triar flors per cuinar, s'han de seguir unes passes tant importants com quan anem a buscar bolets, doncs d'hi han d'aparença molt bonica i en canvi són tòxiques. S'ha de ser cautelós i collir només les que coneixem.
    Un altre factor a tenir en compte és el lloc on anem a buscar flors; penseu que la majoria de camps estan tractats amb adobs químics, perjudicials per la salut. També la presència de purins en algunes poblacions amb moltes granges, poden contaminar la flora. Per tant haurem de buscar lluny de carreteres i en llocs segurs. Jo sempre recomano recol·lectar les flors del nostre propi territori, del nostre poble, que segur coneixem més.

    Les cultivades
    La millor opció per consumir flors, és sens dubte plantar-les al jardí de casa. També es poden cultivar en testos. S'ha de fer a partir de llavors o esqueixos, doncs les procedents de les jardineries acostumen a estar tractades amb pesticides i productes químics perquè siguin més ufanoses, tinguin més color, etc. entre les cultivades podeu trobar margarites, gardènies, begònies, calèndules, caputxines, clavells, crisantems, geranis, gira-sols, hibiscus, gessamí, roses...

    Algunes recomanacions generals:

  • No talleu mai flors de parcs protegits, jardins desconeguts o arbres fruiters.
  • No compreu flors a la floristeria, sinó en botigues especialitzades en flor comestibles.
  • Assegureu-vos que les flors no han estat tractades amb productes químics.
  • Si les cultiveu a casa, esbrineu quines mesures s'han de prendre per combatre les plagues.
  • Colliu les flors a l'alba, abans que el sol escalfi i evapori les essències de la flor.
  • Consumiu només els pètals de la flor; moltes vegades els estams i la base de la flor amarguegen.
  • Utilitzeu-les amb mesura: algunes aromes poden arribar a emmascarar l'ingredient principal.
  • En general les flors es conserven bé a la nevera durant unes 3 dies. Les de textura més ferma aguanten fins a 8 dies.

    Iolanda Bustos. Restaurant La Calèndula



  • Back-Index