Bescanó

Guerrer iber del Bronze Mitjà (1200-1000 aC). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Mosaic bicolor de Sant Pere de Montfullà. Segle I aC. Dibuix de J.Casas / J.M.Nolla - (Ampliar)

Croat de Pere III (1336-1387). Viquipèdia - (Ampliar)

9/11/1618. Capbrevació atorgada per Jaume Call i la seva esposa Margarida Call, senyora útil i propietària del mas Call de Vilanna, a favor de Francesc Santjust, abat del monestir de Santa Maria de Ripoll. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Pagès, segle XIII. Representació del mes de juliol. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Frédéric-Armand, duc de Schomberg (1615-1690). Viquipèdia - (Ampliar)

7/2/1646. Donació inter vivos atorgada per Jaume Sitjar, pagès, senyor útil i propietari del mas Sitjar d’Estanyol, a favor de Margarida, donzella, filla seva i d’Isabel Sitjar i Simon, la seva esposa. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escuts municipals de Bescanó. Publicats a "Geografia general de Catalunya", Botet i Sisó, 1908-1918

Guerres carlines. Capità d'infanteria del 4t batalló de la Dibisió de Girona. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Església de Sant Llorenç. Façana. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Sant Llorenç. 2019. Fotografia Simon Blanch, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Església de Sant Pere de Montfullà. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Sant Llorenç - (Ampliar)

Església d'Estanyol. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carrer del casc antic de Bescanó. 2019. Fotografia Simon Blanch, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

La família Crescenti Gironella al pas de la barca de llibant de Bescanó. 1935. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Accident d'un comboi del carrilet de Girona-Olot prop de Bescanó carregat amb 300 excursionistes del GEiEG. 19/5/1949. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Col·locació de la primera pedra de l'església de l'Assumpta. Missa de campanya oficiada pel bisbe de Girona, Josep Cartañà Inglès. 1959. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Central elèctrica de Bescanó. 1997. Josep Maria Bartomeu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Ter al seu pas per Bescanó - (Ampliar)

Detall de la central elèctrica de Bescanó - (Ampliar)

Església parroquial de Sant Pere de Montfullà - (Ampliar)

El poble de Bescanó - (Ampliar)

Bescanó
Història de Bescanó

Les primeres referències. Les evidències de població humana més reculades al municipi se situen geogràficament al jaciment de Montfullà III, també conegut com a Can Pistraus. Va ser descobert per X. Cintes i D. Ortega l'any 1989, i documentat i prospectat del 20 de juny al 4 de juliol de 2005 per Daniel Giner Iranzo. Situat en els vessants de la muntanya, en sediment terrigen, l'indret ha sigut interpretat com a espai d'habitació sense estructures i data del Paleolític Inferior Mitjà (120.000 i 50.000 aC).
Hi va aparèixer en superfície material lític no concrecionat, set fragments, tots de quars, entre els quals alguns són retocats, un nucli lític polièdric, còdols tallats, un chopper en quarsita i una bifacial. També es va localitzar un assentament paleolític al puig d'en Rigau.

Mirador de la llera del Ter. Fotografia Simon Blanch, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

A Estanyol es va localitzar un poblat ibèric al puig de Can Cendra, un important llogarret que s’extenia pel vessant de la muntanya orientat a sud. En unes primeres excavacions s’hi van trobar les restes prou ben conservades d’algunes cases que estaven bastides amb un mur baix de pedres irregulars lligades amb fang, que originalment havien estat alçats amb una paret de tàpia o tovot i que l'abandonament en època antiga va derruir, deixant cobertes una bona part les seves estructures.

Mosaic bicolor i restes trobades a Montfullà. 1987

Mosaic bicolor i restes trobades a Montfullà segle I aC. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Aquestes cases, que tenien una planta rectangular, estaven composades per una o dues petites estances que s’obrien directament al carrer. En l’excavació s’hi van localitzar nombrosos materials arqueològics, els més abundants fragments de ceràmica, entre els quals hi havia cassoles i olles d’una terrissa de cuina basta i altres tipus de ceràmica tornejada de producció ibèrica, però també fragments de vasos de vaixella fina de taula i d'àmfores de vi i oli que procedien de les costes del Mediterrani Occidental, tant de ports grecs i itàlics com púnics i carteginesos.
Totes aquestes restes permeten datar la vida del llogarret entre els segles VI i I aC, època en que probablement la gent va abandonar el lloc per establir-se a la plana. A les excavacions també es van trobar algunes petites joies i objectes d’abillament personal, agulles i fermalls per a la roba, fets de bronze, i tres collarets i un anell, de les que actualment s'en conserven dos (1).

Mosaic bicolor i restes trobades a Montfullà segle I aC. 1987. Manel Lladó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La presència romana. A Sant Pere de Montfullà, per sota i a l’entorn de l’església parroquial, es va localitzar una vil·la suburbana d'època romana datada entre els segles I aC i III dC. Es tracta d'una residència amb mosaics de temàtica geomètrica, damunt d'un paviment d'opus signium. S'hi ha localitzat un mur de contenció per anivellar el terreny, i s'hi va detectar una segona ocupació per unes sitges precarolingies (segles VII–IX) construïdes en part de la construcció anterior. El lloc finalment es va aprofitar per fer-hi enterraments en sepultures antropomorfes medievals i amb restes d'una basílica preromànica del segle IX.
El jaciment es va descobrir el 1987 quan, arran de la troballa de Xavier Sintes i David Ortega d'un mosaic que semblava pertànyer a un edifici rural romà, es va determinar d'iniciar excavacions arqueològiques en aquesta zona. El 1989 s'hi va fer una campanya d'estiu que, dirigida per J. Merino i A.M. Puig, va descobrir un gran mur de pedra de morter i una immensa sitja. Les restes de terrissa baixrepublicana i les de la construcció van evidenciar l'existència d'un edifici complex de l'època romana datat entre el segon quart del segle I aC i un moment imprecís del segle III dC. Les darreres excavacions han permès concloure que a l'establiment s'hi donen quatre grans etapes d'ocupació del lloc, entre el s. I aC i l'època medieval.

27/4/1426. Alfons IV al governador i batlle general del Principat de Catalunya, al veguer i sotsveguer de Girona. Els mana que no es procedeixi a la construcció del pont nou a Bescanó en els propers vint dies, durant els quals les parròquies de la vegueria han de presentar la llicència que diuen que tenen. Lletres reials. Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Bescanó medieval. El primer esment documentat de la vila de Bescanó és del 1058, data en què la comtessa Ermessenda restituí l’església al bisbe Berenguer de Girona. Els nuclis de Montfullà i Estanyol apareixen esmentats en pergamins de l’any 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes de l'església de Sant Pere a la Seu de Girona ("Basilicam Sancti Petri in monte foliano"). El 1058 la comtessa Ermessenda de Carcassona la restitueix al bisbe Berenguer. També és citada en l'homenatge prestat per Guillem Castell a favor de Pere de Carcassona, bisbe de Girona.
L'expansió a l'inici de l'Edat Mitjana es document als castrum alt-medievals de Bescanó i els territoris de Pujols, documentat de l'any 993, i Sant Bartomeu de Trullars, que s’organitzen des del poderós monestir d’Amer. Durant la Baixa Edat Mitjana, sovint, els reis, endeutats, venien o subinfeudaven els dominis jurisdiccionals a la petita noblesa: Montcada, Foix, Hostoles, Bas, Castellvell.
Entre els segles XII-XIV les nissagues dels Paba, Peraforta i Vic dominen Montfullà. Vilanna depèn en part del monestir de Sant Feliu de Cadins i passa al domini dels Cartellà, Truyars i Estruch. Estanyol forma part del terme del castell de. Brunyola i és subinfeudat als batlles: Vílademany, Estanyol, Bernat de Pera. Els Vilanova, mercaders, són els nous feudals de Bescanó i de part de Vilanna.

Mapa manuscrit dels aiguadeixos del Ter entre Bescanó, Sant Gregori i Girona. 1750. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333, lo mal any primer, i la pesta negra de 1348. Les primeres dades sobre la població de Bescanó (bescanonins) daten del fogatjament del 1378, segons el qual el terme de Bescanó declarava tenir els focs següents: Bescanó, 19; Montfullà, 12; Estanyol, 26, i Vilanna, 15. En total sumen 72 focs, que en el fogatjament del 1553 es reduïren a 27, a causa de les periòdiques epidèmies i de les deficiències i ocultacions pròpies dels recomptes realitzats amb finalitats fiscals.
Al segle XIV i XV el domini de Bescanó passa als Castell, cavallers, i a Eimeric de la Via, comerciant, qui reorganitza l’explotació agrícola, administrada per batlles o procuradors del mas Ferrer-Pag`s. Durant les fams de 1333 i les pestes de 1348 Bescanó va ser l’hort, el graner i el refugi dels ciutadans de Girona.

Miquel de Palol Felip acompanyat d'un altre home, canviant la roda d'un cotxe al camí de Bescanó, durant la construcció de les centrals d'Electroquímica Berenguer. 1912-1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segle XV va ser temps de desgràcies per la vila: després dels terratrèmols de 1427, que començà al març a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot, Bescanó compartí els continus setges sobre Girona; francesos i castellans devastaren la fràgil estructura sòcio-econòmica rural. S'hi afegiten les guerres remences i la guerra civil catalana, durant la qual es trencà la resclosa que Pere III havia construït a la Pilastra el 1315. La resclosa sempre va ser un objectiu militar clau per aturar els molins de Girona i rendir-la de set i gana.
El 1468 el duc de Lorena assetja Girona, que es manté fidel a Joan II i rep l’ajut dels remences de la contrada alçats en armes. En recompensa, es guanyen la remissió 76 masos i el cabdill remença Francesc de Verntallat rep els dominis reials sobre Estanyol i Vilanna. L’estabilitat i la bonança del segle XVI afavoreixen l’aparició de grans masies a totes les parròquies i, dins la cellera de l’església de Sant Llorenç, es consolida un petit nucli urbà.

Obres de construcció de la canalització d'aigües per la central hidroelèctrica Berenguer. 1915. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els segles XVII i XVIII. Al segle XVII es succeïren les malvestats: epidèmies recurrents de pesta bubònica (1611-53); inundacions i destrucció de sèquies, rescloses i molins, combinades amb episodis de sequera i males collites. La fam i la ruïna esperonen bandolers de segona fila con en Vilana. El mateix Joan Sala 'Serallonga' segrestà un Cendra d'Estanyol i un Matamala de Vilanna. A finals de segle, els Vilaritg es venen Bescanó i es reedifica el molí del Ter. Prosperen la farga i el pou de glaç de Vilanna. Els Raset de Trullars i ds Pol de Montfullà destaquen en la defensa de Girona contra els setges castellans durant La Guerra dels Segadors (1642-52) i el setge dels francesos del general Schömberg (1675).
El segle XVIII s’inicia amb la Guerra de Successió contra Felip V. Tres Viader de Mont moren d’escopetada durant la defensa de Girona; la ciutat capitula el 14 de gener de 1711. El 1749, grans inundacions provoquen epidèmies de febres terçanes o pútrides, el paludisme, i com a conseqüència els episodis de fam fan pujar la taxa de mortalitat al 20%.

La central hidroelèctrica Berenguer, al final de les obres de construcció de l'edifici projectat per Joan Roca i Pinet. 1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segle va acabar amb la Guerra Gran entre França i Espanya (1793-97), i, amb ella, tornen els setges francesos sobre Girona i la misèria. Malgrat tot, l’alta natalitat i la immigració fan créixer la població. Arriben a Bescanó el primer cirurgià i el primer mestre i es desenvolupen oficis menestrals: barquers, fusters, ferrers i carreters, corders i teixidors de lli, de cànem i d’espart, sastres i paraires. S’alcen noves cases a les feixes més costerudes i remotes.
A la fi del segle XVIII (1787), el cens de Floridablanca atribueix al municipi una població de 1.063 habitants, xifra que sembla un xic rebaixada, atès que estudis basats en l’anàlisi dels llibres parroquials refermen que el nucli de Bescanó, sense els agregats, havia de superar en un cent per cent els 228 habitants que se li assignaven. A mitjan segle XVIII, concretament l’any 1762 i següents, el poble és escenari d’una forta epidèmia de pesta que produí una inflexió negativa de la població.

Central hidroelèctrica. Interior de la central on s'observa maquinària. 1917-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segles XIX. El 1800 es comptabilitzen a la parròquia de Bescanó 423 habitants, dels quals la meitat moren durant la crema de masos, la misèria i l'expatriació que comporten els setges de la Guerra del Francès de 1808-1810. El govern napoleònic (1812-14) designa Montfullà com a cap d’un municipi que agrupava els pobles de Salt, Bescanó i Vilanna.
Durant les guerres carlines (1849-76), Girona fortificà cal Gegant per protegir les comportes de la sèquia Monar, vital per la ciutat, i el congost de la Pilastra dels atacs del comandant carlí Cargol. A Vilanna es produeixen els afusellaments sumaríssim de nou voluntaris carlins el 23 d’abril de 1851, poc després de l’acabament de l’anomenada Guerra dels Matiners, per Mossos d'Equadra. En record seu la 'Joventut Jaumista de Girona' els va aixecar, el 14 de setembre de 1913, un monument, l'anomenada 'Creu de Vilanna'. A Estanyol, el rector i la família Cendra reclutaren homes, per deu rals i les espardenyes, i recaptaren contribucions per a les partides del general Savalls, i un escamot es va fer fort al campanar de Sant Llorenç.

Central hidroelèctrica Berenguer. Vista de la presa. 1917-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La Guerra del Francès havia afectat greument la vida del poble, l'establiment del setge de Girona i l’enduriment de les posicions el 1809 va produir una fugida de població. El recompte estadístic del 1860 recull una població de 1.816 habitants per a tot el municipi; desglossats per entitats, Bescanó en tenia 535, Montfullà 252, Estanyol, 580 i Vilanna, 449. A partir d'aquest moment, el creixement ha estat continuat. El nucli de Bescanó va augmentar i els altres, més rurals, en general han perdut població a causa del despoblament general que ha afectat el camp.
El 1860 s'implanta una escola pública a Bescanó i el 1861 a Estanyol. Els pagesos del pla de Vilanna i de Bescanó pledegen contra la família Benages, comtes de Berenger, terratinents, pels drets sobre l'aigua del rec. El 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona-Olot. Grober i Bonmatí construeixen ponts sobre el Ter per accedir a les seves fàbriques tèxtils. Aquestes vies modernes i l’aprofitament intens del cabal del Ter preparen la sortida de l’Antic Règim, el progrés i el canvi sòcio-econòmic del segle XX.

La barca de llibant que travessava el Ter. 1960-1970. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segles XX. El 1900 les dades demogràfiques atribuïen al municipi 1.966 habitants i el 1930, 2.325. La prosperitat del camp, l’arrelament de la indústria i l’arribada del ferrocarril va fer possible aquest creixement persistent.
Els comtes de Berenguer varen promoure la construcció de centrals hidroelètriques i varen vendre els drets d’aigua i el molí a la indústria tèxtil Grober, amb un sistema productiu, no colonial, que ocupava centenars de treballadores, inaugurada el 27 d'octubre de 1895. El 1926 l'Ajuntament va comprar el casal senyorial dels Sambola per fer-hi la Casa de la Vila, les noves escoles i cases de mestres.
Durant la setmana tràgica, el 1909, els guàrdies civils, que varen matat un veí d'Anglès, varen ser perseguits i foragitats a cal Peó de Vilanna. La proclamació de la Segona República va comportar l’associacionisme sindical, polític i cultural, amb la fundació de la coral Alba Bescanonina, una banda musical, excursionisme, escoles a Vilanna, etc.
En esclatar la Guerra Civil es formaren comitès antifeixistes a Bescanó i Estanyol, que assumiren les tasques de defensa i govern municipal. No hi va haver sang entre veïns durant la guerra, però la postguerra va portar afusellaments i una repressió injustificada i desproporcionadament cruel. L’aiguat de l’any 1940 arrasà les poques esperances de postguerra. Encara el 1950 maquis i guàrdia civil es tirotejaren a Vilanna, prop de cal Peó i de la Farga.

Interior de la secció de màquines per obrir i batre el cotó de la fàbrica Grober de Bescanó. 1942. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Durant la postguerra, el teixit associatiu i cultural va entrar en decadència, tot i haver-hi un cinema-teatre parroquial i el Cinema Unió, edificat per Grober sobre la fabrica tèxtil d’en Font. Als anys seixanta i setanta es desenvoluparen indústries càrniques, comerços i tallers de tota mena que varen atraure immigració de la ruralia. La construcció del pantà de Susqueda va fer oblidar els constants aiguats. El 15 de juliol de 1969 es va claurar la línia del tren d'Olot. A partir de la dècada de 1980 es viu una efervescència social que aprofita l’impuls de l’entorn metropolità de Girona, traduint-se en un nivell de vida elevat, un teixit associatiu dens i una diversificació dels serveis públics impulsat pel creixement urbanístic i poblacional planificat, sostingut i sostenible.
A Bescanó hi ha el mas de la Torre, Can Viader i el Palau Comtes de Berenguer, del segle XVII, també conegut com el molí de Benages o Cal Comte. Adossada a aquest darrer edifici hi ha la capella de la Concepció, de planta circular amb absis, dues capelles laterals i campanar d’espadanya al costat dret.
Article basat en textos de Lluís Solé i Perich, Josep Maria Nolla, Dolors Vilamitjana i altres.

Vista parcial de Montfullà. S'observa l'església de Sant Pere de Montfullà en primer terme i una vista de Girona al fons. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Montfullà. El poblament del nucli de Montfullà és disseminat i tradicionalment s’ha dedicat a l’agricultura. La població celebra la festa major pels volts de Sant Pere, al juny. L'indret és documentat l’any 882, quan el bisbe Teuter, de Girona, donà diversos delmes de l’església de Sant Pere (“basilicam Sancti Petri in monte foilani”), a la seu de Girona. L’any 1058 la comtessa Ermessenda va restituir aquesta església al bisbe Berenguer de Girona. També és citada en l'homenatge prestat per Guillem Castell a favor de Pere de Carcassona, bisbe de Girona.
Algunes parts dels murs de l'actual, d'època moderna, pertanyerien a la primitiva església romànica. Una de les cases pairals més importants és la de la família Pol. A Montfullà s’han localitzat restes d’una necròpoli romana.

Església de Sant Andreu d'Estanyol. Vista de la façana i del campanar. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Estanyol. Situat a la capçalera del Güell, al sud del terme, té també el poblament disseminat. El 882 el bisbe Teuter va donar a la seu de Girona els delmes de l’església de Sant Joan (“Sancti Johannis de Stagneolum”). L’església parroquial actual és dedicada a sant Andreu i va ser construïda el 1704. El poble celebra la festa major pels volts de Sant Andreu, normalment el primer cap de setmana de desembre. Dins l’àmbit d’Estanyol es troba, a ponent, la urbanització Estanyol Parc.
Al puig de la Torre o de Can Cendra hi ha restes d’un poblat ibèric, dels segles IV-III aC, on s'hi ha localitzat ceràmica feta a mà i a torn, una moneda, teules, objectes de ferro i joies de tipus hel·lenístic. Durant la darrera guerra carlina, Can Cendra d’Estanyol esdevingué un centre important de la causa. El vicari de la població aixecà una partida d’homes que posà a les ordres del general Savalls.

Can Bosch de Vilanna. 1985. Josep Món del Raval. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vilanna. L’església parroquial de Vilanna, dedicada a sant Mateu, pertanyia a l’ardiaconat de Girona i va ser possessió del monestir d’Amer el 899; va ser reedificada el 1678. Dins el poble resta una torre defensiva del segle XVI-XVII. La població celebra la festa major al setembre. L'indret es documentat com a "Vilastna" el 1319, "Vilatna" el 1327 i "Vilasna" el 1362. El 1385 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Vilanna a Bernat Aruc. El 1477 Joan II, en recompensa a la seva fidelitat, atorgà a Verntallat, entre d’altres possessions, les parròquies de Vilanna i Estanyol. L’àmbit de Vilanna comprèn les caseries de Trullars, el veïnat de l’Església, o de Sant Mateu o de la Parròquia, el del Baixador i la urbanizació de Lluners.
Al terme hi ha diverses capelles, com les de Santa Anna, Santa Margarida i Sant Sebastià, on s’hi havien celebrat aplecs. Al costat de la darrera capella, davant el cementiri, hi ha la font de Sant Sebastià, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611. Una altra capella és la que hi ha vora la masia de Can Pol de Baix, dedicada a sant Bartomeu, un edifici romànic, d’una nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular. Altres masos interessants són els de Can Cendra i Can Burguès d’Estanyol, aquest amb una magnífica arcuació renaixentista.

Evolució demogràfica de Bescanó. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 83 focs; 1515, 95 focs; 1553, 84 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)

Notes
(1) De fet, el descobriment del tresor de collarets d’or representa una troballa del tot excepcional. J. de C. Serra Ràfols, en l’article que va publicar sobre les joies, recull la història de la seva descoberta. Explica que els masovers que conreaven els camps van trobar el tresor d'una manera casual, quan un collaret d’or va quedar enganxat en una de les punxes d’una fanga. De seguida van regirar la terra i hi van trobar dos collarets més i un anell engastat amb una pedra preciosa, també d’or. Varen lliurar les joies a la família Cendra, que eren els propietaris del mas del mateix nom d’Estanyol i a qui pertenyia la muntanya i la casa de pagès on s'estaven de masovers.
La família Cendra va guardar aquestes joies i va fer arreglar la tanca malmesa d’un dels collarets. Aquelles peces resultaven tant elegants i fines que les dones de la família sovint les lluïen en festes i sopars. Va ser l’arquitecte gironí Rafael Masó qui en va donar la primera notícia a Serra Ràfols, atè que va assistir a una d ’aquestes vetllades i va poder veure-les. Confiscades pel Govern de la República el 1936 les joies d’Estanyol, que llavors es trobaven dipositades en una caixa de seguretat d’un banc, van ser traslladades a un dipòsit de Figueres juntament amb molts d’altres béns incautats. Acabada la guerra es van poder retrobar i foren retornades als seus propietaris. Malauradament però, s’havien perdut l’anell i el que sembla que era el millor dels tres collarets. (Extret de "El secret de les joies del poblat ibèric del Puig de Can Cendra a Estanyol" de David Ortega i Cobos, "La Pilastra")- (Tornar al text)

Bibliografia
"Sant Pere de Montfullà: la vil·la romana i el jaciment altmedieval", Jordi Sagrera i Aradilla. 2004. Ajuntament de Bescanó. ISBN: 84-8458-189-6.
"La vil·la romana de Montfullà". Jordi Sagrera. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de catalunya.
"Els pergamins del mas Ferrer de Bescanó". Xavier Gironès Güell. 2005. Ajuntament de Bescanó. Dip. Leg. GI-536-2005.
"Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots". Pere Cantón Playà. 2001. Diputació de Girona. ISBN 84-6072-645-6.
"El pou de glaç de Vilanna". Lluís Solé i Perich. 2001. Ajuntament de Bescanó. Dip. leg. GI-1443-2001.
"La creu de Vilanna". Dolors Vilamitjana Carandell. 1994. Eix Editorial. Dip. leg. GI-1823/94.
"Les centrals modernistes de Vilanna i Bescanó". Lluís Solé i Perich. 2003. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLIV.

Auca de la història de Bescanó-Realitzada pels alumnes de l'escola Doctor Sobrequés.

L'església parroquial de Sant Pere de Montfullà-Article històric i reportatge de Sant Pere de Montfullà.

La central modernista de Bescanó-Article històric i reportatge de la central hidroelèctrica Berenguer.
L'església parroquial de Sant Mateu de Vilanna-Article històric i reportatge de Sant Mateu de Vilanna.

Fira de l'embotit de Bescanó-Reportatge fotogràfic de l'edició 2012 de la tradicional fira.


		[Més imatges]

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Bescanó

Mapa de Bescanó

Situació del municipi de Bescanó dins la comarca del Gironès

Homo neanderthalensis. Reconstrucció d'uns individus. The Gibraltar National Museum - (Ampliar)

Ducat de Joan II (1458-1479). Museu Nacional d’Art de Catalunya - (Ampliar)

El rei Ferran dit el catòlic (1452–1516). Ca. 1520. Viquipèdia - (Ampliar)

7/11/1561. Capitulacions matrimonials d’Esperança, filla de Pere Corones, pagès de Montfullà, i de la seva esposa Anna, amb Roc Turó, sastre de Montfullà, Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Joan Sala, Serrallonga (1594-1634). Detall d'una il·lustració de Rafael del Castillo. Rafael del Castillo. Viquipèdia - (Ampliar)

Guerra dels Segadors. Tambor del Batalló Català, 1650. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

La Creu de Vilanna. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sometent durant la Guerra del Francès. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Altar major de l'església parroquial de Sant Llorenç. 1920-1930. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Església de Sant Mateu de Vilanna. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Joan Roca i Pinet (1885-1973). COAC - Girona - (Ampliar)

Església de Sant Llorenç. Dia de la Dona. 2019. Fotografia Simon Blanch, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Façana del mas Caballé d'Estanyol. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Miquel de Palol Felip amb Ramon de Berenguer, propietari de la Central elèctrica de Bescanó, a la riba del Ter al seu pas per la central. 1912-1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Palau Comtes de Berenguer, molí de Benages. Viquipèdia - (Ampliar)

Accident d'un comboi del carrilet de Girona-Olot prop de Bescanó carregat amb 300 excursionistes del GEiEG. 19/5/1949. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escola de Bescanó. 1976. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els gegants de Bescanó. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Detall d'un carrer de Bescanó - (Ampliar)

L'Ajuntament de Bescanó - (Ampliar)

Església parroquial de Sant Mateu de Vilanna - (Ampliar)

El poble de Bescanó - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice